Tres anys després de la mort del seu marit, na Pilar García Galindo encara conserva la seva vitalitat innata. Això ho saben prou bé els seus companys dels gimnasos Bfit i Fraile. I és que na Pilar no falla cap dia a la seva cita amb l'esport. «Sempre he fet exercici. Cada dia vaig al gimnàs; em dona vida», apunta.
Nascuda fa 84 anys a Barcelona, aquesta eivissenca d'adopció visità Eivissa per primera vegada d'adolescent amb unes amigues. «Eivissa era fabulosa, una illa privilegiada on tot era polit. Estàvem a Dalt Vila a casa d'una senyora que s'oferí a fer-nos el menjar, el ficàvem en un cistelló i ens l'emportàvem a la platja de ses Figueretes», recorda na Pilar. Unes vacacions que s'allargaren més del previst gràcies a «un senyor que tenia una merceria i ens va comprar moltes polseres i collars que fèiem a Barcelona».
Pilar explica que tres mesos després de conèixer el seu home a la platja de ses Figueretes es va casar amb ell i marxaren cap a Marràqueix, al Marroc, on ell treballava com a fotògraf. Allí hi estaren deu anys, temps en què nasqueren les seves dues filles i on el seu marit va tenir l'oportunitat de treballar com a fotògraf per al rei Hassan II. «El meu sogre tenia una botiga de fotografia al Marroc i el meu marit, que també es va fer fotògraf, va anar a l'escola on també havia anat al rei, que el va fer fotògraf del seu harem. Era l'únic que hi entrava, l'únic home en qui el rei confiava», explica emocionada na Pilar, que afegeix que va ser una època molt polida.
De tornada a Eivissa, na Pilar treballà a la botiga de fotografia que hi havia a les desaparegudes Galeries Serra, Foto Torres, al passeig de Vara de Rei, on revelà milers i milers de fotografies fins el seu tancament. «He tengut tots els hippys i drag queens que hi ha hagut a Eivissa. Eren molt entranyables i confiaven molt en mi. Em deien: ‘Pilar, que no surti cap foto d'aquí'. Jo a les set del matí ja hi era i ells m'esperaven al Bar Cristal. He treballat molt però m'ha compensat perquè he conegut molts artistes», assenyala na Pilar.
Eivissa, millor abans
Si hagués de triar entre l'Eivissa d'abans i la d'ara, na Pilar ho té clar: «Aleshores, Eivissa era més rica que ara. La seva gent és la que fa que l'illa sigui com és, les seves cases, la gent de pobles... Per a mi, això és la vida. Tota la resta es va pagant amb diners, però no ho és tot. Els diners s'acaben i el que queda és el que has viscut i les bones persones. Aquelles que em deixaven la llet a la porta de casa. Ara ens hem tornat molt desconfiats».