En Toni Ribas Marí, conegut com en Toni de Can Nebot i vesí de Sant Josep, ha celebrat recentment els seus 100 anys. El seu testimoni ofereix una mirada directa i valuosa sobre els canvis socials, econòmics i culturals viscuts al llarg d’un segle a l’illa d’Eivissa.
Nascut el 24 de febrer de 1926, en Toni Ribas recorda amb senzillesa l’arribada al segle de vida, una fita que assegura no haver notat gaire diferent dels 99 anys. La celebració del seu aniversari va reunir una nombrosa família i amistats, evidenciant els forts vincles que ha mantingut al llarg de la seva vida.
La seva infantesa va transcórrer entre diverses finques del municipi, especialment a la zona des Cubells, on va créixer en una família nombrosa formada pels seus pares i cinc germans. Des de ben petit va estar vinculat a les feines del camp, començant per la cura del bestiar i continuant amb tasques agrícoles com sembrar o arrencar males herbes. Aquella era una època de treball dur i recursos limitats, en què l’educació formal no sempre era accessible; de fet, en Toni no va assistir mai a escola i només va aprendre a llegir i escriure de manera molt bàsica amb l’ajuda d’un vesí.
Un dels episodis que més varen marcar la seva joventut va ser la Guerra Civil, viscuda des de la distància però amb gran impacte familiar. Dos dels seus germans majors, en Pep i en Vicent, foren enviats al front, el més gros perquè li tocava i l’altre perquè va acompanyar el seu germà fins al port i d’una espenta el ficaren dins del barco que traslladava els soldats. Una experiència que Toni recorda amb emoció, especialment pel tracte deshumanitzat que rebien els soldats. «‘Tractes amb gent, no amb animals’, li varen dir al capità que feia embarcar els soldats. Això em va marcar tant que gairebé no ho sé explicar», recorda en Toni. Tot i les dificultats, ambdós germans aconseguiren tornar a casa, fet que considera una gran sort dins la tragèdia del conflicte.
«‘Tractes amb gent, no amb bestiar’, li varen dir al capità que feia embarcar els soldats al port de Vila. Això em va marcar tant que gairebé no ho sé explicar»
Pel que fa a la seva trajectòria laboral, en Toni Ribas va treballar durant anys a les salines, una de les feines més dures de l’època. Recorda especialment l’esforç físic de carregar la sal, sovint sota condicions extremes de calor. Aquesta activitat era estacional i es remunerava a escarada, en funció de la producció. Posteriorment, es va dedicar al sector de la construcció, on va començar com a manobre i acabà exercint com a mestre d’obra. Aquesta feina li proporcionà una major estabilitat laboral i li permeté participar en la construcció de diverses cases i edificis.
Després de casar-se amb na Margalida Costa Ribas, de Can Verdera, la parella va establir-se inicialment en una altra casa abans de construir la seva pròpia llar, un somni que Toni va aconseguir complir als 62 anys. Ell mateix va participar activament en la construcció, mostrant el seu esperit treballador i autosuficient.
A més de la feina, en Toni ha tingut sempre una gran afició per la caça, que practicava amb cans, escopeta i altres tècniques tradicionals. Amb el pas dels anys i especialment després de la jubilació, aquesta activitat es va convertir en una de les seves principals dedicacions, tot i que actualment ja l’ha deixada.
Avui dia, tot i la seva avançada edat, en Toni Ribas continua actiu i manté un petit hort. El seu relat posa de manifest la transformació profunda de l’illa al llarg del segle XX, des d’un món rural amb pocs recursos fins a una societat moderna amb infraestructures i serveis molt diferents. La seva vida és, en definitiva, un testimoni viu de la història recent d’Eivissa.