M'he proposat fermament no anar a veure la darrera peli de La Guerra de les Galàxies. M'està costant moltíssim, però, com un Ulisses que hagués de navegar entre cants de sirena, m'he fermat amb cadenat a la pota de la taula on escric els articles i he llençat la clau ben lluny.
Segur que la setena d'Star Wars és molt bona. Segur que bat tots els rècords de recaptació. Segur que aporta novetats essencials a la saga cinematogràfica més popular de la història del cine. Segur que sí. El problema que tenc amb el setè episodi és que el mecanisme publicitari, la pressió mediàtica, l'esforç de màrqueting són d'una dimensió tal que excedeix el que puc tolerar: em fa oi, que m'escalfin tant l'orella. A més, les tres darreres pel·lícules (és a dir, les tres primeres, si seguim el presumpte guió original de la saga) són un autèntic bunyol.
S'ha dit que, Star Wars, més que una sèrie de pel·lícules, és una mena de religió. Ja pot ser que sí. Però, sobretot, és un negoci extraordinàriament lucratiu; les pel·lícules, en realitat, s'han transformat en una excusa per vendre videojocs i tasses de cafè amb llet amb la forma d'R2-D2.
George Lucas, el creador de La Guerra de les Galàxies, té un punt de vista sobre la democràcia, com a mínim, peculiar. La seua visió queda perfectament reflectida en la resolució del conflicte que aboca Anakin Skywalker a transformar-se en Darth Vader, a l'episodi III. La cosa va més o menys així: el mestre jedi Mace Windu (Samuel L. Jackson) és a punt de matar el canceller Palpatine (un líder democràticament elegit, per molt dolent que sigui); Anakin li diu que no el pot executar, que mereix un judici, però el mestre jedi passa d'ell i es disposa a donar-li el cop de gràcia; només llavors, i per salvar el canceller, intervé Anakin (futur Darth Vader) en contra del seu mestre. De manera que, un comportament ajustat a la moral i a la llei, per impedir un crim, és el que aboca Anakin a passar-se al revers obscur de la Força. Em pareix que, en George Lucas, pateix un notable embolic sobre què està bé i què està mal. Jo, la veritat, m'estim més el punt de vista d'Spielberg a Indiana Jones: els nazis són els dolents, i punt. I més si es pensa que, tant Indiana com Star Wars, són pel·lícules quasi infantils.
Entrarà Darth Vader al Congrés en la pròxima legislatura?, o ho farà només Anakin Skywalker?... Entrarà algun cavaller jedi?...; si és com el jedi que interpreta Samuel L. Jackson, val més que hi entri directament Darth Vader. I no busqueu segones lectures al que dic: no crec que cap dels candidats s'assembi gaire ni a l'un ni als altres. Ara bé, tots, absolutament tots, per arribar al lloc on estan, per fer-se amb el lideratge a les seues respectives formacions polítiques i retenir-lo més de cinc minuts, hauran hagut d'exercir de canceller Palpatine alguna vegada a la vida. I, qui guanyi, haurà d'assumir més que mai decisions que no seran ni blanques ni negres, sinó tot el contrari: grises.
Aquestes darreres dos setmanes, els cants de sirena d'Star Wars se m'han mesclat amb els cants de sirena dels partits polítics. N'ha resultat una cacofonia estrident, mica dolça. Ara bé, mentre que no pens anar a pagar-li ni un cèntim d'euro al venedor de patates galàctiques George Lucas, sí que pens anar avui a votar. A veure si Darth Vader entra al Congrés i anima un poc la festa.