L'eivissenc és un exotisme a Eivissa. I escric «eivissenc», sabent que és català, per evitar que algú llegeixi això i digui que sí, que ara només es sent català pel carrer. Perquè no, no és el cas.
A Eivissa la nostra llengua s'està perdent. És un fet. Jo mateix entro a un bar i no puc evitar pensar si m'entendran o no, i tan conscienciat com estic en aquesta qüestió, tinc massa facilitat per canviar d'idioma.
Tenint en compte aquest context de diglòssia, de pares que parlen una llengua que els seus fills no entenen, de comerços que només fan servir el català, l'eivissenc, per dir «molts anys i bons» a la seva falca radiofònica, de perill seriós de desaparèixer en un parell de generacions, trobo que és molt lloable l'esforç que fa la Televisió d'Eivissa i Formentera cada dia de fer programes i informatius en la llengua d'aquí.
No ho dic perquè jo hi treballi, no. Ho dic perquè veig des de dins la situació. No és facil nedar a contracorrent. És una tele privada. Molts d'empresaris pensen que l'eivissenc, el català, pot ser un obstacle per assolir els seus objectius econòmics. No és aquest el cas de la TEF. Fa més de vint anys, potser gairebé vint-i-cinc, que aquesta casa treballa per ser la tele dels eivissencs, els formenterers i tots els nouvinguts que tenen un mínim de curiositat i d'amor per la terra que els acull.
Estic amollant tota aquesta paragrafada per intentar fer entendre que allò fàcil seria «hablar en castellano para entendernos todos», com moltes voltes he sentit a dir dolorosament als polítics d'aquí. Però no ho hem fet. I potser cada dia ens entén menys percentatge de la població pitiüsa, però no ho hem fet.
El cas és que el Govern balear recentment ha concedit subvencions als mitjans de comunicació de parla catalana que hi ha a les Illes, i la TEF n'ha quedat exclosa. Fora. El motiu? No complim amb el mínim de tant per cent de programació diària en aquesta llengua. Altres mitjans, que no tenen ni les seves promocions ni la seva pàgina web en català, l'han aconseguida.
No seré jo qui es posi a mirar segons quin canal televisiu amb un cronòmetre a la mà per veure si es mereix o no la subvenció rebuda, però trobo que el Govern balear hauria de reconsiderar els barems amb els que reparteix el pastís, perquè pareix que no té en compte com n'és de car produir aquí en català, formar part d'una xarxa de televisions locals en aquesta llengua per compartir continguts, o simplement trobar professionals catalanoparlants.
L'ajut que no veurà enguany la nostra tele hauria pogut anar a créixer, a poder formar part d'aquella xarxa per compartir continguts en català, a contractar més gent. Enguany la TEF no els veurà, però seguirem treballant per créixer, per ser millors, per seguir sent eivissencs malgrat tot. Per amor a la nostra llengua. Per tossuderia. Per no fondre el català ni la nostra pantalla a negre abans d'hora.