De les moltes coses sorprenents que he sentit o llegit durant la campanya electoral que ja es va escolant, n'hi ha una que, des del meu punt de vista, destaca poderosament entre les altres. És la idea que aquesta ha estat una campanya electoral molt plural. En llegir aquesta sorprenent afirmació, no em vaig poder estar de demanar-me si ho devien dir perquè el bipartidisme sembla acabat i hi haurà quatre opcions que, d'alguna manera, es disputaran el primer lloc. Perquè, fins i tot si l'argument era aquest, pens que es pot discutir sense gaires problemes.
La campanya electoral per a les eleccions generals espanyoles que se celebraran el 20 de desembre ha estat, amb molta diferència, la campanya menys plural de totes les que hi ha hagut des del restabliment de la democràcia. En aquesta campanya, entre la Junta Electoral Central i els grans mitjans de comunicació de masses han aconseguit esborrar del debat els temes més controvertits de l'actualitat política. Per exemple, s'ha escamotejat completament la qüestió territorial, quan a Catalunya hi ha obert un procés cap a la secessió. Havent-hi en marxa un proés d'aquesta magnitud, s'havia d'obviar completament, durant la campanya del 20D?
A les anteriors campanyes, sempre hi va haver una certa pluralitat política, des del punt de vista nacional. Quan més quan manco, formacions polítiques com CIU, ERC el PNB, o fins i tot, en èpoques més boiants, el BNG varen tenir un protagonisme important en les campanyes a les eleccions espanyoles. Aquesta vegada, totes les formacions polítiques de caire territorial, o pertanyents a nacions sense estat, han patit un esborrament absolut del mapa general espanyol. Els debats han estat mononacionals, monolingües i monomentals. Hi ha hagut quatre personatges debatent, sí, però en uns termes que, precisament, han evitat que la pluralitat real existent es pogués observar a través dels mitjans de comunicació.
A les illes Balears (no sé si només a Eivissa, però em tem que també deu haver ocorregut a les altres illes) hi ha hagut debats a quatre en què el quart no era la quarta força política de les illes Balears (MÉS), ni la quarta força política de les passades eleccions espanyoles a les Balears, ni tan sols (potser) la quarta força política en el futur. Mentre la quarta força política de les nostres illes –MÉS- era obviada de manera incomprensible, la sisena força política era present a tots els debats. També es passava, així, per davant de la cinquena força política amb representació parlamentària al nostre país: el PI.
Algun malpensat podria suposar que això ha ocorregut a Eivissa perquè Eivissa is different, i aquí tenim una correlació de forces que no és comparable amb la de Mallorca i Menorca. A Eivissa, el PI té representació municipal a Sant Antoni de Portmany, on forma part de l'equip de govern. A la ciutat d'Eivissa, el candidat de MÉS és tinent de batle de l'ajuntament, una de les persones amb més pes a la segona ciutat de les illes Balears. I Ciutadans –la força clarament afavorida tant pels mitjans de comunicació com per la Junta Electoral- no té representació a cap ni un ajuntament, ni al Consell Insular, ni a cap altra institució.
Atenció! Jo no dic que Ciutadans no hagi de ser als debats. Però afirm, amb la contundència que faci falta, que, abans que Ciutadans, hi hauria d'haver hagut MÉS i el PI. Que en comptes de quatre haurien hagut de ser sis? No veig com es pot solucionar el problema sense decantar-se obertament per una determinada opció política, sense fer-ne, almanco indirectament, propaganda electoral (pens que totalment il·legítima).
La manca de pluralitat de la campanya ha fet que els espanyols, en general, s'hagin perdut les raons i els arguments de Democràcia i Llibertat, d'Esquerra Republicana, del Partit Nacionalista Basc i de Bildu. Tots quatre junts probablement sumaran tants diputats com alguna de les quatre forces polítiques que ho han tengut tot a mà. I, en qualsevol cas, aquestes seran la cinquena, sisena, setena i vuitena forces polítiques del Congrés dels diputats (amb permís d'Esquerra Unida, que els mitjans han triturat per afavorir el jove Iglesias).
La manca de pluralitat de la campanya, a Eivissa i al conjunt de les illes Balears, ha fet que hàgim sentit fins a l'assaciament alguna força política sense cap representació, i que dues forces polítiques amb representació parlamentària hagin estat pràcticament vetades pertot arreu. Tothom ha entrat en campanya. Però no hi ha entrat per fer-la més plural, sinó perquè ho fos manco. Ara veurem fins on arriba el poder del Gran Germà, i què podem confiar a la vitalitat de la societat civil.