La trajectòria de Carmen Tur Ferrer (Maó, 1940) com a promotora del ball pagès i la cultura popular ha estat recentment reconeguda amb un homenatge a Eivissa per part de la Federació de Colles de Ball. Amb més de quaranta anys de dedicació a la cultura tradicional i al teixit social de l’illa, na Carmen Tur representa una figura clau en la preservació i dinamització del patrimoni immaterial pitiús.
A l’espai de Sa Cadira des Majors, la protagonista repassa amb lucidesa i sentit de l’humor una vida marcada pel compromís. Sobre l’acte d’homenatge, no amaga la seva emoció: «Jo m’esperava que farien una cosa ben feta, però no tan ben feta com ho van fer… Vaig estar molt contenta, la veritat». L’acte, segons explica, va ser també una oportunitat per retrobar-se amb persones que feia temps que no veia.
Nascuda circumstancialment a Maó (son pare era militar i, durant la Guerra, va quedar a Menorca) però profundament arrelada a Eivissa, Tur Ferrer reivindica la seva identitat illenca amb ironia: «Jo som una conseqüència de la pau perquè, quan va acabar sa guerra, ma mare se’n va anar a Menorca i jo vaig néixer allà, on hi estàrem fins que vaig fer quatre anys».
«‘Jo m’esperava que farien una cosa ben feta, però no tan ben feta com ho van fer… Vaig estar molt contenta amb l’homenatge, la veritat»
Tot i que ella hauria volgut estudiar Dret, l’economia familiar no donava per desplaçar-se fins a Barcelona així que, finalment, es va decantar per fer Magisteri a Palma. «Esl meus pares només vivien pels seus al·lots», apunta.
L’ensenyament la va portar a exercir en llocs tan diversos com Fuerteventura o els Pirineus, abans de tornar a l’illa i implicar-se plenament en la vida educativa i cultural. A Eivissa, va ser mestre de l’escola d’Atzaró, després a Sant Carles, a Santa Gertrudis i es va jubilar al CEIP Portal Nou.
Un dels seus llegats més destacats és la promoció del ball pagès i la creació de colles locals, especialment a Sa Bodega i Santa Gertrudis, on va tenir l’ajuda de la família de Can Llucià, entre altres, i va impulsar iniciatives comunitàries que encara perduren, com la festa dels Reis. Explica que tot va començar per una necessitat: «Vaig veure que totes les festes patronals havien de dependre d’una colla de fora i vaig dir, per què no muntar-ne una aquí?». Aquest esperit emprenedor i col·lectiu ha estat una constant en la seva trajectòria.
A més de la seva tasca com a mestra, també va tenir un paper pioner en la política local, sent una de les primeres regidores a l’illa d’Eivissa en un context fortament masculinitzat. Tot i les dificultats, recorda aquella etapa com a regidora a Santa Eulària sense rancor, destacant petites grans fites com la creació de la primera biblioteca municipal de l’illa.
La seva vida ha estat guiada per un fort sentit de la justícia social. Tal com afirma: «No m’agraden les injustícies… i menys amb qui té pocs mitjans econòmics». Aquest compromís la va portar a implicar-se en causes socials, ajudant, per exemple, a tramitar pensions per a persones vulnerables, a més de reclamar que els eivissencs tinguessin radioteràpia a la seva illa sense necessitat de desplaçar-se a Mallorca.
Amb una vitalitat que encara avui sorprèn —fins i tot es va animar a ballar durant l’homenatge—, Carmen Tur Ferrer es mostra agraïda i satisfeta. El reconeixement rebut no només posa en valor la seva trajectòria, sinó també tota una manera d’entendre la cultura com a eina de cohesió i identitat col·lectiva.