Fa pinta que tornarem a entrar en una tardor calenta. I pens que ja en portarem unes quantes. No crec que es tracti només del canvi climàtic, que també, sinó d'un ambient geralment, globalment, enrarit, en què no s'acaba de saber què passa realment, ni molt manco quines en puguin ser les conseqüències. No tenim perspectiva per saber si som a les portes d'una deflagració de grans dimensions, o si només es tracta de jocs de guerra de sàtrapes desvagats per passar el temps. Convendria, emperò, no acabar-los d'agafar a broma, perquè, atenent a la Història, cada vegada que la gent ho ha fet, les coses han acabat (molt) malament.
Escric, encara, sota l'impacte de la notícia que s'han abatut drons russos amb materials explosiu que anaven destinats a l'aeroport de Leipzig, a la República Federal d'Alemanya, és a dir, a terreny nuclear de l'OTAN. Aparentment, una acció d'aquestes característiques s'assembla molt a una declaració de guerra. O així seria en qualsevol altra etapa de la Història, si no fos perquè abans no hi havia drons. Posteriorment, han començat a córrer rumors sobre altres drons russos cap a Alemanya, com autèntics reguerons de pòlvora. Tant el govern d'Alemanya com la Comissió Europea han respost immediatament apel·lant a noves sancions a Rússia. Les bones relacions Alemanya-Rússia que hi havia a l'etapa de govern d'Angela Merkel sembla que s'han esfumat. Cosa que voldria dir que, en realitat, responien a equilibris necessaris, però que tampoc no eren tan bones com es pretenia de cara enfora.
Tant Rússia com l'OTAN estan deixant podrir un conflicte enquistat, a Ucraïna. Pensem en el temps de guerra que ja s'ha hagut d'aguantar -que sobretot han hagut d'aguantar tant la població civil com dos exèrcits en lluita, i algunes guerrilles afegides-, en aquesta part d'Europa. Podríem suposar que els drons russos tenen a veure amb el suport que Alemanya està donant a Ucraïna, però hi ha analistes que ens duen a pensar que potser estaríem desviant la mirada, ens estaríem deixant enganyar per una cortina de fum. Perquè, segons aquestes anàlisis, això formaria part d'una estratègia més general, que superaria de molt el conflicte entre Rússia i Ucraïna.
Aquestes últimes setmanes, Europa -la Unió Europea- està sotmesa a diverses formes d'estrès, de pressura, que podrien tenir relació entre elles (o no). Juntament amb els drons russos, hem tengut -si més no aquí, entre nosaltres- una allau de notícies sobre la invasió de Ceuta per part d'una gernació de persones, a principis del mes d'agost. La situació encara no s'ha temperat, i hi han intentat sucar especialment aquells que promouen una mena de guerracivilisme de baixa intensitat al Regne d'Espanya (amb la intenció, naturalment, de descavalcar els adversaris del govern per tal de posar-s'hi ells mateixos). N'hi ha que donen per fet que, darrere l'arribada de milers de persones, hi ha el regne del Marroc, amb el suport dels Estats Units i d'Israel. Però també hi ha qui ha apuntat la possibilitat del suport de Rússia. En qualsevol cas, aquestes hipòtesis resulten de molt difícil validació, però totes són més o manco creïbles, i totes, per tant, podrien tenir algun fonament. Però que tenguin fonament no significa que, de fet, responguin a la realitat. Que resulta tan difícil de discernir.
A hores d'ara, la Unió Europea es troba especialment afeblida, sobretot a causa de la seua manca real d'unitat. I, curiosament, l'afebliment de determinats estats -el Regne d'Espanya al capdavant-, a hores d'ara, no sembla que ajudin gaire. Perquè el guerracivilisme de baixa intensitat constitueix una de les mostres més flagrants de manca de patriotisme per part de forces polítiques que, d'aquí a poc, podrien estar governant. Hem defensat, des d'aquesta mateixa columna, que la fortalesa dels estats membres, o l'intent de reforçar-los, constitueix un handicap per a la Unió Europea. Però també ho és que algun dels estats membres deambuli com una gallina sense cap, en situacions de crisi més o manco general.
Haurà de passar temps perquè sapiguem si som a l'inici d'un conflicte de dimensions més grans, o si hem assistit a una mena de jocs d'estiu de relacions internacionals per ambientar-nos abans d'una tardor calenta. Però, en qualsevol cas, tocaria que estiguéssim atents a allò que està passant i que aquells que hi tenen responsabilitats posassin fil a l'agulla per mirar de temperar-ho. I tocaria que Europa començàs a prendre's més seriosament la seua unitat, si vol pintar res en aquest món canibal que se'ns tira a sobre.