Com molts altres eivissencs, no vaig mai a la platja de ses Salines durant l'estiu: una, perquè no m'agraden els amuntegaments de gent, i, dos, perquè em posa de mal humor veure com tractam el nostre patrimoni natural. Però, fa algunes setmanes vaig tenir un moment de debilitat.
Avui en dia, ses Salines exemplifica millor que cap altre lloc la idea que tenim a Eivissa del que és l'interès general: on posa ‘general' posi vostè ‘d'alguns'. També exemplifica molt bé la nostra extraordinària sensibilitat cap al medi ambient i el concepte que tenim del que ha de ser un ‘parc natural'.
A continuació vaig a descriure el meu dia a la platja de ses Salines; no té res d'original, segur que vostès també ho han viscut... Arribes i busques on aparcar; l'immens pàrquing de pagament està mig buit, però les zones del voltant estan espesses de cotxes; aconsegueixes deixar el cotxe i camines el que faci falta. Arribes. Poses la tovallola on pots. L'ocupació de gandules per part dels xiringuitos no és de les pitjors d'Eivissa; això sí, es tracta de megaxiringuitos de luxe, amb megainstal·lacions, amb megamúsica i megapreus. És tot mega. Oblida't de sentir la remor del mar o del cant dels pardalets: la remor del mar no és suficientment cool i el cant dels pardalets no té prou glamour.
Oblida't de la naturalesa. El que hi ha a ses Salines és una extraordinària activitat comercial. Legal i il·legal. Per davant d'un banyista poden passar uns quatre venedors ambulants per minut: no hi ha descans. Hi ha venedors ambulants de tres tipus: el primer i més abundant són els venedors d'origen subsaharià; es dediquen a la venda d'una multitud d'alacatrics: rellotges, capells, pareos, ulleres de sol...; articles que deuen ser 100% originals i autèntics. Aquests venedors, si troben un bocí gros d'arena lliure, l'ocupen immediatament amb mitja dotzena de pareos gegants: s'ha d'aprofitar l'espai d'exposició. El segon tipus de venedor és el de fruita i és quasi sempre d'ètnia gitana; triomfa la macedònia ja preparada, servida en got de plàstic, segur que transportada a la platja en camions refrigerats i conservada entre les dunes en frigorífics industrials homologats; l'oferta de begudes amb o sense alcohol és també àmplia. Hi ha un tercer grup, molt menys nombrós, on poden cabre venedors de collarets o de roba de punt o de bikinis, d'origen més difícil de determinar. Sembla que tots tres tipus de venedors conviuen en harmonia.
Els que més proliferen, i amb diferència, són els venedors subsaharians; en passen contínuament, i entren i surten de la zona de dunes (envoltada de tanques i suposadament protegida) com si allò fos ca seua. De fet, crec que consideren que allò és ca seua. Les mateixes tanques que impedeixen el pas dels banyistes els procuren als venedors ambulants una àrea segura, on poden preparar el que vulguin o guardar els seus productes sense perill de visites molestes. Ho fan amb absoluta normalitat i ningú no els diu res, ni tan sols el personal de seguretat dels bars; es veu de lluny que és la pràctica habitual i establerta.
Al portal de turisme oficial d'Eivissa, ibiza.travel, qualifiquen ses Salines com una «àrea fortament protegida». No sé amb què està protegida. En cinc hores no vaig veure cap policia local ni cap guàrdia civil. No és que esperàs veure'n cap; hauria set realment una casualitat, amb les ínfimes plantilles amb què pretenen tenir vigilades les nostres platges.