No és que estigués tancada: la capsa sempre ha estat mig oberta, o, almenys, deixava entreveure un badallet. Però, darrerament, qüestions diverses s'han conjurat per acabar d'obrir la capsa, la dels trons, aquella que val més que estigui tancada si és que volem viure en pau.
La capsa balear dels trons conté, en realitat, una sola pregunta, només una, cinc o sis paraules que tenen el poder de desfermar el mal temps. La pregunta és la següent: com ens repartim els sous entre les illes?... La seua formulació és molt senzilla: la seua resolució quasi impossible.
D'entre les qüestions que han fet saltar la tapa de la capsa, la més important és l'ecotaxa; estan quedant ben demostrades les qualitats tòxiques de l'anomenat impost de turisme sostenible; encara no se sap, ni tan sols aproximadament, com serà la taxa turística, però ja ha servit per enverinar les relacions entre els partits de l'esquerra. I ha set això, aquesta infecció virulenta, el que de rebot ha fet ressorgir les suspicàcies entre les illes.
Els primers a manifestar-se al respecte crec que han set els de Més per Menorca (“Més denuncia la pinza PP-Podemos en Eivissa para perjudicar a Menorca con la ecotasa”, titular a menorca.info, 05-02-2016); consideren, els menorquins de Més (un partit, per cert, sense estructura a les Pitiüses), que la dreta i Podem s'han associat a Eivissa per perjudicar Menorca, ja que les seues reclamacions sobre l'ecotaxa coincideixen en part. Pura política ficció, però pareix que, des de la distància menorquina, aquesta ficció resulta versemblant.
Els mallorquins han dit la seua fa pocs dies (“El Consell reclama para Mallorca el 74% de la inversión de la ecotasa”, titular a diariodemallorca.es, 23-02-2016). “El Consell no está dispuesto a permitir que la isla quede discriminada con el reparto de la ecotasa”, continuava el cos de la notícia (Mallorca discriminada per les altres illes, això sí que és notícia!...); el text explicava després que el 74% era “negociable”, però que no es permetria un greuge comparatiu respecte d'altres llocs de les Balears. Els ha faltat donar un bon colp de puny dalt de la taula.
Ja ho veis, la famosa ecotaxa, de moment, ha servit per veure que, a Mallorca i a Menorca, si es tracta de tallar el pastís dels impostos, tenen els ganivets ben esmolats.
A les Illes Pitiüses també hem tengut les nostres conteses. La raó no ha set l'ecotaxa, sinó el port d'Eivissa. Amb el port, els eivissencs estam fent amb els formenterers el mateix que Mallorca fa de vegades amb les illes ‘menors' (menors d'edat?, de coeficient intel·lectual?, de què?...), és a dir, passar completament del que diguin o creguin. En relació al port, un formenterer es preguntava si és que són “transparents”; en pot estar segur: són transparents tant de perfil com de front, excepte per pagar a Hisenda, llavors que no es preocupin que ja els sabran trobar.
I bé, amb tot, dimarts que ve celebram el Dia de les Balears, la festa autonòmica per excel·lència, la que ens recorda que els balears som un sol poble, una sola ànima, una sola respiració, un sol braç davant de l'adversitat, un sol cor que batega per damunt del mar i els segles. Segur que, en els discursos oficials, haurem d'escoltar múltiples reivindicacions sobre la manca de finançament de les Balears...; i, mentrestant, ens seguirem barallant com animals afemegats per les quatre miquetes que hi ha dalt de la taula... Així que, feliç dia de les Balears a tothom!
Molts anys i bons!... (o no ho diuen així, a Mallorca?...).