Per primera vegada des de la instauració de l'autonomia a les Illes Balears de la creació del Consell d'Eivissa, hereu de la nostra antiga Universitat, ens hem quedat sense discurs institucional el dia 8 d'Agost. El dia 8 d'Agost celebram la nostra Diada Nacional, no perquè Eivissa sigui una nació, sinó perquè va ser un 8 d'agost, concretament de l'any 1235, que les illes d'Eivissa i Formentera varen ser incorporades via militar a la Corona Catalanoaragonesa, és a dir, en termes moderns, a la Nació Catalana. O, si no volem politizar-ho tant, a la catalanitat i a la cristiandat, al món occidental, al que suposadament som ara, vaja. En això hi estam d'acord, així ho vull pensar, tots, tenguem les opcions polítiques que tenguem i vegem el món com el vegem.
El dia 8 d'Agost, tradicionalment, ha estat el dia de fer un discurs institucional, sempre a càrrec del president del Consell, que, superant el marc estrictament partidista, mostri les reivindicacions d'Eivissa, els projectes compartits i els valors en què volem sostenir el nostre futur com a poble. He de dir que, en general, els discursos institucionals del dia 8 d'Agost s'han cenyit al que es pot esperar, des de la correcció política més exquisida, d'un discurs d'aquestes característiques.
Quan ha governat el PP, el discurs del 8 d'Agost no ha estat un discurs excessivament partidista, ni hem tret la conclusió que sentíssim campanya en comptes de sentir un discurs presidencial. I pens que podem dir el mateix de quan han governat les forces progressistes. El dia 8 d'Agost, en termes generals, ha estat el dia en què he tengut la impressió que el president o la presidenta del Consell ho era més, realment, de tots els eivissencs.
Enguany el president del Consell d'Eivissa, en Vicent Torres, es troba convalescent d'una malaltia i no estava en condicions de fer el discurs institucional. I això ha significat, al capdavall, que no hi hagi hagut discurs. He de dir que m'ha decebut. Crec que la tradició de presentar una mica de full de ruta ‘nacional', de pensar en clau de poble eivissenc, de recordar d'on venim per recapacitar sobre cap on volem anar, hauria d'haver tengut continuïtat, malgrat que el president no pugui ser qui faci el discurs.
Normalment, els discursos del 8 d'Agost solen ser, més o manco, consensuats, i, com ja hem apuntat anteriorment, hi ha hagut, en el passat, la finor i el saber fer necessari perquè una gran majoria s'hi pugui sentir més o manco representada. A mi m'hi solien sobrar les apel·lacions a la Constitució espanyola (però les trob lògiques dins el context de partits constitucionalistes), però m'agradava que sempre s'hi recordàs la nostra catalanitat o que, de vegades només per una vegada a l'any, es reclamàs la plena normalització de l'ús de la llengua catalana, o més autonomia, o la gestió dels nostres propis recursos. Tampoc no costa tant. I sempre ajuda a posar Eivissa una mica més al mapa. I a fer que els que no pensen en clau eivissenca, per una vegada, també ho puguin fer.
La cosa resultava encara més fàcil si tenim en compte que generalment el discurs no l'escrivia el president directament. En alguns casos, potser sí que ho feia. Però, en la majoria d'ocasions, el discurs l'ha escrit algú altre, previ consens sobre el que s'havia de dir. Per tant, enguany s'hauria pogut fer de la mateixa manera, encara que no fos el president qui el pronunciàs directament. Quan no hi ha el president sempre hi ha algú que l'ha de substituir. I, si no vaig errat, el consell d'Eivissa compta amb dues vicepresidentes. Qualsevol d'elles hauria pogut pronunciar el discurs que algú hagués escrit amb motiu del segon dia gran de les Festes de la Terra.
D'aquesta manera s'hauria donat una visió més institucional, s'hauria mantengut una tradició positiva, i la gent hauria escoltat algunes paraules directament de les autoritats elegides. Sembla que, de rebot, la manca de discurs va suposar que el Cor Ciutat d'Eivissa no ens cantàs la Roqueta sa meua roca, i que, per tant, encara ens mancassin d'altres amenitats.
A la celebració de les Festes de la Terra, per cert, hi havia els que presenten iniciatives a Madrid a favor d'Eivissa: representants del Partit Socialista i representants del Partit Popular i fins i tot el senador Bernat Picornell, d'ERC, que va proposar la compra de s'Espalmador amb fons públics estatals, i que després va participar en l'homenatge independentista a Guillem de Montgrí. Hi faltaven els de Ciutadans i els de Podem, que només pensen en clau espanyola.