La setmana passada apareixia, en aquest mateix mitjà, una notícia que mostrava ben a les clares, que ni tan sols en el món de la pràctica jurídica, encara no es té clar que significa que una llengua sigui oficial. De l'oficialitat lingüística, el primer que se'n desprèn, arreu del món, és que no es pot al·legar desconeixement de la llengua (dins el territori on aquesta és oficial). Si a Flandes algú qüestiona l'ús del flamenc, se li esgrimeix l'oficialitat lingüística i s'ha acabat la polèmica. De la mateixa manera que, si algú diu que no entén un document judicial perquè està en flamenc, se li replica que aquesta llengua és oficial a Flandes, i s'ha acabat la història.
Ara resulta, emperò, que una empresa que opera a l'illa d'Eivissa -Accesos de Ibiza, S.A.- porta una decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears al Tribunal Constitucional perquè el document del TSJIB era redactat en llengua catalana, oficial i pròpia de la nostra comunitat autònoma. L'empresa al·lega que els seus drets han estat vulnerats perquè el TSJIB usa el català en les seues relacions amb l'esmentada empresa. Es poden considerar vulnerats els drets lingüístics de ningú, si hom usa una de les dues llengües oficials?
Que l'advocat de l'empresa no entén què significa que una llengua sigui oficial queda palès a la notícia del cas: «el abogado manifiesta que no pudo entender el auto y, por lo tanto, representar de forma adecuada a la empresa». El català és llengua oficial i, en tant que llengua oficial, entenem que no es pot al·legar mai -i menys per part d'un adovcat en exercici- desconeixement de la llengua. Se suposa que tothom qui participa en la res pública, a les nostres illes, n'ha de conèixer les dues llengües oficials. I que, si no les coneix, com és el cas de l'esmentat advocat, no està capacitat per exercir-hi l'advocacia.
Veurem què dirà el Tribunal Constitucional. Si atén al que s'entén per llengua oficial arreu del món, no pot fallar en contra del TSJIB. No em sorprendria, emperò, que buscassin alguna manera de descafeïnar el concepte d'oficialitat lingüística. Perquè, per davall, ja fa temps que treballen perquè el català, per molt que sigui oficial a tres territoris dits autonòmics, no tengui realment les prerrogatives de què gaudeixen totes les llengües oficials.
Resulta també altament sorprenent que, com es diu a l'esmentada notícia, només dos membres del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears redactin habitualment les seues sentències en llengua catalana. N'apareixen fins i tot els noms, que em plau de reproduir per fer-los un petit homenatge: són els magistrats Gabriel Fiol i Victòria Crespí. Però la notícia, evidentment, no haurien de ser ells: la notícia l'haurien de constituir tota la resta de magistrats que mai o gairebé mai no fan servir el català. No és llengua oficial i pròpia de les Illes Balears? Idò, per quins set sous només hi ha dos magistrats que la utilitzin normalment? Què fan la resta?
Quan es parla de la interferència de la justícia en la política, que es parla de la judicialització de la vida pública, estam parlant exactament d'això. En un sistema democràtic, els parlaments fan una feina i els jutjats en fan una altra. Els parlaments determinen, per exemple, quina llengua o quines llengües són oficials en un determinat territori. I els jutges s'han d'adaptar a aquesta decisió dels parlaments. Si el Parlament de Flandes diu que la llengua oficial d'aquell territori és el neerlandès (també anomenat flamenc), els jutjats han de funcionar normalment en aquesta llengua. I no forma part de la seua missió discutir-ho. De la mateixa manera, si el Parlament de les Illes Balears estableix -com va establir fa quatre dècades- que el català és oficial, juntament amb el castellà, els jutges no ho han de discutir: s'han de limitar a practicar-ho.
No es podrà parlar, realment, de separació de poders -element bàsic en qualsevol sistema democràtic- mentre almenys la meitat de les sentències (i de qualsevol altre tipus de paperassa o d'intervenció oral) a tots els jutjats de les Illes Balears no siguin en llengua catalana. No es podrà parlar de separació de poders mentre un advocat pugui al·legar no conèixer una de les dues llengües oficials per intentar revocar una sentència. No es podrà parlar de separació de poders mentre el Tribunal Constitucional accepti recursos basats en l'ús d'una llengua oficial.