Pere Guasch, conegut popularment com Pere de s’Argentera, és un testimoni privilegiat de la història recent d’Eivissa. Amb 98 anys acabats de fer el passat mes de gener, ha estat el protagonista d’una nova edició del programa Sa Cadira des Majors, enregistrada a la residència Can Blai, on ha repassat la seva trajectòria vital, marcada per l’empresa, la política i els profunds canvis socials de l’illa.
Nascut el 1928, Guasch es defineix com a eularienc «per part de mare», després que el seu pare, originari de Sant Carles, s’establís a Santa Eulària en casar-se amb una hereva local. Al llarg de gairebé un segle de vida, ha estat testimoni de transformacions profundes: «He vist canviar Eivissa en moltes coses, algunes molt bones i d’altres no tant», assenyala.
«L’única feina que teníem els soldats al camp d’aviació era tenir dos munts de llenya preparats a cada cap de la pista per si havia d’aterrar un avió a la nit»
Un dels records més impactants de la seva infantesa és la Guerra Civil, que va viure amb només nou anys. Relata com el seu pare, ferit, es va haver d’amagar en un bosc i posteriorment va ser protegit gràcies a l’ajuda de l’alcalde del moment, en Joan Guasch ‘Perella’, malgrat les diferències ideològiques. «Mira, Pere», li va dir l’alcalde, «la meua obligació seria fer-te fusilar aquí mateix, però els de s’Argentera i els de Perella tenim els horts junts i sempre ens hem ajudat. A casa dels estrangers no hi podem entrar a fer reconeixements, així que ves a casa dels teus vesins belgues i amaga’t allí, que ningú et vendrà a buscar». I així va ser com el pare d’en Pere es va salvar gràcies a l’ajuda de l’alcalde ‘Perella’.
En l’àmbit formatiu, Guasch va estudiar a Santa Eulària i posteriorment es va traslladar a Madrid per cursar estudis de veterinària, una decisió vinculada a l’origen pagès de la seva família. Tot i això, la seva vida professional es va orientar cap al món empresarial, on va aconseguir consolidar diversos negocis.
També recorda amb estima la seva joventut lligada al futbol, primer com a jugador i després com a directiu de la Penya Esportiva de Santa Eulària. Aquella etapa, assegura, va marcar una part important de la seva vida social en una època en què les relacions eren molt més limitades que avui.
Ja en democràcia, en Pere de s’Argentera va formar part de la primera generació de polítics locals. «N’Abel (Matutes) em va venir a buscar», recorda. Sense remuneració i compaginant-ho amb la seva feina, va exercir com a tinent d’alcalde a Santa Eulària durant vuit anys amb en Vicent Guasch d’alcalde, abans de passar pel Consell Insular d’Eivissa i Formentera i el Parlament.
Destaca especialment la creació d’un club social per fomentar la participació social de les dones del camp, que en aquella època apenes sortien de ca seua. Una iniciativa pionera que després es va estendre a altres municipis. «És una de les coses de què estic més satisfet», afirma.
Guasch també recorda una Eivissa molt diferent de l’actual, amb pocs cotxes, escàs trànsit aeri i una vida marcada pel camp. En Pere de s’Argentera va fer el servei militar a l’aeroport d’Eivissa, uns instalació que, aleshores, només tenia una pista de terra. «La nostra única feina era tenir dos munts de llenya preparats a cada cap de la pista per si havia d’aterrar un avió a la nit. En aquell temps encara no hi havia electricitat», explica. I recorda que només hi havia una ruta entre Eivissa i Barcelona «cada vuit dies» i que quan aterrava es convertia en tot un esdeveniment per als vesins.
Actualment, viu a la residència de Can Blai amb la seva dona, amb qui comparteix una llarga vida en comú. Amb dos fills i una extensa trajectòria al darrere, afronta amb serenitat el futur immediat, amb la mirada posada en els 100 anys. «Si hi ha salut, hi arribarem», diu amb un somriure.