Pels seus fruits els coneixereu. L’evangeli de Sant Mateu ho deixa dit d’una manera que no admet gaire discussió: una cosa no és el que diu ser, és el que fa. I si aplicam aquest criteri a com defensam l’aigua a Eivissa, el fruit és aquest: tres milions d’euros l’any. Això és tot el que s’ha adjudicat en obres d’aigua a l’illa, sumant-hi el Govern, el Ministeri i els nostres ajuntaments, cada any des del 2018. Per fer-nos una idea: a aquest ritme, Eivissa necessitaria més de setanta anys per invertir en el seu cicle de l’aigua el que es vol gastar ara en l’ampliació de l’aeroport. Això és el que hi posam en una illa que ha vist com tretze dels seus setze aqífers s’esgoten o se salinitzen.
No és una impressió ni una queixa. Ho hem comptat. Des del nostre projecte de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears hem repassat, contracte a contracte, tota la contractació pública en infraestructures hídriques de les Balears des del 2018 i hem aïllat les obres que corresponen al Pla Hidrològic vigent, el que ha de regir fins al 2027. Per al conjunt de les illes, només se n’ha adjudicat el 23% de les obres programades al Pla Hidrològic quan queda poc més d’un any de vigència. I per a Eivissa el resultat és pitjor: un 14,7%. Som l’illa de l’arxipèlag que menor obra ha posat en marxa. Tretze milions d’euros dels vuitanta-nou que el pla ens assigna. Cal aturar-se en què vol dir això, perquè els percentatges són freds i els casos no.
La nova depuradora d’Eivissa, a sa Coma, és avui la millor infraestructura hídrica de l’illa: tracta gairebé la meitat del cabal que generam. També és el millor exemple del problema. Entre que es va licitar, el 2015, i que es van acabar les obres, el 2024, van passar nou anys. Nou anys per a l’obra que tots diem que era urgent. I sí, a més, és una de les dues úniques actuacions que el Ministeri ha tirat endavant a l’illa, totes dues començades abans del pla que ara analitzam. Els torrents. Entre el 2018 i el 2024, la Direcció General de Recursos Hídrics no va invertir ni un euro en les lleres d’Eivissa. Ni un. La primera inversió va arribar el 2025, i va arribar en forma d’obres d’emergència, per valor d’1,45 milions, després de les inundacions d’octubre. Aquesta és la lògica que ens governa: no es fa res fins que l’aigua entra dins les cases, i llavors es fa de pressa i car. ÉS el contrari exacte del qual hauria de fer una administració que planifica. La dessaladora de Santa Eulària. L’ampliació està prevista al pla i, a finals del 2025, l’únic que s’havia adjudicat era la redacció del projecte. Mentre aquesta ampliació no es fagi, continuarem extraient dels aqüífers més aigua de la que caldria, any rere año, sobre uns aqüífers esgotats i salinitzats.
I la reutilització. La mesura de bombeig d’aigua regenerada a Santa Eulària, cinc milions i escaig, que ha de complementar la bassa de reg de sa Rota, no consta que s’hagi començat. I de la mateixa bassa de sa Rota, després de diversos anuncis al llarg d’aquesta legislatura, encara no sabem si funciona realment i amb quins cabals. A més, aquest any hem tornat a demanar que s’aprofitin les aigües depurades de la nova depuradora d’Eivissa, que surten a cent metres d’altura i es podrien distribuir per gravetat a mitja illa. Quants anys haurem d’esperar per veure aquesta actuació? Fa temps que repetim que tancar el cicle de l’aigua és la veritable assignatura pendent de l’illa d’Eivissa, i en aquest pla la reutilització no ha arrencat.
