Les excursions marítimes amb música de dj, espectacle, ballarines, barra lliure i un llarg etcètera són una activitat perfectament legítima. Ara se'n diu paryt boat; abans se'n deia, senzillament, excursió marítima.
En realitat, no crec que hi hagi cap canvi substancial entre les excursions per mar que s'organitzaven als anys 80 i les party boats actuals: consisteixen a transportar turistes que volen passar-s'ho bé i gaudir del mar i del sol.
El que ha canviat, i de forma radical, és el client. Amb el turisme familiar mort i enterrat a amples zones d'Eivissa, les empreses que abans venien excursions amb sangria i paella fins es Vedrà, ara s'han de sotmetre als nous clients, a l'imperi de la música electrònica i a les promotores de festes. I el client sempre té la raó. És així es vulgui o no es vulgui.
Junt amb els beach clubs, però tal volta encara més que els beach clubs, les party boats constitueixen el paradigma del nou model turístic d'Eivissa: la festa, seguida de festa, amb més festa, seguida de més festa. És un menú molt poc variat, però del tot eficaç. Segur que aquests turistes deuen fer alguna cosa més, però, el que percebem molts residents, és que vénen aquí per una sola raó: ¡el fiestón que hay en Ibiza, tío!
És normal que les party boats no caiguin molt bé entre la població resident (a Formentera no volen ni que s'acostin): representen perfectament la nova dictadura de la festa permanent: no pots anar pràcticament a cap platja, ni botiga de roba, ni restaurant ni a cap banda sense sentir xim pum xim pum xim pum..., o una variant del xim pum. Ara, gràcies a les party boats, tampoc no te'n pots anar ni enmig del mar sense sentir-ho. A mi, la música electrònica m'agrada. Però també m'agrada la remor del mar i també m'agradaria poder sentir-la.
Entre xim pum i xim pum, la setmana passada, el Govern balear va aprovar un reglament que desenvolupa la Llei balear de Turisme de 2012; s'hi fa un tímid intent de regulació de les party boats a l'article 147, sota el títol ‘Activitats d'entreteniment i restauració en embarcacions'. Jo m'he llegit l'article tres vegades i encara no he entès per què ha de servir. L'article proclama que les party boats hauran de complir «els requeriments exigits als establiments de restauració i entreteniment en tot allò que no els sigui estrictament incompatible». No és que s'hagin posat molt generosos, a l'hora de concretar.
Hi ha moltes empreses que fan aquesta activitat dins de la més estricta legalitat (probablement les mateixes que fa dècades se'n duien els turistes a menjar paella i sangria enmig del mar); és una oferta legítima, que demanda el client i que s'ha de cobrir. Però em tem que hi ha altres empreses, siguin moltes o poques, siguin d'aquí o d'allà, que això de complir la llei no els acaba de convèncer. Els convit a fer una ullada a internet, introduint al cercador de Google les paraules ‘party boat ibiza'. La primera oferta que m'apareix a l'ordinador es promociona de la següent manera: "De noche el barco se convierte en un verdadero espectáculo flotante: iluminación mediante leds, lásers, robots, focos submarinos y máquinas de humo, junto con un potente equipo de sonido de más de 10.000w". I a on van amb tot aquest desplegament?... Sí, ho han endevinat: al Parc Natural de ses Salines. "Vamos bailando a Formentera, paraíso de aguas turquesa, donde nos quedamos hasta el atardecer"... "Pasamos por la reserva natural de Ses Salinas y antes de llegar a Formentera encontramos la paradisíaca isla de Es Palmador" (ho transcric literalment). No és estrany que a Formentera se'ls posin els pèls de punta, cada vegada que senten parlar de party boats.
Tot i això, jo crec que el problema amb les party boats, erigides avui en l'exemple màxim de la dictadura de la festa, no és la falta de regulació. Segurament, des del punt de vista legal, aquesta activitat deu estar més o menys coberta; és segur que de forma desordenada i imprecisa, però coberta, al cap i a la fi. El que no està cobert són els mitjans que es requereixen per fer complir aquestes lleis: aforaments, normes de seguretat marítima, de protecció dels espais naturals... Els polítics fan més i més lleis, però s'obliden d'incrementar el nombre de forces de seguretat i els mitjans de què disposam per fer-les complir. Que augmentin els efectius de la Guàrdia Civil destinats a les nostres illes, que incrementin els controls, les inspeccions i les sancions; els de les party boats haurien de sentir més sovent aquella frase emblemàtica de la Guàrdia Civil: "A ver, documentación". Igual, d'aquesta manera, el descontrol de les party boats s'acabaria abans que fent reglaments.