Últimament es parla molt d’una possible ampliació, més o manco encoberta, de l’aeroport d’es Codolar. Segons sembla, es multiplicarà per dos el nombre de portes d’embarcament, però, segons AENA, això es farà sense que s’ampliï l’eifici de l’aeroport (cosa que, per a un servidor, resulta, si més no, sorprenent).
Mentrestant, la depuradora de l’aeroport no dona abast, i omple de vessaments fecals el final del torrent i bona part de la platja -fins ara immaculada- des Codolar. No deixa de sorprendre que el cinquè aeroport amb més guanys del Regne d’Espanya sencer no tengui capacitat per comptar amb una depuradora com pertoca i que la totpoderosa AENA no faci res per evitar d’enviar fecals a dojo al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (ep! Si no els enviàs al parc natural tampoc no resultarien acceptables, no ens confonguem).
Mentre els d’AENA ens volen fer passar bou per bèstia grossa, les autoritats locals -especialment des del Consell d’Eivissa- demanen poder participar en la discussió sobre què se n’ha de fer, del nostre aeroport. A mi, particularment, em trenca el cor veure com aquells que han estat escollits democràticament s’han de rebaixar a pidolar davant uns individus a qui no ha escollit ningú i que, per tant, haurien d’estar a les ordres dels nostres dirigents.
I aquí ve una de les qüestions que ningú no sembla discutir: el paper d’AENA. O l’existència mateixa d’aquest organisme. Com ja he apuntat alguna vegada, a la Unió Europea només hi ha dos estats en què un organisme centralitzat gestioni els aeroports: Espanya i Romania. A tota la resta, la gestió aeroportuària és compartida. De vegades, els aeroports estan gestionats, senzillament, pels ajuntaments. AENA i l’Administratia Romana a Serviciilor de Trafic Aerian són els únics organismes que gestionen tots els aeroports d’un estat membre de la Unió. Això, si més no, ja constitueix una gran anomalia estadística.
Mentre preparen l’ampliació, alg es dedica a llançar cortines de fum per fer parlar el personal. Particularment, la que m’ha fet més gràcia és que diu que hi ha el projecte de fer una discoteca a l’interior de les instal·lacions aeroportuàries, com si els turistes de club ja poguessin començar la seua peripècia eivissenca a l’aeroport mateix. Això ha de ser una trola com un pi ver, però es llança a l’aire amb la intenció que la gent en parli i d’aquesta manera desviar els autèntics debats.
Sense qüestionar el marc d’actuació ni l’estructura que patim, podem observar, sense tenir gaire pipella, que l’ampliació de l’aeroport significa, senzillament, una ampliació del nombre de turistes que vénguin a l’illa d’Eivissa (i, per extensió, a Formentera). Més portes d’embarcament, més vols, més gent damunt l’illa. A qui interessa, que continuï un creixement desbocat del turisme? Evidentment, als que, des de llocs remots, mouen els fils de l’economia, d’una economia que necessita guanys espectaculars a costa d’una mà d’obra molt nombrosa i molt barata. (Seria molt interessant d’analitzar què cobren molts treballadors de llocs freqüentat per un raig de multimilionaris).
Certament, s’han començat a alçar veus contra l’ampliació de l’aeroport. Però, com sol ocórrer moltes vegades, aquestes veus no provenen dels àmbits que poden incidir més en el fet que s’ampliï o no. Sense un impacte en l’arena política, l’ampliació de l’aeroport pot acabar esdevenint inevitable. I, de moment, les principals forces polítiques amb representació a Eivissa mantenen una posició extraordinàriament cautelosa. Segurament, el posicionament més clar ha vengut del president del Consell d’Eivissa en el seu discurs del dia 8 d’agost, Diada d’Eivissa i Formentera. Allí es va posicionar clarament en contra de l’ampliació de l’aeroport. Però, com hem apuntat més amunt, el Consell d’Eivissa poca cosa hi té a dir, malauradament, dins les estructures actuals de gestió aeroportuària.
Pens que aquest silenci espès s’hauria d’anar convertint en posicions clares, saben, en qualsevol cas, que, dins les estructures actuals, el poder queda prou segrestat del que en podríem considerar una gestió democràtica.