Seria còmode acabar aquí i assenyalar Palma i Madrid. Però les dades també ens assenyalen a nosaltres. Els ajuntaments d’Eivissa han adjudicat només 13,8 milions d’euros en obra d’aigua des del 2018: un milió i mig llarg l’any, el ritme més baix de les tres illes grans. I de les obres que el pla els encarrega concretament, només n’han posat en marxa una cinquena part. Les xarxes municipals, que perden una quarta part de l’aigua que hi entra, són competència nostra, dels regidors que votam. No hi ha cap conselleria a qui passar-li aquesta factura. Ara bé, els ritmes no són iguals a tots els municipis i això també s’ha de dir. Santa Eulària des Riu ha adjudicat 8,3 milions d’euros en vint-i-sis contractes de renovació i ampliació de xarxes: és, de llarg, el municipi que més hi inverteix. L’Ajuntament d’Eivissa hi ha posat 2,4 milions, entre el col·lector de pluvials de l’avinguda de la Pau i el tanc de tempestes de Platja d’en Bossa, i Sant Josep 1,9, amb la renovació de la xarxa d’abastament de sa Caleta. A tot això, hi ha, a més, una via d’inversió que sovint no es comptabilitza: tots els municipis tenen el servei d’aigua concedit a empreses privades obligades per contracte a invertir-hi. La nova concessió del municipi d’Eivissa és, en aquest sentit, una bona notícia. A Santa Eulària, en canvi, la concessió ha finalitzat i el servei continua en precari a l’espera d’un nou contracte, una situació que no ajuda a planificar inversions a llarg termini en el municipi amb un dels aqüífers més castigats de l’illa.
Hi ha una cosa que aquest estudi deixa clara i que no és la conclusió que molts esperarien: la lentitud no té color polític. L’hem mesurada al llarg de tres legislatures i de governs de signes diferents, i el ritme amb prou feines varia. A les quatre illes passa el mateix. No és un problema d’un partit. És que tenim unes institucions públiques que no estan fetes per a la velocitat a què creixen aquestes illes. I aquí vull ser precís, perquè el diagnòstic fàcil és perillós. Quan es diu que l’administració no funciona, sempre hi ha algú esperant per concloure que la solució és desmuntar-la. No. El que fa falta és exactament el contrari: administracions amb més mitjans tècnics, amb procediments modernitzats i amb una gestió dels equips que fixi objectius, terminis i seguiment de la feina, com es fa a qualsevol altra organització que ha de respondre davant algú. Tot això, mantenint íntegres les garanties legals. Els tècnics que redacten aquests plans fan una feina enorme i rigorosa: el problema no és que sobri administració, és que falta capacitat per executar el que la mateixa administració ha planificat.
Perquè el risc ja es veu venir. S’està elaborant el pla hidrològic per al període 2028-2033. Si les coses segueixen com fins ara, aquest pla nou heretarà bona part de les mesures del vell, i d’aquí a sis anys tornarem a comptar percentatges que no arriben al 25%. Un altre pla ben escrit i poc executat. I mentrestant continuem creixent. Cada llicència, cada plaça turística nova, cada urbanització aprovada sense tenir garantida la suficiència hídrica s’afegeix a una demanda que les infraestructures ja no cobreixen avui. El passat mes de setembre n’hem tingut l’exemple més clar: les normes provisionals de planejament de Sant Josep, que el desembre passat retallaven el sòl urbanitzable gairebé a la meitat i condicionaven bona part de la capacitat residencial del municipi a la disponibilitat real d’aigua, s’han deixat caducar. El municipi torna, doncs, al planejament del 1986, redactat per a un municipi que no té res a veure el Sant Josep de fa quatre dècades. Ara ja tenim tots els aqüífers sobreexplotats o salinitzats, i el municipi tampoc té depuradores per als creixements urbanístics actuals. De fet, no tenim aigua ni per donar a l’aeroport i, en canvi, encara s’està pensant a edificar amb criteris de fa quatre dècades.
I mentrestant, el que sí que veiem són renovacions contínues a l’aeroport d’Eivissa, ara amb un nou anunci d’ampliació milionària de 230 milions d’euros. Tot es renova allà dins menys el que ningú veu: la depuradora, de fa dècades i sense renovar, que aboca aigües brutes al Torrent de sa Font i, per tant, dins el Parc Natural de ses Salines, tal com vam denunciar aquest agost amb deu entitats més de l’illa. Es poden trobar els doblers i la celeritat per a les portes d’embarcament, però no per a una depuradora que fa anys que no pot amb el que ja li arriba. La celeritat institucional existeix quan es vol. La qüestió és per a què es fa servir. Tres milions l’any. Aquest és el fruit, i ara ja no és una intuïció: és una dada pública, contrastable i comptada contracte a contracte. Podem continuar discutint sobre intencions, plans i anuncis, o podem mirar el que hi ha executat sobre el terreny. Pels seus fruits els coneixereu.