Una de les conseqüències lògiques de la integració europea hauria de ser la reducció de cadascun dels estats membres en despesa militar. La defensa dels territoris de la Unió Europea davant possibles atacs exteriors ja no hauria de ser cosa d'Espanya, Itàlia, França, Alemanya, etcètera, sinó cosa del conjunt de la Unió. De fet, la immensa majoria dels estats europeus fa temps que formen part d'una cosa que s'anomena Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (NATO, en les seues sigles en anglès). Però ho fan en tant que estats i no en tant que unió. Per tant, no s'ajusta exactament a la nova fórmula que (sembla que) estam construint a Europa.
Se suposa que, en un sistema de defensa europeu, la prioritat dels exèrcits no ha de ser (com ha ocorregut a mols estats d'Europa fins ara) reprimir els ciutadans del propi estat, sinó defensar-los de possibles atacs exteriors. Per fer-ho efectiu, Europa hauria de comptar amb un exèrcit propi, format per un nombre de soldats molt inferior a la suma dels actuals exèrcits, amb comandament europeu, molt professionalitzat, amb agilitat i capacitat d'intervenció ràpida. Un exèrcit d'aquestes característiques faria encara més superflus els exèrcits estatals, que tothom veu fa dècades que, a la llarga, han d'estar destinats a desaparèixer completament. Per fer tasques humanitàries, per apagar focs, per netejar àrees de virus i tot això no fan falta exèrcits, sinó cossos civils ben preparats per a aquestes activitats específiques. I, sobretot, en una Europa unida la defensa no és cosa dels estats (perquè estan junts dins una mateixa estructura política), sinó del conjunt. Tret que encara es pugui utilitzar l'exèrcit contra els seus propis pobles (cosa que, per exemple, preveu la Constitució espanyola, en atribuir-li la garantia de la “unitat” d'Espanya. Això també s'hauria d'anar canviant).
Dit d'una altra manera: avui dia necessitam més despesa en sanitat que no en “defensa”.
L'autèntica defensa, ara mateix, és treure'ns la pandèmia de sobre i poder reactivar una vida mínimament normal. Com estan, emperò, les coses, posem per cas, en el pressupost del “govern més progressista de la Història”? Me n'arriben dades a través de Tomeu Martí, activista durant anys i panys en la lluita contra el militarisme i periodista també ben actiu.
Les extreu d'un estudi realitzat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, obra de Xavier Bohigas, P. Ortega i Q. Sánchez).
Què ens diu, l'estudi del Centre Delàs sobre el pressupost en Defensa del pressupost d'enguany de l'Estat espanyol? Per començar, que el pressupost del Ministeri de Defensa puja un 6.5% en relació al de l'any passat, i que s'estableix en 10.863 milions d'euros. No està malament. Però en aquesta quantitat no s'hi compta tot. Com que també s'ha de mantenir una certa posició «estètica», algunes de les despeses en qüestió militar no s'apunten directament al ministeri del ram, sinó que estan disseminades en els pressupostos d'altres ministeris. Així, Bohigas, Ortega i Sánchez fan un escorcoll del que hi hagi referit a despesa militar en d'altres departaments del govern de l'Estat i arriben a la conclusió que en realitat la despesa militar total és de 21.623 milions d'euros, i que això suposa un 10.5% més del que el mateix estat s'hi va gastar durant l'any 2020.
Algú ens podrà objectar que la despesa disseminada en d'altres ministeris siga realment atribuïble a qüestió militar, perquè, posem per cas, les fàbriques d'explosius tant poden fer-ne per dedicar-les a l'exèrcit com per fer treballar les pedreres o per proveir els caçadors de cartutxos per caçar perdius. Accept, certament, que la quantificació pot ser opinable, i que s'hauria de filar molt prim per dir si aquest 10.5% d'augment és realment un deu i mig o potser es tracta només d'un nou setanta-cinc. No crec, emperò, que uns determinats canvis en les xifres modificassin l'orientació de l'argumentació que intentam trenar a través d'aquest comentari.
Vist que sobre els aspectes anteriors podríem començar una discussió de besucs que no ens portaria enlloc, podem centrar-nos en partides pressupostàries que sí que són exactes i finalistes. Mirem, a tall d'exemple, el que està previst que es gasti en Recerca més Desenvolupament (R+D) en investigació militar i en sanitat. Aquí les xifres són exactes i no poden ser més significatives. Per al 2021 hi ha pressupostat (en pressupost aprovat) per a R+D militar la quantitat exacta de 861 milions d'euros. I per a R+D en Sanitat la quantitat és de... 287 milions! La despesa en investigació militar triplica (i encara ho supera) la destinada a investigar en l'àmbit de la salut. I això, trobant-nos en una pandèmia com fins ara no havíem conegut!
Els «hidalgos», com sempre, deuen pensar: «que investiguin els europeus i els americans!». «Que inventen ellos!». Que nosaltres ja matarem els virus a canonades.