Durant la pandèmia per SARS-CoV-2, a les residències de persones majors, hem evidenciat dos fets indiscutibles. En primer lloc, les persones d'edat avançada institucionalitzades presenten una major probabilitat de contagiar-se, presentar criteris de gravetat i taxes de mortalitat més elevades que les persones de la mateixa edat que viuen al seu domicili. I en segon lloc, que la vacunació dels residents i dels professionals que hi treballen ha disminuït considerablement la propagació de la infecció i, en conseqüència, la mortalitat.
La subdirecció d'Atenció a la Cronicitat, el mes de desembre de 2020, al mateix temps que planificava la vacunació a les residències, va emetre un comunicat dirigit a usuaris, famílies i professionals dels centres que deia que “la vacuna és, fora dubtes, la millor solució per finalitzar amb a aquesta complexa i dura situació que estan vivint les persones vulnerables, les seves famílies i els professionals que els atenen” i els recomanava a immunitzar-se per tal de mantenir lliure a les residències de COVID-19. A data d'avui, a les Illes Balears, aproximadament el 95% dels residents i el 86% dels professionals han rebut la pauta completa de vacunació. Un any després de l'inici de la pandèmia es van contagiar el 34,5% dels nostres residents i el 18,2% va morir. Una vegada finalitzada la campanya de vacunació als centres fins a l'actualitat, coincidint amb la cinquena onada de COVID-19 i amb un 50% de la població general immunitzada, només s'han infectat un 1,1% dels residents. Desgraciadament han mort 6 residents més.
Com qualsevol medicament, les diferents vacunes enfront del SARS-CoV-2 encara que tenen alta eficàcia, aquesta no és del 100%. Alguns factors com les característiques de cada individu (les persones d'edat avançada solen tenir envellit el seu sistema immunitari), l'aparició de noves variants del virus etc. poden fer que es donin casos d'infecció en persones que han rebut la pauta completa de vacunació. No obstant, com més persones estiguin vacunades més disminuirà la transmissió del virus i, en conseqüència, la probabilitat d'emmalaltir i de patir malaltia greu. En el cas de les persones més vulnerables, com les que viuen a les residències, la vacunació dependrà més del grau d'immunitat poblacional -de l'entorn on viuen- que de l'individual. Cal destacar que els darrers estudis científics indiquen que la vacunació redueix la transmissió del virus. Existeixen evidències de menor càrrega viral quan una persona vacunada s'infecta i una menor transmissió a contactes estrets convivents.
Per això, no només és important vacunar als residents sinó que resulta imprescindible que tots els treballadors dels centres hagin rebut la pauta completa de vacunació.
La disminució de la incidència de la malaltia amb la vacunació no només té beneficis en termes de reducció de risc de contagi, de patir malaltia greu, de morir o de tenir seqüeles permanents, sinó que evita la saturació del sistema sanitari i podem dedicar els recursos disponibles a l'atenció d'altres problemes de salut que han quedat a un segon pla durant la pandèmia. Sabem que també es redueix la replicació “poblacional” del virus i el risc de que futures soques del virus facin que aquest malson no acabi mai.
Encara que és evident que la vacunació és un dels avenços més importants en salut pública, la desconfiança a la vacunació contra la SARS-CoV-2 és un problema que pot amenaçar, no només la salut de la població més vulnerable, sinó de la població en general.
L'educació sanitària de la població amb informació fiable i basada en l'evidència científica disponible en l'actualitat a través de professionals de la salut i de mitjans d'informació oficials és la principal solució a aquest problema emergent i s'hauria d'exigir major rigorositat als mitjans de comunicació restringint la difusió dels continguts “desinformatius”.