D'un temps a aquesta part han proliferat en tots els nivells de l'administració la creació de les anomenades «pràctiques de bon govern» que han derivat en disposicions legislatives encaminades a millorar la imatge que te la societat actual de la classe política, dirigides a proporcionar transparència allà on hi havia opacitat i sobre tot adreçades a aconseguir la màxima exemplaritat en la gestió del interessos públics.
Les institucions pròpies de la nostra comunitat i del nostre país, viuen des de fa anys baix la necessitat de garantir bons governs i la necessitat de lluitar contra la corrupció, però no sols por raons econòmiques, sinó per raons de credibilitat institucional, de justícia, igualtat i fins i tot de coexistència pacífica, circumstancies moltes d'elles d'impossible materialització amb la llei de la bona administració i bon govern del Pacte de Progrés, aprovada la passada legislatura.
Una llei que es va fer a la recta final del mandat, amb seriosos incompliments de la transparència que suposadament garantia, mes com un producte comercial que no com a una eina eficaç per aconseguir els objectius que perseguia.
Una llei que va crear i manté difícils e insuperables conflictes normatius, que han estat un veritable obstacle per la aplicació integral del tots els seus preceptes i que impedeixen el seu desenvolupament integral.
Tot i això, en el darrers quatre anys la nostra comunitat autònoma ha incrementat notablement el seus nivells de transparència. A l'any 2010 partíem d'uns nivells de transparència inacceptables per una comunitat autònoma moderna i adaptada a les exigències socials i democràtiques del moment. Avui podem presumir d'ocupar la sisena posició en matèria de transparència a nivell estatal, situació notablement millorada respecte la posició residual que ocupàvem amb «governs de progressisme».
Son molts els motius que avui reclamen i exigeixen la substitució d'aquell text impracticable, en molt bona part del seus preceptes. Hi ha motius suficients que fan necessari l'impuls d'una nova llei:
En primer lloc, la necessitat de adaptar-se les exigències que contempla la llei estatal.
En segon lloc, perquè hi ha realitats necessitades d'una regulació mes exigent que les recollides al text vigent.
En tercer lloc, perquè es fa necessari la incorporació de nous principis inspiradors que han acabat recollint-se a altres normatives sobre la matèria.
Hem de apostar per un nou text que reculli els principis de la transparència, de la participació ciutadana i les bones pràctiques. I per això hem de tenir la millor llei de totes. Necessitem una llei possibilista. Aqueixa comunitat autònoma necessita, un text normatiu que constitueixi una veritable ferramenta per la regeneració democràtica al mon de la política. No podem perdre mes tems amb allò que no ha funcionat, que no ha donat els resultats desitjats.
Estem convençuts que una altre llei de bona administració i bon govern a les Illes Balears es possible. Per aquesta precisa raó presentarem, en el tràmit parlamentari corresponen, una nova proposta que reculli les exigències socials del moment i a la vegada serveixi per reduir la distancia que allunya la política de la ciutadania. I tot això es aconsellable que ho fem des de l'acord polític a fi de poder aprovar una nova llei que concentri el compromís de tots, una nova llei que permeti recuperar els consensos i les oportunitats perdudes. Es la nostra responsabilitat aprovar una llei estable i duradora, una norma que obligui als governs legítimament escollits a complir amb protocols de transparència, participació i bona administració. Una feina ens ha de implicar a tots els que tenim responsabilitats publiques d'acord amb els principis ètics mes elementals, i convençuts de que es tracta mes d'una eina al servei de la democràcia que una eina al servei de les governants.