Una vegada presentat l'esborrany del Decret d'ensenyament de i en llengua estrangera per part del Govern, les critiques han set diverses. Una de les que s'ha reiterat és la possibilitat de què hi hagi centres de primera i centres de segona, ja que el decret dóna llibertat a escoles i instituts per definir el seu Projecte Lingüístic de Centre. Aquest retret l'han fet entitats tan distants com el PP i la Plataforma Crida.
Ens sobta molt aquesta mania de voler uniformitzar els centres. Aquest decret pot tenir defectes (de fet, n'apreciam uns quants), però entre ells no es troba la dotació als centres de la tan anomenada autonomia. Aquesta autonomia, i podeu consultar la literatura al respecte, és clau per a una millora educativa, tan necessària a les nostres illes. A més, no podem reduir l'aprenentatge d'una llengua estrangera a l'àmbit escolar. Sense un canvi social i als mitjans de comunicació, no s'hi podrà aconseguir mai.
El que més ens sorprèn, però, és la mena d'obsessió que es té per l'aprenentatge d'anglès sens adonar-nos d'un detall: aquest fet no resoldrà els problemes que tenim a l'educació.
Aquesta globalització lingüística comença a despertar, cada vegada més entre els experts, un recel sobre el camí que fa anys s'ha emprés amb la que avui en dia és la llengua universal. Una d'aquestes persones és Patricia Ryan, veterana professora d'anglès que des de fa més de trenta anys exerceix el seu ofici als països del Pèrsic. Actualment treballa a la Universitat de Zayed, a Dubai. A una conferència, na Patricia es (ens) fa una pregunta clara i directa: pot impedir l'actual enfocament de l'aprenentatge d'anglès la propagació de grans idees?
La docent disposa en la balança dos factors. A un dels plats, l'aprenentatge de l'anglès com a gran negoci, amb la gran quantitat d'exàmens existents per obtenir les corresponents titulacions. A l'altre, la desaparició de llengües arreu del món. Actualment hi ha 6000 llengües al món. Algunes previsions diuen que d'aquí a 90 anys només en quedaran unes 600. De fet, cada catorze dies mor una llengua al planeta. I quan perdem una llengua, no sabem que més es perd amb ella. La professora es pregunta si hi ha una relació entre la globalització de l'anglès i aquesta perduda de diversitat i riquesa lingüística. La seua principal crítica té a veure amb el sistema actual, que equipara la intel·ligència amb el nivell d'anglès. Per la docent, aquest fet és totalment arbitrari. No per saber més anglès hom és més intel·ligent.
Ho exemplifica amb un pastor de Kenya, guanyador d'un dels premis "Herois" que atorga la cadena CNN. Aquest jove no podia estudiar per la nit al seu poble, a diferència de molts companys i amics, ja que no tenia electricitat. No podia emprar la seua làmpada de querosè, unes vegades perquè no tenia combustible, altres perquè el fum li danyava els ulls. Per això va inventar una làmpada solar lliure de costos. Gràcies a aquest invent, tots els nens i nenes del poble poden estudiar en igualtats d'oportunitats.
La lliçó que hem d'extraure de tot plegat és que no podem deixar en la foscor milers d'idees, de coneixements, de riquesa cultural i lingüística, pel fet de no conèixer la llengua més poderosa del món. No ens hem de centrar en l'aprenentatge de l'anglès i per això deixar de banda el vertader objectiu de l'educació. De res servirà aprendre anglès si tenim els índex d'abandonament escolar que tenim. Centrem-nos. Que la foscor de no aprendre aquesta llengua no ens deixi sense la llum de tots els coneixements que es tenen en llengua pròpia. Que l'arbre no ens tapi el bosc.