Des de les Espanyes, una de les coses que fan els periodistes i opinadors, per tal de confondre la seua opinió pública (i sent perfectament conscients que ho fan per i només per confondre), es dediquen a desqualificar l'independentisme català titllant-lo d'»etnicista». Com si els que volen la independència de Catalunya fossin, bàsicament, els catalans de soca-rel, els dels vuit llinatges catalans. No podien fer res més equivocat que anar llançant aquesta vil acusació. Perquè, hi vull insistir, quan la fan saben que és mentida. La Catalunya actual, la Catalunya que avança decidida cap a la independència és la Catalunya dels de sempre i dels nous, dels que tenen vuit llinatges catalans i dels que tenen vuit llinatges que procedeixen d'Andalusia, d'Extremadura, de Castella, de Colòmbia, de Perú o de les Filipines. El dia 1 d'octubre vaig compartir taula i mantells amb pitiüsos i peruanes (les del Perú eren tot dones). Les peruanes amb qui compartíem dinar havien anat a votar a l'Hospitalet de Llobregat. A la mesa on havien votat, hi havia bàsicament gent de l'Amèrica del Sud, majoritàriament colombians, i gent de les Filipines. No hi havia pràcticament cap català d'origen. No hi havia pràcticament ningú que hagués nascut a l'Hospitalet de Llobregat. I gairebé tots votaven per la independència de Catalunya. Dir que el catalanisme és etnicista és, idò, una barbaritat que no s'aguanta per enlloc. Però, des d'Espanya, van intentant propagar aquesta mentida que, per cert, entre tots els europeus només es creuen els espanyols. Amb això ocorre com a l'enquesta d'Euronews, en què es demanava a europeus de tots els estats membres si consideraven que a Catalunya li aniria millor o pitjor amb la independència. Tots (francesos, alemanys, txec, polonesos, hongaresos, austriacs, romanesos, italians, britànics, holandesos, suecs, finesos…) contestaven que li aniria millor. Tots, excepte els espanyols, que responien que aniria pitjor. Quelcom semblant va passar en la valoració que els mitjans de comunicació varen fer de l'actuació policial a Catalunya l'1 d'octubre per intentar, infructuosament, evitar el referèndum d'autodeterminació. (Al cap i a la fi, tot sigui dit entre parèntesis, allò que provocarà la independència de Catalunya seran els resultats d'aquest referèndum).
També s'està intentant difondre, des d'Espanya, una altra mentida brutal: que a Catalunya s'està fomentant l'odi contra Espanya. Com es pot dir això? Els catalans aprenem sense protestar la llengua dels espanyols, coneixem la seua literatura, estimam la seua cultura, ens relacionam perfectament en espanyol quan ens ve de gust. La meitat dels catalans (i la meitat dels catalans que votaren per la independència) parlen espanyol a casa. I, aquesta dada pens que és molt important, hi va haver milers de catalans que es consideren espanyols i que votaren a favor de la independència perquè consideren que vetllarà més per ells un estat català que no ho fa el Regne d'Espanya. Així de clar, així de senzill. A Catalunya, i als Països Catalans en general, estimam els espanyols, i no tenim res contra ells. Ben al contrari, ningú li demana a ningú altre que canviï els seus sentiments ni la seua identitat. Totes hi caben, en la República Catalana que està en fase de construcció. Hi cap exactament igual qui parla català a casa que qui hi parla espanyol, o alguna altra llengua. Hi cap igual, com deia en Junqueras parlant de la seua llista electoral a Sant Vicenç dels Horts, el president de la penya del Barça i el president de la penya del Madrid.
Podem dir el mateix dels creadors d'opinió espanyols, dels periodistes, dels polítics, etc, en relació a Catalunya? Quants n'hi ha que s'interessin realment per la nostra llengua i per la nostra cultura? Quants n'hi ha que parlin català o que hagin llegit els nostres clàssics universalment coneguts? Hi ha més universitats que tenen departament de Català a Baviera que a tot Espanya (descomptant-hi, naturalment, els Països Catalans). Quants n'hi ha que acceptin sense cap rascada que més de dos milions de catalans estiguin per la independència? Quants n'hi ha que trobin normal que l'ensenyament, als nostres països, sigui en català? Quants n'hi ha que no reaccionin amb ira quan algú els diu que no se sent espanyol, sent català? Quants n'hi ha que pensin que els catalans caben –cabem- dins Espanya sense haver de canviar la nostra identitat i els nostres sentiments col·lectius?
Quant a l'etnicisme, em remetré només al president Mariano Rajoy, qui va dir, l'única vegada que va donar una raó (i no una amenaça) a favor de la unitat d'Espanya, que «catalanes y españoles tenemos la misma sangre». Quina por! Els opinadors desqualifiquen els independentistes catalans dient-los etnicistes i afirmant que odien Espanya perquè ells són etnicistes i perquè ells odien Catalunya.