Aquest mes de juliol hem vist com el Consell d’Eivissa, el Govern Balear i els partits polítics majoritaris amb representació a l’illa han tancat files a favor de l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa, després que AENA els convencés que la reforma, xifrada en 230 milions d’euros, no suposarà un increment de la capacitat operativa ni de l’arribada de més passatgers en temporada alta.
El projecte, però, és de gran envergadura: les portes d’embarcament passaran de 17 a 32, es construirà un nou dic de 170 per 24 metres per als vols no Schengen, i l’ampliació cap a la banda d’es Codolar implicarà soterrar un tram de 200 metres del Torrent de sa Font i desviar el Camí des Còdols, en una zona molt propera al Parc Natural de ses Salines.
Ens trobam davant un consens polític sobtat i quasi unànime en un tema tan sensible per al futur de l’illa, mentre que altres qüestions, com la urgent resposta davant la greu crisi hídrica que pateix la nostra illa mai aconsegueix aquest mateix grau de consens polític i institucional.
Des de l’Aliança per l’Aigua ens plantegem un interrogant senzill però incòmode. Per què els partits són capaços de moure’s amb tanta celeritat i unanimitat davant una infraestructura de centenars de milions d’euros, i, en canvi, la crisi hídrica estructural de l’illa d’Eivissa continua sense rebre la mateixa prioritat?
Avui, molts municipis de l’illa encara no tenen garantida la suficiència hídrica en els seus instruments de planificació urbanística, els aqüífers continuen sobreexplotats i la reutilització de l’aigua depurada és pràcticament testimonial.
En aquest sentit, és molt greu que a la nostra illa 13 dels 16 aqüífers presenten un estat de sobreexplotació o salinització, i només un 5% de l’aigua depurada es reutilitza. Aquestes xifres no han millorat malgrat la posada en marxa de noves dessaladores o de la nova depuradora d’Eivissa, perquè la causa de fons continua essent la mateixa: el creixement continuat de la pressió humana i urbanística que pateix l’illa.
Aquesta preocupació no és només nostra. El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Balears també ha rebutjat el projecte i reclama un estudi independent de capacitat de càrrega territorial, ambiental i d’infraestructures abans de prendre cap decisió, recordant que la licitació admet que les obres permetran augmentar la capacitat per damunt dels nou milions de passatgers actuals.
I la contradicció es fa encara més evident si recordam que la Mesa de Diàleg de l’Aigua promoguda per l’Aliança per l’Aigua, on participen entitats socials, ambientals i empresarials de l’illa, es va posicionar de manera unànime en contra de l’ampliació de l’aeroport, considerant que un increment de la capacitat aeroportuària suposaria més pressió sobre els recursos hídrics i el territori insular.
Els membres d’aquest espai de participació continuem reclamant mesures encara no executades: maximitzar l’ús de l’aigua dessalada, un control més gran dels pous, reduir les pèrdues de les xarxes de subministrament municipal o impulsar la reutilització de l’aigua depurada. Aquest deute contrasta amb la velocitat amb què s’ha reaccionat davant la polèmica aeroportuària.
Resulta especialment il·lustratiu que l’administració es disposi a invertir centenars de milions d’euros a modernitzar la terminal aèria, mentre l’accés terrestre a la mateixa infraestructura continua sense resoldre un problema tan bàsic com les inundacions. Cada vegada que cauen pluges intenses, la carretera d’accés a l’aeroport es col·lapsa i queda tallada, deixant passatgers, treballadors i residents sense poder arribar ni sortir de l’illa en el pitjor moment possible.
No parlam d’un fenomen excepcional, sinó d’un risc conegut i repetit que respon a la mateixa causa que arrossega tota la nostra xarxa urbana i territorial: la manca d’inversió en solucions de gestió del risc d’inundació i la persistència de zones inundables sense la protecció que els correspon.
Si realment volem una infraestructura aeroportuària moderna i fiable, la prioritat hauria de ser garantir que s’hi pugui accedir amb seguretat qualsevol dia de l’any, i no només renovar sales VIP i aparadors de facturació.
No es tracta de negar la necessitat de modernitzar unes instal·lacions que fa anys que pateixen problemes de congestió, ni de posar en dubte la voluntat de limitar l’impacte turístic de la reforma.
Però sí que volem que els mateixos partits que han sabut consensuar en qüestió de setmanes una posició comuna davant AENA apliquin aquesta mateixa capacitat d’exigència a la crisi hídrica que arrossegam des de fa dècades.
Concretament, demanam accelerar les inversions per reduir les pèrdues a les xarxes de subministrament dels municipis que continuen per damunt del llindar legal del 25%, com Sant Josep, amb un 29%, o Santa Eulària, amb un 27,2%; renovar el clavegueram i separar les xarxes d’aigües pluvials i fecals, per evitar els freqüents abocaments d’aigües fecals al mar i els tancaments de platges que malmeten la bona imatge de la nostra illa com a destí turístic, sense que aquesta contaminació marina reiterada de les nostres platges generi ni de lluny la mateixa urgència política que sí que ha aconseguit, en qüestió de setmanes, l’ampliació de l’aeroport.
També creiem que és més prioritari iniciar de manera decidida projectes de reutilització de l’aigua de les depuradores per tancar el cicle de l’aigua, com la posada en marxa definitiva de la bassa de reg de Sa Rota per a ús agrícola, o la recàrrega de l’aqüífer de Serra Grossa, greument sobreexplotat, com també posar en marxa solucions reals davant les inundacions, com l’esmentada carretera a l’aeroport o la recuperació de Ses Feixes des Prat de Vila com a parc urbà inundable a la ciutat d’Eivissa.
Ens apropem amb un nou període d’eleccions autonòmiques i municipals i mentre es tanca la redacció definitiva del Document de Regulació Aeroportuària, seria una bona ocasió perquè els partits polítics demostrassin que el mateix consens que han mostrat davant AENA és possible per posar límit al creixement urbanístic i accelerar les actuacions per revertir la greu situació de l’aigua que pateix l’illa d’Eivissa, un recurs que, a diferència dels vols, no admet pròrroga.
Quines són, doncs, les veritables prioritats dels partits polítics de l’illa d’Eivissa?