Els eivissencs, històricament, han viscut dels fruits de la terra, de la mar o d'ambdós. Aquest és el cas d'en Joan Marí Ribas, de can Sendic des Cubells. Nascut ara fa 80 anys, en Joan és el quart de sis germans i de ben jove li va tocar anar a segar amb els seus germans més grossos, en Bartomeu i en Toni. D'aquell temps, en ple estiu, recorda que s'havien d'aixecar a les cinc del matí i que al migdia s'atracaven fins a Cala d'Hort per nedar. Joan explica com en una ocasió, quan volien treure aigua del pou que hi havia a la platja per poder beure, en comptes del poal hi trobaren una xíndria. «Com que no poguérem beure ens enduguérem la xíndria i l'anàvem tallant a quadradets amb un raor petit que teníem», explica.
En Joan de can Sendic es va guanyar la vida la major part del temps fent excursions marítimes pel litoral de ponent amb un llaüt que havia set de son pare, el Verita, que tenia 8 palms de llarg. Les excursions que solien fer eren des de Cala Vedella al Port de Sant Antoni o de Cala Vedella fins as Vedrà. Una feina que també va compaginar fent de patró d'un altre llaüt, el Bon dia, portant els alumnes d'una escola de busseig. Dos llaüts que eren obra del mateix mestre d'aixa i que un d'ells, el Bon dia, encara fa excursions marítimes a Cala Vedella.
A més de rodar els illots des Vedrà i des Vedranell en barco centenars de vegades, en Joan de can Sendic també ha pujat a peu a l'illot en nombroses ocasions. El motiu? Agafar ous de gavina. «Els ous de gavina s'agafen pel dia de Sant Vicent. Alguna gavina havia intentat atacar-nos:s'arriaven pel canal Vermell i s'atracaven tant que s'afinava el vent. Dúiem els ous dins la camisa, que tenia un faldars molt llarg perquè n'hi cabessin més. Una vegada en vaig baixar cent de sencers, els que vaig rompre no ho sé. Gavines fan tres ous normalment, si n'hi ha tres al niu segur que són dolents», explica en Joan Marí Ribas.
As Vedrà també hi ha transportat a les monges des Cubells, que solien fer peregrinacions fins a la creu que hi ha al cimerol de l'illot. Una creu que en el seu dia clavaren els membres de El Club de los Muchachos del pare Morey, que arribaren as Vedrà gràcies també a Joan d'en Sendic.
80 anys enrere, els al·lots des Cubells que volien anar a escola havien de caminar set kilòmetres fins a Sant Josep. «Pel camí, els més grossos em molestaven i vaig dir que no hi volia tornar. Sempre he pensat que en vaig tenir la culpa», assegura en Joan Marí.
Com a tots els joves de la seva època, en Joan va haver de complir amb el servei militar. Va estar uns mesos de recluta a Mallorca i després va tenir sort perquè va fer d'assistent a un capità de Santa Eulària. «Jo li feia la compra. Tenia una dona que era molt bona perquè, si faltava alguna cosa, en comptes d'enviar-me a jo li deia a algun dels seus dos fills».
En Joan també explica com varen tenir la primera bicicleta a ca seua. «Venia un militar i un amic seu a caçar perdius amb reclam, estaven a una païssa a prop de casa. Venien en bicicleta. Un dia va caure i es va rompre un dit. La seva bicicleta, que era molt antiga, va ser a casa molt de temps i al final ens la va vendre. Es va convertir en el mitjà de transport de tota la família», assenyala.