Antoni Ferrer Marí, de Cas Quintals de Sant Vicent de sa Cala, complirà cent anys el 29 de desembre. I no parlem en condicional perquè tot i la seva edat té una salut de ferro i estam ben convençuts que arribarà a la centúria i, fins i tot, superarà els 106 anys del seu vesí, en Joan d'en Roig, que morí el 2011.
En Toni Quintals recorda molt bé de ben jovenet treballà en la construcció de la carretera entre Sant Joan i sa Cala. «Jo tenia 16 o 17 anys quan hi vaig començar a anar amb una carretilla i una escoda a ajudar amb el que fes falta. Guanyàvem tres pessetes cada dia. Per fer sous havíem de treballar molts de dies, però no hi havia altra cosa», explica amb l'illot de Tagomago al fons i les xarxes de pescar que els seus néts Toni i Dani han desplegat sobre l'arena de sa Cala. De fet, en Toni va ser la primera generació de la família de Cas Quintals que es va dedicar a la pesca. Un ofici que continuà el seu fill i que també té relleu gràcies als seus néts.
Ell i en Pep Marí d'en Pep compraren l'any 1971 el llaüt ‘Antonio y José', fet pel mestre d'aixa Vicent Lluc, que encara roman a sa Cala patronejat ara pel seu net Toni. El començament de la Guerra Civil va aturar el projecte de construcció de la carretera, que no s'acabà fins a 1962. Abans, els veïns de sa Cala per sortir de la seva vall havien d'anar a peu fins a Sant Joan o fins a Sant Carles i des d'allí agafar un autobús per anar fins a Vila. «No es podia sortir ni en carro de sa Cala. Ens aixecàvem de matinada molt prest i cap a Sant Carles o Sant Joan, des d'on agafàvem el camió, que anaven amb gasógeno i ans de partir havien de fotre-li a la maneta perquè arrenqués», recorda en Toni.
De la seva època de pescador li preguntam si havia pescat alguna vegada amb dinamita, una pràctica prohibida des del segle XIX però molt estesa arreu. «Ho he vist a fer i ho he fet. Llavor era tothom, però a qui l'encapillaven podia estar un parell d'anys a la presó; no eren bromes», explica.
Es francès de sa Cala
Un dels episodis més tristos de la Guerra Civil a Sant Vicent va ser l'assassinat de Raoul Alenxandre Villain, conegut com ‘es francès de sa Cala'. Villain trià aquest indret amagat de l'illa d'Eivissa després de matar el polític socialista francès Jean Jaurès dies després d'haver començat la Primera Guerra Mundial. «Havia estat a casa, on visc jo. Li dèiem Alejandro, el record com si el veiés», assenyala en Toni, que és capaç de recitar la cançó de bressol que Villain solia cantar: «Frère Jacques, Frère Jacques / Dormez-vous? Dormez-vous? / Sonnez les matines! Sonnez les matines! / Ding, dang, dong. Ding, dang, dong. I després feia un uc».
El setembre de 1936 les forces republicanes fugiren de l'illa d'Eivissa però abans posaren fi a la vida de Villain. «Vengueren una nit aquí, reberen l'ordre que havien de fugir cap a València i el trobaren a ell. Els acompanyà fins a la platja, li digueren que ja se'n podia anar i quan girà l'esquena li foteren bum, bum!». En Toni encara recorda a Villain ferit de mort a la platja. «Si l'haguessin auxiliat de seguida no s'hauria mort», reflexiona.