Josep Marí Ribas ‘Reganes’ farà 76 anys aquest pròxim mes de desembre. Aquest agustiner és el president de l’associació de majors de Sant Agustí, un club «molt animat» que sol fer dos viatges a l’any:un a territori nacional i un altre a l’estranger. En aquest cas, aquesta mateixa setmana parteixen cap a Irlanda, on s’estaran una setmana recorrent el país.
Abans de jubilar-se ara fa poc més d’una dècada, Pep ‘Reganes’ va estar vint anys en política com a regidor a l’Ajuntament de Sant Josep. Un món on va entrar de la mà d’en Pep Tur Serra ‘Coques’, alcalde de Sant Josep entre febrer de 1975 i abril de 1976, any en què va ser destituït per oposar-se als plans urbanitzadors de ses Salines. En les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments, l’any 1979, ‘Reganes’ acompanyà a ‘Coques’ en la llista del Grup Independent i tots dos sortiren regidors.
Pep ‘Reganes’ explica que va néixer a can Toni Reganes, la finca on inicialment s’anava a aixecar l’església de Sant Agustí. «Ja hi havien fet els fonaments i a can Pere Rafal, una casa vesina, hi havien dit missa i hi havien enterrat gent. Hi havia dos interessats, però el constructor des nostro terreny va morir i l’església es fa fer a dalt des Puig des Vedrà», assenyala ‘Reganes’ al programa Sa Cadira des Majors de la TEF.
En Pep tenia un germà més gros que va faltar quan tenia 16 anys per culpa d’un atac de pòlio. «Vaig quedar fill únic, jo tenia set o vuit anys menys que ell», diu en ‘Reganes’.
Tot i aquesta desgràcia familiar, en Pep assegura que va viure una infància «molt agradable. Jo duia totes ses mans plenes de talls, pares no em deixaven agafar ganivets, però no els feia casa. Fèiem camions amb figuera d’indi o molinets de vent amb canyaferla».
L’escola dels boixos de Sant Agustí estava a can Reganes, «que no tenia res a veure amb sa meua família. Estava a sa part de llevant de s’església. Allí va fer escola fins als 10 o 11 anys amb el mestre Joan Ribas Bonet, que va ser alcalde de Sant Josep molts anys. Després ja vaig anar a Sant Antoni per preparar l’ingrés al Batxillerat amb en Vicent ‘Manyanet’, que havia estat al Seminari i donava classes particulars».
Tot i no ser dels millors estudiants, en Pep ‘Reganes’ va acceptar la ‘recomanació’ dels seus pares de continuar estudiant. «Jo no tenia ganes de treballar a sa finca», admet. Id’aquesta manera va acabar al col·legi La Salle de València per acabar el Batxillerat i preparar l’entrada a la universitat.
En el col·legi valencià hi havia entre sis-cents i set-cents estudiants interns. «Per alguna emergència sí que ens comunicàvem, però només veia els de casa cada tres mesos i en arribar s’estiu. Tot era a través de carta. Potser m’enyoraren més ells a jo que jo a ells. Llibertat no en teníem, però La Salle tenia un equip de bàsquet i d’handbol importants i cada cap de setmana sortíem a animar-los amb autobús».
Pep ‘Reganes’ ja festejava amb la que després seria la seva dona i amb qui es comunicava per carta. «Sa correspondència l’obrien i la censuraven si feia falta. Mos feien anar a missa tots es matins. Vaig buscar un company extern i s’al·lota li enviava ses cartes a ca seua, així es mossènyer no la censurava», destaca.
Després de València va estar a Barcelona, on va estudiar dos anys per ser arquitecte tècnic. Uns estudis que va haver de deixar i ja no va poder recuperar per la malaltia de sa mare. Després de dur un supermercat, l’any 1987 va obrir la Ferreteria Cap Nonó a la zona de Cala de Bou i que ara porta una de les seves filles.