Anava l'altre dia passejant per s'Alamera, quan vaig veure a una al·lota plorant, què li devia passar?
S'havia quedat sense feina.
Vaig seguir i vaig veure un cartell que posava: «Liquidació total per tancament». Que trist el que està deixant aquesta pandèmia.
Ja portava dues males notícies en aquest petit trajecte.
Vaig seguir i uns 200 metres més enllà vaig poder observar una dona embarassada i feliç amb el seu home i el nen que ja tenien.
Dues males notícies, una de bona, anem millorant.
Vaig arribar a casa. Tenia ball «online» (les acadèmies estan tancades perquè ens trobem a la fase 4).
Dues notícies dolentes, una de bona i una a mitges (ballar a casa no és el mateix, però gràcies a les noves tecnologies ens podem veure, doncs... són dues bones notícies).
Mon pare va arribar de treballar amb un caixó ple de llimons. Els vaig haver de triar.
Justament n'hi havia dos de dolents i la resta eren bons. L'endemà, eren tots bons.
La vida és això, algun dia les coses estan bé i altres no. Dies que aprendràs més que altres, però sempre venen coses millors. No hi ha un moment tan adequat com ara per a deixar-ho tot a un costat i començar de bell nou la teva nova vida.