L'introducció massiva de l'hoteleria de luxe a l'illa d'Eivissa és un fenomen que està afectant a l'estructura turística insular i, automàticament, impacta sobre la societat eivissenca. Els nous hotels absorbeixen recursos abans dedicats a altres segments del mercat turístic i trastoquen els equilibris del mercat laboral.
Ja hem vist que a Eivissa l'expansió dels hotels de cinc estrelles ha comportat la reconversió de molts establiments de tres i quatre estrelles, és a dir, l'absorció de recursos ja utilitzats pel sector turístic. Aquesta absorció de recursos no sols ha tingut lloc a nivell d'establiments, també ha tingut efectes notoris pel que fa a la mà d'obra utilitzada. Per tal d'avaluar aquest efecte usarem, en primer lloc, les dades que ens ofereix l'Instituto Nacional de Estadística (INE) en la seva “Encuesta de ocupación hotelera”. Aquesta publicació quantifica, simultàniament, el nombre de places hoteleres i el personal ocupat a les grans zones turístiques espanyoles. Combinant totes dues informacions podem crear un índex d'intensitat laboral turístic: Clients atesos per cada empleat d'hotel, un indicador de qualitat molt típic del sector.
L'evolució d'aquest índex apareix en el Gràfic 1. En ell veiem que la qualitat de l'hoteleria d'Eivissa i Formentera davallà sistemàticament entre el 2001 i el 2009. El nombre de clients atesos per cada empleat passà de 7,2 a 8,9 clients per empleat en vuit anys; una variació d'un 24% ben indicativa de la caiguda general de l'atenció rebuda pels clients de l'hoteleria insular a la primera dècada del segle XXI. La dada resulta encara més significativa quan la comparem amb les xifres de l'hoteleria balear, que es mantenien als voltants dels 7,2 clients per empleat i de l'espanyola en conjunt, de qualitat lleugerament inferior: 6,8 clients per empleat. A més a més, en tots dos casos la trajectòria de la variable és força estable, fet que contrasta amb la volatilitat eivissenca.
A partir del 2010 la cosa canvià de forma radical. El nostre índex de qualitat turística mostrà una millora profunda i sistemàtica que el portà fins als 5,5 empleats per client del 2016, una millora de quasi un 40% en tan sols sis anys. En aquests moments l'hoteleria pitiüsa ja està molt per sobre de la mitjana balear, a pesar de la significativa millora experimentada per aquesta, ja que ha passat a situar-se en 6,2. Si ho comparem amb la mitjana espanyola, llavors la diferència es fa impressionant, ja que aquesta se situa als voltants dels 7 clients per empleat. Aquestes dades demostren la millora comparativa de la qualitat hotelera balear per sobre de la mitjana espanyola i l'extraordinari ascens eivissenc dins aquest àmbit balear. En només sis anys Eivissa i Formentera han passat d'especialitzar-se en vendre serveis hotelers de baix nivell a situar-se en una posició capdavantera pel que fa a la qualitat del servei ofert.
L'efecte de l'expansió de l'hoteleria de luxe no sols es fa notar dins l'apartat hoteler, ha estès la seva influència a la totalitat de l'economia insular. En el Gràfic 2 ha estat representada la distribució dels empleats que hi ha a Eivissa per sectors i subsectors econòmics. La pujada de tots els subsectors estrictament turístics és excepcional. Entre l'any 2010 i el 2017 s'ha multiplicat per dos el nombre d'empleats en el subsector de l'hoteleria. La resta de subsectors turístics han crescut a ritmes lleugerament inferiors, però igualment sorprenents, el nombre d'ocupats a la restauració s'ha incrementat en un 80% i el d'ocupats a la resta d'activitats turístiques com el transport de persones, les agències de viatges o el lloguer de vehicles ho ha fet en un 70%.
Els sectors de serveis no turístics, un apartat que inclou banca i finances, comerç, administració pública, sanitat, etc. en canvi, ha pujat un 28%, un increment força important, però reduït en termes relatius. La resta de sectors econòmics, un apartat dominat per la construcció a Eivissa i Formentera, mostra un creixement més moderat, però notori, un 23%, i això després d'una dècada de registrar caigudes sistemàtiques en l'ocupació.
En definitiva, l'expansió del luxe ha suposat un increment sobtat i potent de la demanda de mà d'obra i ha tensat singularment el mercat de treball insular. Bastants dels treballadors d'hotels de tres i quatre estrelles reconvertits han restat en els mateixos establiments, però aquests necessiten multiplicar per tres o per quatre el nombre total d'empleats i, sobretot, necessiten tipologies laborals molt més àmplies. Ara fan falta recepcionistes que dominin de veritat els principals idiomes: anglès i alemany, i que, a més a més, aportin coneixements de llengües com el rus, operaris de manteniment capaços de gestionar complexes xarxes de comunicació audiovisual i no sols el subministrament d'aigua i electricitat, dissenyadors de pàgines web i gestors de xarxes socials, etc. Tot i així, el canvi més significatiu s'ha donat a les cuines, on han fet la seva aparició autèntics “xefs estrella” que treballen rodejats per una extensa cohort d'auxiliars i ajudants.
Seguint amb el Gràfic 2, aquest demostra, en primer lloc, que la nostra economia ha intensificat encara més la seva dependència del turisme en un sentit global. En segon lloc, veiem que l'oferta complementària i els subsectors específicament turístics creixen quasi al mateix ritme que l'hoteleria. Però no ens enganyem, aquestes dades amaguen canvis qualitatius importants, segur que hi ha molts empresaris que tenen greus dificultats per adaptar-se al canvi de clientela i satisfer les noves demandes a la vegada que es veuen sacsejats per un dràstic increment de la competència. Finalment, el nostre gràfic certifica la tensió a què està sotmès el mercat laboral i explica les repercussions que aquesta tensió transmet al sector de l'habitatge.
Efectes de la massiva introducció de l'hoteleria de luxe (II)
Joan Carles Cirer Costa, doctor en Economía |