L’any 2020 obria l’institut d’ensenyament secundari de L’Alcúdia de Crespins, a la comarca de la Costera, al País Valencià. I les autoritats amb capacitat de decisió prenien la determinació de posar-li el nom d’Isabel-Clara Simó. Bona coneguda d’Eivissa, on havia vengut diverses vegades amb motiu de presentacions de llibres, o de conferències diverses, Isabel-Clara Simó ostenta, entre d’altres, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li fou concedit l’any 2017. Periodista insigne, va dirigir la revista Canigó, un dels referents de la primera etapa de la transició a la democràcia, a la nostra part del món.
Com a escriptora, va destacar tant en la literatura juvenil com en la novel·la històrica, així com en novel·les d’abast menys encasellable. Simó considerava la literatura com un aprenentatge i confiava que, després de cada llibre que escrivia, en pogués saber una mica més. Ha sét una de les grans de la literatura catalana.
Idò bé, ara resulta que l’equip de govern de L’Alcúdia de Crespins ha considerat que l’institut havia de canviar de nom, que no es podia continuar dient Isabel-Clara Simó. Les raons que ha esgrimit són d’allò més pintoresques: «l’actual nom Isabel-Clara Simó, a qui respectem com a escriptora i poeta ja morta, no representa el nostre poble, ni té mèrits per portar el seu nom l’institut de L’Alcúdia de Crespins. La seua defensa dels anomenats Països Catalans d’aquesta autora, divideix els nostres veïns i no té vinculació la seua obra literària ni com a veïna amb el nostre poble». El redactat ja ho diu tot: «la seua», «d’aquesta autora» (en una mateixa frase), coma entre el subjecte i el verb, etc. Però bé, això són detalls sense importància. El que realment importa és el contingut. Després d’afirmar que respecten l’autora i d’especificar innecessàriament que ja ha traspassat, diuen que no representa el poble «ni té mèrits» perquè l’institut porti el seu nom.
Qualsevol persona normal entendria que això de no tenir mèrits vol dir que no devia ser prou bona escriptora per merèixer que un institut portàs el seu nom. Però no, els mèrits es veu que no tenen res a veure amb la qualitat literària. Ben al contrari, tenen a veure amb el fet que defensava «els anomenats Països Catalans» i que això «divideix els nostres veïns». Dit d’una altra manera, que els mèrits tenen a veure amb l’opinió política de l’escriptora i no amb la qualitat literària de les seues obres. Que baixí Al·là i ho expliqui! És com si un servidor de tots vostès digués que William Faulkner, Ezra Pound, Mark Twain o Juan Manuel de Prada no tenen mèrits com a escriptors perquè divideixen la gent en relació a les seues opinions polítiques, i, endemés, són de dretes (o, en alguns casos, molt de dretes). Absurd, no és veritat?
Es veu que ara hi ha un corrent -que consider perillósíssim-, molt visible sobretot al País Valencià, que pretén anar canviant noms de carrers, d’instituts o d’auditoris si les persones que els ostenten no eren de la seua corda política. Si això s’anàs generalitzant, tots aquests indrets podrien anar canviant de nom cada quatre anys, segons qui governàs en cada moment. Ho trob completament absurd. I vull deixar constància que això no té absolutament res a veure amb el fet d’haver canviat molts i molts noms, en les transicions a les democràcies, arreu d’Europa i del món, de personatge que havien destacat com a dictatorials, autoritaris o genocides. És ben normal que, en la transició a la democràcia, caiguessin tots els noms dels militars colpistes, posem per cas. Però això no té res a veure amb els canvis que actualment s’estan fent a llocs com L’Alcúdia de Crespins. Perquè Isabel-Clara Simó era intatxablement demòcrata, amb una grandíssima consciència cívica, i, a més a més, una escriptora plenament reconeguda dins l’àmbit de les lletres catalanes, i, encara, més enllà.
Certament, i també s’aferren a això a l’ajuntament de la vila de la Costera, l’autora no hi vivia, a L’Alcúdia de Crespins. Era d’Alcoi, capital de l’Alcoià. I va viure també a l’Empordà i a Barcelona. Però negar-li el nom per això seria com dir que la Biblioteca de Sant Francesc Xavier, de Formentera, no es pot dir Marià Villangómez perquè el poeta no era formenterer.
El cap de la corporació municipal de L’Alcúdia de Crespins es diu Francisco Javier Siluna Lletget. Ha fet com el seu col·lega de Torrent, canviant el nom de l’auditori, per motius semblants al de la Costera. Desficaci rere desficaci. I, certament, actuar d’aquesta manera no és gaire polit.