2023 ha estat un any molt bo en molts d’aspectes. Ens hem tornat a col·locar dins els paràmetres de creixement necessaris per reforçar l’estabilitat laboral i empresarial. Les dades de l’atur, mes darrere mes, i fins i tot fins fa dos dies apunten a la capacitat que tenim de crear llocs de feina, com els empresaris responen amb més i millors oportunitats i fent possible que les dades siguin històriques. Aquest context econòmic és el somiat per a qualsevol indret d’Europa i d’aquí aquest interès de moltes i diferents empreses en invertir a Mallorca.
Aquest nou context superpositiu no amaga, com no ho ha amagat mai, debats, reflexions i sobretot, presa de decisions que afectaran el futur de la nostra economia i de les nostres empreses. Tots sabem del que parlem i a tots els discursos siguin institucionals, empresarials o professionals d’una manera o altra s’hi acaba arribant. En el cas de PIMEM ja fins i tot abans de la forta clatellada de la covid ja marcàvem cinc eixos bàsics que ara tornen en més força que mai i a causa d’unes circumstàncies que no hem escollit nosaltres sinó que el context internacional ens hi posa. La diversificació econòmica, sostenibilitat, la innovació, el producte local i la formació són els cinc pilars en què fomentam gran part de la nostra acció com a patronal. Anem a pams.
La sostenibilitat del nostre territori ja no és un tema ideològic que hagi d’esperar de programes polítics de governs blaus, vermells o verds. Creure en una gestió dels recursos per poder fer possible cobrir les necessitats dels residents i dels visitants és una prova de foc on creiem que les expectatives s’han de dipositar en uns governants que facin tot el que puguin per dissenyar polítiques que a mitjà i a llarg termini permetin mantenir l’activitat econòmica amb les màximes garanties. Els mercats, si bé és cert que es van reeducant i els consumidors són més conscients dels efectes climàtics, també són les pimes i els sectors econòmics que han de tenir la màxima seguretat cap a una transició sostenible que ajudi a apaivagar els efectes del canvi climàtic i que tot just comença’m a notar. Onades de calor o manca d’aigua són dos exemples de com impacte, i com impactarà encara més, en la vida quotidiana d’empreses i persones. Les decisions dels governs i els compromisos empresarials a qualsevol escala, des de micropime i autònoms fins a les grans corporacions no es podrà fer esperar molt més perquè els efectes de la inactivitat tindran conseqüències no només per la nostra salut biològica sinó també per la nostra salut econòmica. Les puntes de calor per exemple ja són variables que les agències d’investigació de mercats especialitzades en turisme tenen en compte a l’hora de fer enquestes als visitants i on els repunts de calor extrema cada vegada més freqüents fan que determinats col·lectius mirin cap indret situats més el nord on hi ha un parell de graus manco. De l’aigua sempre pos un simple exemple; es podrà mantenir una oferta d’allotjament o d’activitat primària si les restriccions van en augment? Com impactarà als mercats internacionals les ofertes de destins turístics que no poden cobrir unes determinades necessitats? Preguntes que ara poden parèixer extremes, però crec que és la nostra obligació tenir-les presents.
La innovació ha vingut per transformar i millorar. Ho ha fet al llarg de la història i ara tot sembla que s’està accelerant. Mallorca no pot perdre cap oportunitat que impliqui que qualsevol sector tingui accés a la innovació. Des de PIMEM vam impulsar el Kit Digital com una palanca que havia de permetre a moltes pimes i autònoms poder accedir a les darreres actualitzacions. No sempre és fàcil i més quan els projectes necessiten doblers i, en aquest cas molts de doblers, que provenen de la UE. Hi ha bones intencions per part de Brussel·les, però ens hem trobat «murs» de burocràcia en la gestió dels fons Next Generation, i requisits molt allunyats de la realitat de les pimes, castigant novament als més petits. Moltes inversions acaben en els llocs i despatxos de sempre i el teixit productiu real queda al marge dels canvis que tan necessaris per fer una economia més competitiva i productiva. Sobre la innovació em venen el cap socis de la nostra patronal que han fet passes molt importants, molt interessants i molt prometedores. Hi ha fusta com es diu en llenguatge col·loquial, hi ha emprenedors disposats a donar la passa en projectes que poden canviar les nostres vides, però en una terra ben regada per una economia tan forta com el turisme s’ha de tenir amplitud de mires i veure una petita aportació innovadora com un al·licient de continuïtat d’un negoci, d’una empresa familiar o d’una estratègia d’internacionalització.
