La productora d'Ibiza Shore començarà a gravar a Eivissa aquesta setmana entrant. De moment, no ha servit de res ni l'oposició institucional ni la dels ciutadans ni la dels empresaris. L'MTV, un canal de televisió presumptament musical, no ha flaquejat.
Eivissa fa massa olor de sous, fa olor d'oportunitat, de grans audiències, d'èxit i de fama. Aquesta olor és massa forta, per a depredadors com l'MTV i com la productora Magnolia TV: l'han sentit i no estan disposats a abandonar la presa. Als de l'MTV, el que pensin els eivissencs del seu programa els importa un rave. Per a ells, Eivissa és una vaca per munyir, res més.
Una vegada més, pagarem l'èxit d'Eivissa molt car. Altres vegades ho hem pagat amb la destrucció del territori; aquesta vegada, ho pagarem amb la degradació de la nostra imatge, amb la devaluació d'Eivissa com a producte turístic. Eivissa és un cas d'èxit turístic únic, estam a dalt de tot de la cresta de l'onada; però, estar en el lloc més visible, ens converteix en el blanc de tota mena de depredadors. L'MTV i Magnolia TV són això: depredadors dels grossos que han decidit cobrar-se una presa. Ibiza Shore no és més que el seu acte de depredació.
Les institucions, especialment el Consell d'Eivissa i el Govern balear, s'han mostrat massa tèbies en aquest assumpte. Els ajuntaments poden fer poca cosa més que denegar un permís d'ocupació de la via pública. Però no em crec que Consell i Govern no puguin anar una mica més lluny. El més notable que ha fet el Consell, que jo sàpiga, és una declaració institucional en contra del programa; a l'MTV se'n riuen de les declaracions institucionals. No han rigut tant, en canvi, quan un petit empresari ha anat a registrar la marca Ibiza Shore; de fet, al dia següent, la productora ha hagut de córrer per registrar també el nom del seu propi programa. Tampoc no crec que riguin quan hi ha empreses que, davant de la pressió social i mediàtica, són capaces de trencar un contracte que ja tenien establert.
Però el Consell i el Govern, de moment, no han estat a l'altura. Em resulta curiós que, des del Consell d'Eivissa, s'amenaci amb inspeccionar les empreses i els habitatges on es gravi el programa. Em sembla molt bé que se'ls inspeccioni. Però, per què amenaçar a tort i a dret a particulars i empresaris?, per què no dirigir l'amenaça directament a la productora del programa?...; de veritat que no hi ha cap escletxa legal per actuar?... No m'ho crec. Les institucions compten amb destacats departaments jurídics, tenen els recursos i la capacitat per fer-ho. Crec que, amb l'assumpte d'Ibiza Shore, Govern i Consell han llençat la tovallola abans de pujar al ring. I, si no ho fan ells, qui se suposa que ha de defensar els interessos d'Eivissa i dels eivissencs?, un particular?... Els particulars no tenim ni els recursos ni la capacitat per tirar endavant un plet contra l'MTV. Però l'administració sí: disposa de recursos notables que estam pagant tots els ciutadans. Per un assumpte com el CETIS, el Consell d'Eivissa sí que va córrer als Jutjats, fins i tot en contra de l'Ajuntament d'Eivissa; per impedir que una ampolla d'aigua no porti el nom d'Eivissa (o molts altres productes) el Consell sí que ha sabut trobar el camí legal. Per què ara no?... Ho repeteix: no em crec que, contra el programa Ibiza Shore, no s'hi pugui fer res.
La gravació o no d'aquest programa és una qüestió decisiva: si al final la productora se surt amb la seua, haurà prevalgut l'interès particular per damunt del general; i, el que encara és pitjor, haurem llençat un missatge molt negatiu per a la nostra imatge, una autèntica invitació a altres desaprensius que, ara sí, no dubtaran a intentar aprofitar-se de la marca Ibiza.
Eivissa, per a les empreses como l'MTV, fa olor de sous. Una profunda i penetrant olor de sous. No fa olor de romaní ni de salnitre ni de restes de posidònia. Fa l'olor manyegada dels bitllets vells empolsats amb cocaïna. És una olor que, als depredadors, els fa salivar. Si no sabem parar l'MTV, en vendran d'altres que potser seran pitjors. En canvi, si els sabéssim parar, Eivissa aconseguiria llençar un avís per a navegants, un missatge clar de la imatge i el model de turisme que volem, més sostenible i de qualitat. No és aquest el model que volien, precisament, en Biel Barceló i en Vicent Torres abans d'entrar a governar?