Els hotelers es queixen de què el preu dels lloguers o la manca d'habitatges de lloguer els dificulten a contractació de treballadors. El mateix passa a les diferents administracions pel que fa a la contractació i/o permanència de treballadors públics (professors, personal sanitari, policies, etc.). Segons els hotelers, la culpa d'aquesta situació la té el lloguer turístic de pisos residencials en edificis plurifamiliars. És evident, que aquesta és una causa de problema, però no és l'única.
Farien bé els hotelers en plantejar-se si ells no tenen també una part de la culpa, quan han eliminat o reduït, en molts casos, les habitacions de personal per reconvertir-les en negoci hoteler. Encara que les condicions d'habitabilitat no solien ser molt adequades, feien que una part dels seus treballadors no haguessin de buscar una casa de lloguer.
També farien bé en plantejar-se els hotelers per quin motiu hi ha cada vegada més persones que busquen allotjaments alternatius, tal vegada l'aposta pel súper luxe i els preus exorbitants de les habitacions tenguin alguna cosa a veure amb aquesta situació. En qualsevol cas, és una tendència que va en augment.
També tenen raó els hotelers en què els lloguers turístics irregulars tenen molt a veure amb l'actual saturació turística, ja que les places hoteleres fa anys que creixen molt poc, i amb les dificultats de convivència que generen en edificis residencials. En aquest punt, també seria convenient fer una reflexió sobre el tipus de turisme que s'ha promocionat per part dels hotelers i de l'oferta complementària, ja que hi ha altres destinacions turístiques en les quals el turisme urbà no genera cap problema.
Els hotelers han aconseguit un gran consens polític contra el lloguer turístic en edificis residencials, tots els ajuntaments d'Eivissa s'han mostrat contraris a la seua autorització i el Consell destina els escassos mitjans d'inspecció dels quals disposa a controlar i sancionar aquesta pràctica. Els hotelers estan en el seu dret de demanar una eficàcia major a les administracions, però han d'assumir que són una part del problema i que han de contribuir a la seua solució, oferint allotjament als seus treballadors temporals.
La crítica als abusos en el tema dels lloguers està completament justificada, i és cert que comença a haver-hi pràctiques mafioses i gent que mostra una cobdícia i una manca d'escrúpols immensa, però si ens posam en el lloc d'aquelles persones que varen dedicar els seus estalvis a la construcció o compra d'algun pis, pensat que amb el seu lloguer obtindrien unes rendes estables i que es troben amb uns possibles inquilins que el volen llogar només per 4-6 mesos, es pot comprendre –però no justificar- que vulguin obtenir uns ingressos majors amb una pràctica que fins ara s'ha mogut en una permissivitat absoluta. Per sortir d'aquesta situació, és necessari que, al mateix temps que s'adopten mesures punitives contra els abusos, es trobin fórmules alternatives per l'allotjament de temporada. En això tenen mol a dir, i molt a fer, els hotelers.
Però el sector turístic no s'acaba amb els hotels i apartaments, també l'anomenada oferta complementària es veu perjudicada per la situació actual i també han de fer alguna cosa, a més de queixar-se i de demanar a les administracions que actuïn. En aquest sentit, sembla interessant la proposta que es fa des d'alguna patronal de crear una espècia d'alberg per a treballadors temporals.
El problema de l'habitatge de lloguer és gravíssim i complex i necessita actuacions des de tots els fronts. Les administracions han d'actuar però els sectors empresarials, que estan obtenint uns beneficis elevadíssims, també han de contribuir a la solució. I ja posats, podrien destinar una part major dels seus beneficis a pagar salaris dignes i a reduir les càrregues de treball excessives dels seus treballadors.