A Formentera han decidit, de forma quasi unànime, que no volen tants de cotxes a l'estiu. Per controlar l'entrada de vehicles al limitat territori formenterer (83 km quadrats), estan estudiant la creació d'una taxa que hauran de pagar els turistes que vulguin entrar a l'illa amb el seu automòbil; s'aplicarà només en temporada alta. Ignor si als eivissencs ens comptaran com a turistes o com a eivissencs. Però, en realitat, això no fa al cas. La qüestió és que hi ha un col·lectiu (els formenterers) que decideix, aplicant la racionalitat i la prudència, posar límits a la saturació que pateix l'illa a l'estiu. No he sentit ningú que critiqui de forma oberta aquesta iniciativa; al contrari, l'equip de Govern del Consell hi està d'acord i l'oposició també; la societat civil ha participat igualment en el procés de decisió d'aquestes i altres mesures que afecten a l'interès general dels formenterers. No he sentit ningú que digui que aquesta mesura pot posar en perill el negoci turístic a Formentera. I això que, el que comporta aquesta proposta, en última instància, és una restricció de la llibertat del turista, i, per tant, una possible reducció del negoci.
Mentrestant, a la localitat de Punxsutawney, a Pennsilvània, a 6.000 km de Formentera, la marmota Phil ha pronosticat que, enguany, l'hivern durarà sis setmanes més del que és habitual. Un professor d'economia nord-americà ha calculat que, en els 129 anys que compleix aquesta peculiar tradició, Phil ha encertat el pronòstic meteorològic un 70,4 per cent de les ocasions. No està mica malament. El percentatge d'economistes que va predir l'esclat de la bombolla immobiliària segur que és inferior.
Bé, jo no estic dotat amb l'aguda intel·ligència de la marmota Phil, però m'atreveix a pronosticar que, si seguim així, a Eivissa, aviat serà qüestió de triar entre els cotxes i les persones. I triarem els cotxes.
És obvi que no és el mateix Eivissa que Formentera. Per començar, la mida; en segon lloc, a Formentera s'hi entra en cotxe, a Eivissa s'hi entra en avió i el cotxe si de cas es lloga... Però les semblances també són moltes: territori i recursos limitats; les dos illes pateixen una punta de visitants altíssima durant un període de temps determinat; en els dos casos, tant la població resident com una part dels visitants, perceben una elevada sensació de saturació en aquest període... La llista de diferències podria ser més llarga i la de semblances també.
No crec que a Eivissa s'hagi d'imposar una taxa als vehicles que entren en vaixell. No crec que funcionàs i ja veurem si a Formentera obté el resultat esperat. Però sí que crec que hauríem de parlar molt més d'aquest problema del que no estam fent. Perquè és un problema. Celebram amb alegria juvenil els rècords de visitants a l'aeroport i l'increment del percentatge de reserves. Però, quasi mai, no es parla obertament de restringir l'entrada de turistes a Eivissa. De limitacions, ni parlar-ne. Vade retro. No tenc ni idea de què ni com s'hauria de fer, a Eivissa. Però, sense ser tan llest com la marmota Phil, em sembla bastant clar que el turisme de qualitat ?que, se suposa, desitjam tots per Eivissa? es contradiu amb una saturació excessiva; els conceptes ‘exclusiu' o ‘luxe' no em pareixen compatibles amb el concepte ‘saturació'. Potser no ens estam arriscant a perdre el millor turisme que tenim?, a passar de moda massa de pressa?... I la nostra identitat com a destí turístic?... El mite primigeni de l'Eivissa hippy, blanca i autèntica, també es contradiu amb els embussos a les carreteres.
Una darrera qüestió sobre Eivissa i Formentera. Si una decisió com aquesta (gravar amb una taxa l'entrada de vehicles) és possible a Formentera, pens que és perquè la societat formenterera manté un nivell de cohesió que, a Eivissa, s'ha perdut segurament ja fa dècades. Aquesta cohesió, la consciència de ‘ser de Formentera', (també ho podríem anomenar, senzillament, identitat) fa que la millor part de la població se senti responsable de l'illa que habita i del seu futur. Això, a Eivissa, no passa en la mateixa mesura, ni molt menys. A Eivissa, massa gent contempla l'illa com una cosa per vendre, una marca, una vaca per munyir. Eivissa és sobretot un producte. Jo crec, en canvi, que l'única manera de mantenir la marca ‘Ibiza', a llarg termini, és tractar l'illa com un lloc on, abans que res, hi han de viure les persones.