«El quadre del rei que a mi més em plau, aquell davant el qual em llevaria el capell si en portàs en ser-hi, s’exhibeix en una ciutat més propera geogràficament a Eivissa que no ho és Girona. El quadre del rei que fa les meues delícies s’exhibeix a la molt noble ciutat de Xàtiva»
De tant en tant, algun grupuscle extremista, d’aquests que no representen ningú, tipus Hazte Oír, Manos Limpias o similars, es fixen que algun ajuntament no té penjat el quadre de Felip VI. S’ha de dir que n’hi ha molts. Moltíssims. Especialment a Catalunya i al País Basc. Com en podem trobar un bon grapat que no tenen penjada la bandera monàrquica. I etcètera. Idò bé, com anava dient, quan el grupuscle de torn s’hi fixa i ho passa al jutge de confiança, aquest togat sol comminar l’ajuntament en qüestió a posar el quadre del Borbó. Això ha passat recentment a Girona, on mana la CUP i exerceix el càrrec de batle en Lluc Salellas.
Evidentment, l’equip de govern del consistori gironí no degué rebre amb exclamacions d’alegria l’ordre judicial de penjar el quadre del rei a la sala de plens de l’ajuntament. (Dit siga entre parèntesi: ja coneixen els amables lectors la meua teoria sobre la qüestió. Pens que cap jutge no hauria de tenir potestat per fer penjar cap quadre a cap corporació municipal que, majoritàriament, no volgués tenir-lo a la vista; però bé, cadascú pot tenir la seua opinió sobre el tema, i sobre la seua plasmació legal). Rebuda l’ordre, els regidors i el batle es posaren a calibrar la qüestió i a mirar com se’n podien sortir mínimament airosos. Finalment, optaren per fer un colaix, que efectivament dibuixàs l’efígie de Felip VI, però amb fotografies de la gent apallissada el Primer d’Octubre de 2017 a la ciutat de Girona. D’aquesta manera, complien l’ordre judicial d’una manera creativa i alhora exhibien els resultats de les disposicions borbòniques sobre els ciutadans de Girona.
La decisió de l’equip de govern de Girona ha estat criticada pels seus més pròxims. De seguida ha sortit gent a dir que això és «postureig», que malgrat tots els malgrats els cupaires han complert l’ordre judicial, que s’han sotmès a la justícia colonial i que han demostrat que no tenen allò que s’ha de tenir per representar la noble ciutat de Girona. Els que ho critiquen, en qualsevol cas, saben que, ara com ara i dins el nostre sistema legal (nostre seu, vull dir), el jutge, en això, té més poder que el batle (encara que el batle hagi estat elegit democràticament i al jutge no l’hagi triat ningú), i que el batle no té manera de defensar-se, si desobeeix l’ordre del jutge. No li podria salvar la jugada ni l’habilíssim advocat que és el seu germà, en Benet Salellas. Per tant, seria interessant que els qui critiquen la iniciativa fornissin algun tipus d’alternativa que tengués un mínim de consistència. (Recordem que la justícia espanyola es va cardar un president de la Generalitat per mor d’haver penjat una pancarta i no voler-la despenjar quan algun jutge li ho va ordenar).
En qualsevol cas, hi ha moltes coses simbòliques, de l’estil del que han fet a Girona, que es podrien dur a terme a l’hora de mostrar rebuig a decisions com la que ha implicat l’ajuntament d’aquella ciutat. Vaig llegir la proposta que tots els batles sobiranistes de Catalunya, posem per cas, prenguessin en els seus respectius plens la decisió de despenjar (o de no penjar) el quadre de Felip VI a les seues respectives sales de plens. Resulta del tot evident que si tres o quatre-cents batles prenguessin aquesta decisió, i anassin davant el tribunal que correspongués exhibint-hi els seus respectius bastons de comandament, poc hi podrien fer els jutges. Ni el govern, ni ningú altri. I l’impacte, evidentment, seria molt gran. I l’acció, relativament fàcil de dur a terme.
De tota manera, el quadre del rei que a mi més goig em fa no es troba ni al Principat de Catalunya, ni a Euskadi. I no s’exhibeix a cap ajuntament on avui mani (ni en el passat hagi manat) cap formació política autodefinida com a independentista. El quadre del rei que a mi més em plau, aquell davant el qual em llevaria el capell si en portàs en ser-hi, s’exhibeix en una ciutat més propera geogràficament a Eivissa que no ho és Girona. El quadre del rei que fa les meues delícies s’exhibeix a la molt noble ciutat de Xàtiva, capital de la comarca de la Costera, al País Valencià, governada actualment pel Partit Socialista (amb Roger Cerdà de batle), però s’hi exhibia igualment quan manava, en l’anterior legislatura, n’Alfonso Rus, del Partit Popular. I abans, sigui quin sigui el partit que hi hagi governat.
Es tracta, sia’m permesa la descripció, d’un quadre del rei Felip V, el primer Borbó que va estar al capdavant de la corona d’Espanya, l’artífex dels Decrets de Nova Planta que acabaren amb la poca sobirania que ja ens quedava, a principis del segle XVIII, posat cap per avall. Potser a Girona haurien fet bé, a més de fer el quadre amb un colaix de fotos del Primer d’Octubre, de posar-lo cap per avall a la sala de plens. També haurien complert l’odre judicial.