Cada 8 d’agost els eivissencs commemoram amb les Festes de la Terra, el record i l’orgull d’un passat i d’una història que ens ha convertit en present, com a illa i com a societat.
Un calorós dia d’agost, com avui, les tropes de Guillem de Montgrí, Nunó Sanç i Pere de Portugal prengueren la ciutat d’Eivissa i començaren una etapa de la nostra història que, quasi 800 anys després, seguim celebrant amb la convicció que conservant el nostre passat, coneixent d’on venim i qui som, continuarem omplint capítols d’identitat pròpia en un món cada vegada més canviant.
La festa del 8 d’agost és una de les festes populars més antigues de l’illa i el seu significat va més enllà d’una efemèride històrica.
La conquesta de 1235 va suposar un gran canvi en la configuració social, política, cultural, religiosa i econòmica d’Eivissa que, com a part indispensable d’aquesta celebració, recordam junts per preservar la nostra memòria de poble.
Memòria com a compromís, com a defensa d’un llegat del qual tots som protagonistes.
Perquè el que celebram avui és la nostra pròpia història.
Aquella que nosaltres mateixos hem escrit al llarg de quasi vuit segles durant els quals aquesta illa ha viscut temps molt difícils, turbulències socials impensables i obstacles insospitats.
I l’Eivissa d’avui, la nostra Eivissa, convertida en territori d’oportunitats i grans reptes, s’enfronta ara a un nou canvi, a desafiaments inimaginables fa uns anys però que, com sempre hem fet, sabrem enfrontar i superar per seguir engrandint el nostre llegat com a poble.
I ho farem amb optimisme, amb la solidesa de tenir uns forts fonaments forjats amb un passat que cal reconèixer com a base d’un destí pròsper.
No ens podem conformar amb lamentacions que construeixen el relat d’una illa que mereix molt més que centrar-se només en el que succeeix, oblidant-se del que realment és.
Una Eivissa, moltes vegades ocultada, però de la qual ens hem de sentir orgullosos i que es resisteix a ser oblidada.
L’Eivissa de les famílies, de la cultura, de la tradició, de la diversitat natural i social, de la convivència.
Una Eivissa que s’enfronta a reptes relacionats amb la mobilitat, la pressió demogràfica en constant evolució, la protecció del territori i els recursos naturals, la sostenibilitat i la solidaritat.
I tot i que l’illa ha estat sempre exemple de resistència i evolució, en una jornada de celebració i reclamació com és aquesta, les nostres reivindicacions han de començar per nosaltres mateixos:
Per reconèixer, des de la responsabilitat i el compromís, quin camí volem recórrer, quina illa volem ser i com ho volem aconseguir, defugint de culpabilitats que resten capacitat d’acció i no contribueixen a trobar solucions rigoroses i factibles.
Perquè, si alguna cosa hem après de les dificultats passades, és que només des de la generositat, des de la voluntat dels grans acords i des de la lluita pels objectius comuns s’aconsegueixen resultats. Fites que omplen noves pàgines d’aquesta història que ara ens correspon a nosaltres escriure per les generacions futures.
Com va passar aquell agost de 1235 en què tot va canviar, Eivissa es troba immersa en un moment de transformació i, com llavors, tornarà a demostrar que és una illa forta i capaç de lluitar per aconseguir allò que considera just pels seus ciutadans.
L’obertura al món ens ha portat riquesa i projecció, però ens ha posat davant nous dilemes que hem d’afrontar amb mirada llarga, i sense obviar que la realitat ens obliga a prendre decisions innovadores, valentes i responsables.
El tradicional caràcter obert, acollidor i tolerant dels eivissencs, sense cap dubte, ha contribuït a enriquir-nos com a societat, però mirant endarrere veim com una tolerància malentesa ha estat, en part, causa d’alguns dels problemes que patim avui i que, com a societat responsable, hem començat a abordar per corregir desequilibris i posar ordre.
Un camí que hem iniciat, amb contundència i lideratge, marcant una direcció clara i que depèn de tots seguir transitant amb decisió.
Amb mesures que garanteixin l’equilibri i la qualitat de vida dels ciutadans.
En aquest sentit, aquest és el primer estiu en què està en vigor la nova llei de regulació d’entrada i circulació de vehicles. Una normativa sorgida del consens i que respon a una reclamació unànime de la societat eivissenca.
Una norma, però, que tot i l’ample suport social que té, no ha estat ben rebuda per qui segueix vent Eivissa com un compte de resultats empresarials o una il·limitada caixa registradora.
