Vaig néixer català, em sento, som i seré català.
No en contraposició a l’espanyol. En respecto el sentiment, però malgrat lleis i papers, jo soc diferent, ni millor ni pitjor, ni més llest ni més curt. Senzillament amb unes rels, una cultura i una manera de pensar que van pel seu propi camí i que anhelen seguir en pau i amb iniciativa pròpia; amb un bon veïnatge, amb les millors relacions comercials, però sense acceptar imposicions de ningú, i menys d’aquells que en la meua humil opinió, fa temps que han perdut qualsevol aparença d’honorabilitat esgrimint el sistema i modelant a la seua grenya jutges, fiscals i policies per a aconseguir doblegar un sentiment que, ho sento molt per vosaltres, ja no té marxa enrere.
És per això que a hores d’ara soc a Catalunya, per a aportar el meu petit gra d’arena i ajudar a que aquest diumenge 01 d’octubre, el meu poble, la meua mare i la meua germana, puguin exercir el dret a votar, el dret més important en democràcia, i ho facin en pau, en un dia festiu i històric que, de ben segur, marcarà un abans i un després. Així ho hauria volgut mon pare, malparit el càncer que se l’endugué, i així em sento jo en el deure de recollir el seu testimoni i seguir endavant a la recerca d’un futur millor. Un futur que per a mi vol dir tornar, tornar a Formentera, tornar amb els amics, amb la noia que m’estima, amb aquells que m’han acollit amb els braços oberts a banda i banda de les Pitiüses, la meua casa.
I treballar.
I viure estius e hiverns. Tardors i primaveres.
Deixant en el passat odi i desídia, perdonant ja des d’ara a aquells que no em vulgueu entendre i oferint-vos una conversa tranquil·la vora la mar que ens uneix.
NO TINC POR. NO TINC DUBTES. NO LI VULL MAL A NINGÚ, JA NO!
Sols tinc fe en un dia no gaire llunyà on l’exemple del que s’esdevindrà aquest diumenge sigui seguit per molts d’aquells que ara encara no ho podeu entendre.