No sé si a vostès els passarà el mateix. Jo, abans, quan llegia una enquesta electoral en un diari, ho feia amb autèntica curiositat, fins i tot de vegades m'enduia algun petit ensurt, com si m'haguessin descobert quelcom que no tenia previst: un ascens o una davallada d'aquell o de l'altre partit, l'aparició a l'escenari d'una formació desconeguda...
A l'enquesta electoral de Balears que publicava Periodico de Ibiza-UH el diumenge passat es produia un quàdruple empat: el PP perdia un escó en favor de Ciutadans (2 PP, 2 Ciutadans, 2 Podem, 2 PSOE). Bé, és un resultat que expressa clarament com estam: empatats i empantanats. Pens que el resultat balear, amb matisos, és perfectament extrapolable a l'Estat: l'aparició de Podem i de Ciutadans al final haurà servit per saber que la meitat dels espanyols són de dretes i l'altra meitat d'esquerres.
Mentrestant, els principals actors de l'espectacle nacional polític fan com si encara n'hagués de passar alguna de grossa. Jo em declar oficialment fart dels nous polítics-actors: massa girs dramàtics, massa gestos inflats i massa veus impostades, massa besades, massa abraçades, massa mans no encaixades. Entre la falta de sang de personatges com Mariano Rajoy i la sobreactuació de Pablo Iglesias, els espectadors-electors ens hem quedat atrapats en una història on no hi ha acció real. A la política espanyola li passa com als serials de televisió massa llargs: els guionistes ja han fet tots els girs i cabrioles possibles, i el públic comença a estar enfadat.
No sé si a vostès també els passarà. Han aconseguit que em llegeixi les enquestes electorals amb el mateix interès que la llista de les farmàcies de guàrdia. Si hi ha d'haver noves eleccions, potser la sorpresa no vendrà ni per la dreta ni per l'esquerra, sinó per la quantitat de gent que simplement no anirà a votar.