Reconec que he estat a punt d'escriure aquest article sobre Leticia Sabater, que ha viatjat als Estats Units per reconstruir-se l'himen. Però l'actualitat política mana i he hagut d'abandonar un tema tan sucós.
Mentre na Leticia Sabater torna a ser verge, els electors balears, en canvi, pareixen decidits a ingressar a la maduresa. Ho hem de celebrar: en política, la virginitat no és exactament una virtut, sinó un destorb que s'ha d'abandonar com abans millor. Massa temps han passat els electors en una dolça adolescència, confiant que papà o mamà (PP i PSOE, o viceversa, com vulgueu) els havien de treure les castanyes del foc.
Em tem que alguns partits no estan encara tan madurs com ho ha arribat a estar la societat. La tècnica del PP en aquestes eleccions, per exemple, ha set del tot pueril: "Uh!, que ve l'home del sac!", amenaçaven els populars als seus mítings; on posa ‘home del sac', posin vostès l'esquerra o Podemos o alguna cosa pareguda... És clar, els electors, quan els aborden amb tècniques de màrkenting tan poc fines, es queden flipant en colors.
En el PP es pensen que els seus electors potencials encara es xuclen el dit. La veritat és que l'exhibició ha estat pròxima al ridícul. Una de les qüestions que m'ha provocat més vergonya aliena ha set la de l'aigua: veure com els mateixos polítics que haurien d'haver arreglat el problema prometien que aquesta lesgislatura seria «la de l'aigua» resultava bastant patètic. No es pot prometre això després d'haver governat quatre anys i no haver fet res en la matèria. «Jo us promet que la pròxima legislatura serà la del gin-tònic.» És probable que aquesta promesa hagués arreplegat més vots.
Si al PP s'han quedat en una eterna infantesa, els que són verges del tot i ho estan demostrant una vegada i una altra són els de Guanyem-Podemos. Però no els convé seguir el camí de na Leticia Sabater gaire temps més. Tampoc farà falta que facin gaire esforç per perdre la virginitat. És probable que la realitat visiti els seus membres ('membres' en l'accepció més innocent del terme) en el moment i el lloc més inesperats; i no crec que sigui al seient del darrere d'un cotxe ni tampoc a cap d'aquestes reunions que tant es preocupen de gravar.
Entrin o no entrin en els diversos governs que es formaran, els de Podemos-Guanyem tendran ara poder, poder de veritat, poder per canviar les coses o esfondrar-les. Per fer el mal i fer el bé, encara que la frase soni massa grandiosa. Aviat sabran qui són els hotelers i els grans empresaris, els taxistes, els botiguers, els que fan oli, els que fan mel, els directors teatrals, els poetes, els paletes i els cantants de mariachis. De tots aquestos, els menys perillosos són sense cap dubte els poetes: demanen igual que tots els altres però almenys ho fan en vers.
Aviat, una sèrie de paraules aniran trencant la serenor mental dels guanyemites i els podemites, igual que la veu de Voldemort s'introduïa a la ment d'en Harry Potter: Cetisssssss, depuradoresssssss... Per molt de ioga que facis, per molt de control mental que exerceixis, no et pots escapar de l'olor de les aigües fecals. A més, es dóna la circumstància que, a les Pitiüses, aquestes paraules terrorífiques són només una dotzena; les escoltes any rere any, una vegada i una altra...; també els periodistes despertam de vegades durant la nit, banyats de suor i cridant NO MÉS CETIS NOOO!!!.
Tenc la completa seguretat que tots els podemites són lectors de Joc de Trons, com el seu líder espiritual Pablo Iglesias (ara, gràcies a ells, el nostre amat rei Felip VI també es pot inspirar en els personatges de George RR Martin per liderar Espanya). Però no val posar-se sempre en el paper d'Eddard Stark; la major part del temps, els polítics, es veuen obligats a assumir un rol més propi d'algun Lannister, sense que això vulgui dir que son necessàriament despietats. A més, pensau que a Eddard Stark el decapiten quasi al primer compàs.
En fi, a veure si els futurs governants, Podemos-Guanyem inclosos, sabran estar a l'altura dels seus electors en qüestió de maduresa. Jo així ho esper. «You wellcome», com diria Dora la Exploradora.
Jo, si puc fer una petició (i ara ja de ben de veres) m'agradaria que la pròxima legislatura fos la de la remor del mar. Devem ser l'única illa del món on, per sentir la remor de les onades, el millor que pots fer és posar-te una gravació a casa.