Ara que la variant del virus amb corona anomenada òmicron sembla que s'ha desbocat completament, toca fer-se tests d'antígens gairebé dia sí dia també. Ningú no ens estalviarà furicades de nas o escopinades dins la probeta bastant sovent. I el pitjor és que difícilment podem augurar, a hores d'ara, quant pugui durar la cosa. Idò bé, com diria aquell, qui paga les misses?
Vegem-ho distribuïts per estats, i a partir de la percepció que en tenim des del nostre (més aviat seu) racó progressista, regit pel «govern més progressista de la Història» (Història amb majúscules, ep!).
Comencem per la capellanesca Andorra, un estat ben especial, de dimensions més petites que l'illa d'Eivissa (especialment pel que fa a població), coprincipiat pel president de la República francesa, l'amenaçador Emmanuel Macron, i l'arquebisbe de la Seu d'Urgell, Joan-Enric Vives i Sicília, i que té com a president el senyor Xavier Espot. Què fan els andorrans amb això de les proves d'antígens? No sabem què faran d'aquí endavant, però sí que sabem que aquestes passades festes de Nadal, quan nosaltres ens hem anat pagant trinco-trinco els tests, cada andorrà, si era major de sis anys, ha rebut dues proves gratuïtes a casa, perquè se les fes abans d'anar-se'n als tradicionals dinars i sopars que se solen celebrar durant aquestes festivitats.
Bé, passem d'un estat petit, majoritàriament conservador, a un estat gran, que oscil·la, per a la nostra sensibilitat majoritària, entre el conservadorisme i la reacció pura i dura. Ja se sap que, des d'aquí, els Estats Units sempre representen els valors que els europeus no hauríem d'imitar ni compartir. Allà no hi ha un sistema universal de salut, i la majoria de coses que aquí t'ofereix l'estat del benestar allà les pagues. Què passa amb les proves per saber si estàs o no infectat del virus, quan hi ha una pandèmia? Idò bé, als Estats Units t'envien els tests perquè tu mateix te'ls facis a través del sistema postal. Per correu regular (no electrònic) reps els paquetets amb tot el contingut necessari per fer-te les proves. Sense haver-ho de demanar ni fer cap tipus de paper, ni tan sols enviar cap comunicació per whatsapp. Res. Directe i d'ofici.
Si els «fatxes» van així d'esplèndits, què deu passar als que varen fer la Revolució dels Clavells? Com s'ho engirgolen a Portugal, que fa prop de quatre segles varen prendre la decisió inaudita, sorprenent (i totalment equivocada, no fa falta dir-ho) d'independitzar-se d'Espanya? A la veïna nació portuguesa, a la comunitat més autònoma de totes les que tenim per aquí devora, l'Estat et proveeix amb sis proves mensuals per saber si tens o no coronavirus per a cada ciutadà. Una cada cinc dies a cost zero per a la gent.
Però els amics de l'oest es veuen superats per la Pèrfida Albion, pel cau de bojos i botellonistes liderat per l'escabellat Boris Johnson, panacea de tot el que el govern més progressista del món mundial rebutja i abomina. Al Regne Unit, tots els ciutadans tenen dret a fer-se, de manera totalment gratuïta, una prova diària, un test cada dia, uns antígens cada vint-i-quatre hores, de franc, a càrrec de l'Estat (de l'estat mínim que preconitzen els ultraneoliberals). I aquests tests es poden recollir a llocs tan diversos com els centres de salut, els ambulatoris, els grans hospitals, els centres de treball i, fins i tot, les biblioteques. Però si t'ha fet peresa recollir la prova on treballes, al CAP del costat o mai no vas a la Biblioteca, si tens criatures escolaritzades no et preocupis, que ells et portaran els tests de l'escola (puix, si així ho volen els nens) te'n reparteixen per a tu, els teus companys i les famílies de tots ells.
Comparativament, què ha fet el govern més progressista de la Història (és a dir, aquell govern que no fa cap pressa als bancs perquè tornin les desenes de milers de milions que els varen deixar, que s'endeuta en centenars de milions d'euros per pagar pels problemes que el Castor ha provocat als que el perpetraren, que preveu repartir els fons europeus entre les empreses ja més grasses de la història del regne i que té en pressupost per l'any vinent la despesa militar més gran, aquesta sí, de la història del seu estat)? Idò ha decidit que els tests els vas a buscar tu (no te'ls envia per correu), a les farmàcies (no anassis a la Biblioteca o a la botiga d'arreglar bicicletes), i, endemés, te'ls pagues.
A tres eurons la prova, baratet si ho comparam amb el que ha costat fins ara. Bwenu, pues, hasta luegu!
No he fet tota aquesta digressió al voltant dels tres euros que costa un test per saber si tens el virus, sinó al voltant de la percepció que hi ha sobre qui és progressista i qui conservador, i sobre un mer detall que, si rascàvem més en compte de quedar-nos en la superfície, ens donaria moltes pistes de com funcionen realment les coses. Aquí, allà i a l'altra banda.