El producte local ha entrat de ple en debat. Què serà o no producte local? Només el fet que ja s’hagi plantejat per part d’aquest govern ja és una bona notícia. Tenim una oportunitat per marcar unes línies vermelles, un marc d’enteniment sobre què és que. Això que sembla un debat etern i de vegades abstracte, té unes conseqüències molt positives si se sap del que es parla i se sap que es vol defensar. Amb un exemple vaig al gra. Els nostres dos socis, Teixit Vicenç i Teixits Riera han fet una gran feina amb el Consell de Mallorca i l’eurodiputada pel PP Rosa Estarà per aconseguir que la tela de llengües sigui una IGP i d’aquesta manera protegir aquest emblemàtic producte de la nostra illa. Els empresaris defineixen el que fan, com ho fan i amb el seu bagatge històric assenyalen el camí. Les institucions ho interpreten i saben de les normatives vigents. En aquest cas hem sumat esforços, entre la iniciativa privada i pública i el resultat segur que serà bo. Per tant, el producte local i el seu reconeixement juga un paper clau de cara a la nostra oferta internacional, la imatge dels nostres visitants i la continuïtat de les nostres empreses. Suport sense fissures a les nostres administracions perquè avancin per aquest camí.
La formació com a palanca de canvi i adaptació als nous reptes empresarials és el denominador comú de tots els sectors. Això ningú ho posa en dubte, però si en aquest debat li hem d’afegir la manca de mà d’obra, tant si és qualificada com no, podem dir que tenim un seriós problema. Ja tenim empreses que tanquen feines i serveis per manca de mà d’obra. Necessitem un diagnòstic constant del que necessitam com a pimes i en funció de la informació que puguem aportar a les institucions crear plans d’ofertes de formació, reciclatge professional i gestió de perfils per accedir a determinats llocs de feina. Hem de posar «tota la llenya al foc» per motivar i formar les noves generacions perquè coneguin de primera mà les moltes i diverses possibilitats que dona el nostre sector primari, la nostra petita indústria, el nostre comerç o tota l’oferta de la restauració i hoteleria. Els nostres socis han intensificat el crit de SOS després de la pandèmia, no hi ha gent per cobrir determinats llocs de feina i quan es troben, massa sovint manca aquella formació necessària per donar rendiment des del primer dia. Llum taronja apropant-se al vermell de parada obligatòria i preocupant.
Finalment, la meva darrera reflexió és pel que a PIMEM diem «creure amb la diversificació econòmica». Sempre sona a estrany que algú insisteixi tant en un model econòmic que sembla que es vol allunyar del turisme i res més lluny d’això. El turisme en si mateix ha donat la possibilitat de diversificar l’economia, per tant, hem de ser justs en el punt de partida. Però aquest fet no pot amagar aquella necessitat més elemental que és dotar del nostre territori de més teixit productiu amb no tanta dependència del turisme. És necessari des del punt de vista d’estimular noves creativitats, ajudar a nous emprenedors i a fer possible que altres inversors es puguin interessar per projectes basats la intel·ligència artificial, la nàutica, l’agricultura ecològica, la mobilitat elèctrica, les ciències de la salut, l’arquitectura o la creació cultural en totes les seves expressions. Les pimes són una expressió viva d’aquesta diversitat i emplacem a totes les institucions, des de l’ajuntament més petit al Govern a no deixar perdre ni un pam de terra fèrtil, ni un metre quadrat d’una nau industrial, ni deixar fugir cervellets que puguin aportar molt i no deixar perdre el saber fer de molta gent en el sector serveis. Si del frit de Pasqua valorem tots i cada un dels ingredients, si d’una teulada disfrutem de poder triar quin tipus de panada o rubiol volem per què no creure que la diversificació econòmica pot ser la millor carta de presentació del millor destí turístic del món?l