La perspectiva de crear una oficina de drets lingüístics ja era present en el debat públic a les Balears abans de les darreres eleccions, però l'obertura d'un nou període legislatiu i la reiteració recent de diversos incidents de discriminació lingüística, tant en entitats privades com en organismes públics, ha fet créixer la demanda d'un organisme d'aquest tipus. Amb aquestes notes voldria contribuir a delimitar les funcions que podria exercir aquesta oficina, a la vista d'experiències semblants en altres contextos, concretament al Canadà.
L'experiència canadenca és particularment il·lustrativa en aquest sentit, perquè compta amb una llarga trajectòria, que ha permès valorar les estratègies d'actuació més indicades, i perquè presenta models i nivells diferents d'actuació, que van des del nivell federal (Commissioner of Official Languages) fins als organismes territorials en què la presència del francès és majoritària (Quebec) o clarament minoritària.
Una de les constatacions més importants de l'experiència canadenca és que la garantia de l'exercici efectiu dels drets lingüístics no s'aconsegueix amb la simple promulgació dels drets i l'establiment d'un mecanisme de denúncia i sanció davant dels incompliments. Aquesta aproximació purament correctiva, davant de les infraccions o discriminacions consumades, s'ha comprovat que té una eficàcia limitada perquè no incideix favorablement en el conjunt dels comportaments de les entitats i els professionals. Per aquest motiu, al Canadà es considera que la funció d'aquests organismes té un caràcter proactiu especialment rellevant (la difusió i la legitimació de la igualtat de drets lingüístics en les situacions més corrents): són en primer terme i amb caràcter general oficines de promoció de l'exercici igualitari dels drets lingüístics i és en aquest marc que intervenen com a oficines de supervisió i protecció d'aquests drets.
La primera vegada que vaig tenir ocasió de visitar l'Office de la Langue Française de Quebec, l'any 1987, els responsables de la política lingüística també havien constatat que la intervenció d'aquests òrgans, davant dels casos de desatenció o discriminació lingüística que hi eren denunciats, es podia resoldre en la majoria d'ocasions per la via de l'arbitratge i la conciliació entre les parts –que solia implicar una rectificació del comportament futur de l'entitat infractora i una reparació del greuge causat– i rarament es feia necessari arribar a una sanció. Tot i això, la sanció pot ser imprescindible en casos greus o d'infracció reiterada, clarament justificats.
Però en el context de les Balears, la importància d'una acció informativa i legitimadora a gran escala sembla especialment necessària, i segurament és molt recomanable que aquesta legitimació del respecte efectiu de l'ús igualitari de les dues llengües oficials en les relacions de les entitats i els professionals amb els ciutadans es faci considerant alhora el context de gestió del plurilingüisme propi d'una societat en què la població laboral és altament diversa i el turisme és una activitat primordial.
Així mateix, en el disseny de la que hagi de ser a les Balears la futura oficina de promoció i protecció de l'exercici igualitari dels drets lingüístics podria trobar paral·lels en iniciatives semblants d'altres territoris de llengua oficial catalana, com les que apunten al País Valencià, on es parla actualment de la necessitat d'una llei d'igualtat lingüística que doni efectivitat real als drets lingüístics promulgats. Això permetria sens dubte rendibilitzar esforços. Òbviament, la incidència territorial d'aquest organisme també hauria de tenir en compte la intervenció a cadascuna de les illes i probablement una coordinació amb els municipis.
Finalment, crec que seria de la màxima utilitat, sobretot per als que presumeixen de viure en una democràcia tan avançada com l'espanyola, visitar amb detall el portal del Commissioner of Official Languages del Canadà: https://www.clo-ocol.gc.ca.
D'una banda, s'hi pot comprovar quina és la política lingüística d'un estat realment respectuós amb les llengües oficials, i no com el Regne d'Espanya, que ha estat amonestat reiteradament pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa per l'incompliment constant dels compromisos (lliurement contrets!) en l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües.
En segon lloc, perquè s'hi pot trobar la relació i l'explicació de les funcions dels organismes territorials encarregats de vetllar pels drets lingüístics, amb enllaços a cadascun. I per damunt de tot perquè s'hi poden consultar una extensa gamma d'eines i recursos pràctics que faciliten la gestió equitativa de les dues llengües oficials a escala familiar, juvenil, educativa, parlamentària, funcionarial o de les migracions.
En aquest sentit, hi destacaria la incorporació recent (17 de juny de 2019) d'una eina interactiva per a les organitzacions que vulguin autoavaluar el seu nivell de respecte de les llengües oficials, l'Official Languages Maturity Model (https://www.clo-ocol.gc.ca/en/ol-maturity-model). Seria fantàstic que tots els organismes públics i privats de les Balears fessin un test d'aquest tipus i adoptessin les mesures adequades per anar millorant el seu nivell de respecte dels drets lingüístics –al cap de més de trenta anys de doble oficialitat!