Crec que les probabilitats de supervivència d'un polític electe són directament proporcionals a la capacitat del polític per comprendre per què l'han votat. En Bauzá, per posar un exemple, no crec que entengués mai per què la gent va votar el PP en les anteriors eleccions.
Excepte una minoria amb una ideologia molt determina, quasi ningú a les Balears havia votat en Bauzá perquè s'inventàs el TIL o impulsàs la Llei de símbols; la immensa majoria dels seus electors, en plena crisi, pensaven que el PP contribuiria a una millora de la situació econòmica. Ni més ni menys. Segurament, si en Bauzá s'hagués estat una mica més quiet, si s'hagués guardat les ínfules patriòtiques per a les reunions amb els amics, li hauria anat una mica millor; tampoc hauria guanyat, però almenys hauria tret un resultat digne, com el que va obtenir en Vicent Serra al Consell d'Eivissa. Vés a saber, potser li hauria arribat per pactar amb Ciutadans o amb el PI...
Els polítics arriben al poder amb paraules com “humilitat”, “transparència” o “consens” a la boca; al cap d'un any, en molts casos, ja estan convençuts que són imprescindibles; al cap de quatre anys, indefectiblement admirats de la seva pròpia grandesa, troben que necessiten quatre anys més per culminar el seu projecte. I és quan la gent els fa fora. Així ha passat a Eivissa i a les Balears en les dos darreres dècades. Per alguna cosa deu ser.
Una de les raons és que, en general, els polítics electes tendeixen a magnificar els mèrits propis: creuen que els han votat per la seua cara polida, perquè són “els millors”, com si estiguéssim parlant d'un equip de futbol o d'una banda de pop per a adolescents; creences i raonaments més propis de la infància que de l'edat adulta. En canvi, tenen menys presents els demèrits dels seus contrincants, un element decisiu a l'hora de decidir el vot d'una persona.
Per què ha votat la gent Podem-Guanyem al Consell d'Eivissa?... Per què ha votat el PSOE?... Encara que són dos preguntes diferents, comparteixen en part una resposta comuna. La gent els ha votat perquè el PP no ha sabut netejar els nombrosos casos de corrupció que l'han anat tacant; el PP ha set un partit que, mentre la merda li anava arribant al coll, es dedicava a rescatar banquers, els mateixos banquers que després han aparegut carregats de targetes black, els mateixos que creuen que deixar una família al carrer no és un problema social, sinó un mer tràmit judicial. Ja sé que m'estic posant melodramàtic, però les persones tenim més capacitat per entendre el drama que no per entendre les variables macroeconòmiques. Se'n diu empatia i és una qualitat humana que ens fa més comunicatius i solidaris. És normal que els electors castiguem la falta d'empatia. Encara que els casos de corrupció no han afectat directament al govern d'en Vicent Serra, sí que ho han fet, i molt, a la imatge del seu partit.
Per què ha votat la gent Podemos o altres alternatives semblants?... Perquè pensen que Podemos pot ser un instrument útil. Més que partits emergents, formacions com Podemos o similars, o fins i tot Ciutadans, són, ara mateix, partits instrumentals, eines que els ciutadans creuen que podran emprar per canviar un estat de coses que no els agrada: la corrupció, la falta de transparència, la prepotència, l'allunyament dels problemes reals de les persones. Què volen els electors de Podemos?... Que faci net. Podemos ve a ser com el Tenn “con bioalcohol”, aquells que tenien un anunci d'un majordom que anava passant el cotonet per les parets; sempre em va fascinar el potencial màgic del bioalcohol. A veure si és ver que faran màgia.
Per què ha votat la gent el PSOE?... Aquesta és una resposta més complicada. Com en el cas del PP, el PSOE té uns electors fidels, un fons de votants que és difícil de perdre. A més, se li ha de reconèixer al PSOE que, després de les eleccions europees, va saber reaccionar amb una mica més d'habilitat que el PP; almenys va triar un líder nou amb una imatge molt diferent de la de Rubalcaba. Qui se'n recorda ara d'en Rubalcaba?... I, en canvi, en el seu moment, semblava el líder imprescindible. Però vaig a arriscar una altra possibilitat: jo crec que hi ha alguna gent que ha votat PSOE per por o desconfiança cap a Podemos, per por al radicalisme d'alguns dels seus dirigents i propostes i per una lògica desconfiança envers el populisme. L'eslògan del PSOE en les passades eleccions, “Pel canvi segur”, en la seua calculada polisèmia, recull molt bé aquest sentiment. Per tant, hi ha gent que ha votat PSOE justament perquè no són ni tan d'esquerres ni tan nous com Podemos.
Si existís un maletí de supervivència per a polítics, podria contenir una sola cosa: bona memòria. Jo crec que si els de Podemos no s'obliden del Tenn “con bioalcohol” i els del PSOE no s'obliden que els han votat, precisament, perquè no són Podemos, igual els anirà bé. Ara, de com s'ho faran per aconseguir això i a la vegada governar junts, no en tenc ni idea.