Es Vedrà és l'illot més emblemàtic de les Pitiüses, una foto de postal impagable, que qualsevol destí turístic voldria posseir: 382 metres de roca que s'alcen del mar com si els hagués d'emmarcar una posta de sol per sempre. És evident que les cabres des Vedrà tenen moltes més possibilitats d'esdevenir emblemàtiques i simbòliques que no les cabres que pasturen, posem per cas, en un tancó a Sant Rafel de Forca.
Les cabres des Vedrà també tenen una probabilitat molt més gran de ser abduïdes per una nau extraterrestre. Diuen que es Vedrà és una de les puntes de l'anomenat Triangle del Silenci; els altres dos extrems serien el penyal d'Ifach, a Calp, a la costa valenciana, i la costa sud-oest de Mallorca. Que Eivissa formi part d'alguna cosa relacionada amb el silenci, encara que es tracti d'una silenciosa base marciana, no deixa de ser estrany. Però la veritat és que va ser en aquest triangle, en un punt entre les costes d'Eivissa i Alacant, on es va produir el que és, potser, el cas més notable de la història d'Espanya per als ufòlegs, l'anomenat ‘expedient Manisses'. Va passar l'11 de l'11 de 1979 (el dimecres que ve se'n compliran 36 anys), a les 11 de la nit: un avió Super-Caravelle que havia sortit de Palma de Mallorca i que es dirigia a les Canàries, amb 109 passatgers a bord, va aterrar d'emergència a l'aeroport de València perquè el perseguien "diversos punt de llum vermella, que pujaven i baixaven". Des de llavors, molts estudiosos de les coses paranormals han afirmat que, es Vedrà, seria quelcom semblant a un ‘acumulador d'energia', com diuen que ho són les Piràmides o l'Stonehenge
Jo no sé si es Vedrà serà un acumulador d'energia, però sí que és un bon acumulador de símbols. M'explicaré millor: Eivissa és una feliç combinació de tradicions i d'al·lucinacions de la Nova Era, de pagesos i de hippies, una mescla quasi perfecta de cabres i alienígenes. És això, aquesta naturalesa dual eivissenca (que, tanmateix, pareix que no entra mai en contradicció) que permet que as Vedrà s'hi trobin les cabres (que hi són "per tradició") i els creients més fervorosos en les "energies" i de l'Era d'Aquari: es Vedrà és, en aquest sentit, com una Eivissa essencial, reconcentrada.
Ara, el Govern balear vol que les cabres se'n vagin des Vedrà; es veu que les cabres i les espècies vegetals protegides que creixen a l'illot són enemics mortals i no poden coexistir en un espai tan reduït. El problema de les cabres no és nou; ja en la primera legislatura d'en Francesc Antich, quan corria l'any 2002, el Govern balear va intentar deixar es Vedrà lliure de ramaderia caprina; en aquell temps, va sortir en defensa de la "tradició" de les cabres en Joan Marí Tur, del Partit Popular. Se'n va debatre intensament. I això que també era la primera vegada que un govern d'esquerres intentava posar en marxa una ecotaxa, no és que no hi hagués més coses de què parlar... Al final, les cabres es varen quedar as Vedrà i l'ecotaxa va fracassar.
Crec que ara serà diferent, almenys pel que respecta a les cabres. Per damunt de les tradicions i més enllà dels ovnis, està el fet que es Vedra és un espai protegit, amb espècies que s'han de preservar. Espècies que no són, precisament, les cabres que l'home hi va traslladar. Crec que aquest aspecte ha d'estar per damunt de qualsevol altra consideració. I ja que el Govern balear pareix disposat a fer alguna cosa amb les cabres, podria continuar la feina deslliurant-nos d'algun voltor que habita en algun altre illot d'Eivissa, i després continuar la tasca recuperant la dignitat de les platges de ses Salines i es Cavallet, espais gestionats actualment molt més com una àrea comercial que no com un parc natural.
A veure quant de temps tarda el Govern en resoldre el problema de les cabres. Com agafi el mateix ritme que porta amb l'emissari de Talamanca... Mentrestant, les cabres des Vedrà seguiran remugant herba, amb infinita paciència de cabra, amb professionalitat de cabra, sense deixar ni un bri verd. Potser, ni tan sols es molestaran a aixecar el cap quan passi damunt seu un ovni silenciós, d'estridents llums vermells, a punt de fer el salt a un lloc de l'espai on no hi ha ni hippies, ni pagesos, ni cabres.