Dos mesos després de la seua entrada en vigor, i tot i les dificultats i els entrebancs sorgits en aquest procés, refermam des d’aquesta tribuna el nostre compromís a seguir gestionant i ordenant una mobilitat segura i més sostenible a la xarxa viària insular.
La de limitació de vehicles no és l’única lluita iniciada.
Ho són també els esforços per controlar i eliminar l’intrusisme contra el qual es treballa en una batalla sense descans. L’economia submergida, especialment en sectors com el transport i l’allotjament turístic no reglat, genera una precarietat laboral i social que no podem admetre, com tampoc no podem consentir pràctiques il·legals que posen en risc la seguretat de les persones i desprestigien l’illa com a destinació.
Per això, vull destacar i agrair l’esforç conjunt d’administracions i cossos de seguretat, ajuntaments i Govern de les Illes Balears, per aquest esforç inspector i de control contra les activitats il·legals.
Un esforç amb un objectiu clar: defensar la legalitat, la dignitat dels treballadors, la qualitat de vida dels ciutadans i de l’oferta turística legal.
Ho hem dit moltes vegades però, avui més que mai, convé recordar que aquí ja no tot val i qui ve a Eivissa a aprofitar-se’n acabarà assenyalat.
Les Festes de la Terra se celebren en el moment més àlgid de la temporada, quan l’illa és plena de visitants i quan més palesa es fa la necessitat de control i manca de recursos.
Aquest any vivim una de les pitjors sequeres dels darrers temps, amb les reserves hídriques sota mínims.
Un fet que obliga,a fer un ús responsable de l’aigua i, sobretot, a seguir treballant des de tots els àmbits administratius i institucionals en la millora de les infraestructures per garantir la producció d’aigua dessalada per subministrar a la població, així com la millora de les xarxes de distribució, apostant de manera decidida per l’estalvi i la reutilització com a fórmules de recuperació d’aqüífers i pous.
Som conscients, però, que la solució al problema de sequera no és només tècnica. La gestió de l’aigua suposa un repte estructural que obliga a repensar amb valentia el model de desenvolupament i activitat turística, tant en zones urbanes com en rústiques, com ja s’ha recollit en la recentment aprovada modificació del Pla territorial insular.
Sense recursos, sense serveis, no hi ha futur, perquè el creixement il·limitat i descontrolat no és compatible amb la qualitat de vida dels ciudatans.
Els reptes actuals passen també per abordar una de les màximes preocupacions actuals: les dificultats per accedir a un habitatge.
Les oportunitats laborals que ofereix l’illa topen amb la realitat de molts de treballadors i famílies eivissenques que no tenen la possibilitat de tenir una casa assequible.
Si no hi ha habitatge, no hi oportunitats i, en aquest sentit, la porta que ha suposat el progrés i el desenvolupament social de l’illa no pot seguir oberta a qualsevol preu.
Eivissa és un territori d’oportunitats, però també de contrastos. Els darrers trenta anys, la població s’ha duplicat, generant tota una sèrie de necessitats que s’han acabat convertint en mancances.
I no volem ser una illa d’extrems, sinó un espai equilibrat, on tothom que vengui ho faci d’una manera regulada, perquè es l’única manera de dimensionar el creixement demogràfic i els serveis que podem oferir.
La manca de control sobre les fronteres està provocant l’arribada constant de pasteres que, en el cas d’Eivissa, ha tensionat els serveis assistencials de menors a l’illa.
Una situació per a la qual seguim demanant una resposta ferma per part de les autoritats competents que permeti arribar a acords amb Algèria que frenin una ruta oberta amb les nostres illes que no para de créixer.
Deia don Joan Marí Cardona, una de les figures clau de la nostra cultura col·lectiva i que va dedicar tota una vida a recollir la història de l’illa, que no es pot estimar allò que no es coneix ni es pot defensar allò que no s’estima.
L’any en què celebram el centenari del seu naixement, la figura i obra de don Joan són més presents que mai perquè ens encoratja a fer d’aquestes Festes de la Terra el fil d’història que uneix passat, present i futur.
A commemorar i reivindicar la nostra llengua, les nostres tradicions i el nostre patrimoni històric i personal com a eix clau per mirar endavant amb optimisme.
Per comprometre’ns, tots junts, a seguir construint una illa justa i solidària, on el progrés no signifiqui renunciar a la cohesió social ni territorial i on cada un de nosaltres es pregunti si està disposat a ser part activa d’aquesta transformació.
Per això, fent bona la dita que no hi ha història sense poble, ni poble sense memòria, ens correspon a nosaltres, el poble d’Eivissa, continuar escrivint pàgines d’un relat que dura ja vuit segles.
El moment és ara.
Visca Eivissa!