En el dia internacional dels museus al MACE, es va celebrar una ponència sobre «Museos, Sostenibilidad y Bienestar» la va oferir l´arquitecte formenterés Marià Castelló. Va explicar els seus projectes a Formentera, intervencions basades en la sostenibilitat, la optimització de recursos, la relació amb el paisatge, la escala, la proporció, la tradició i la historia cultural del lloc, eines que adquireixen un excel·lent protagonisme en la configuració de les seves obres arquitectòniques. Va comentar ,també, la seva obra més poètica «Fragments d'Arquitectura», reflexions sobre arquitectura a la illa de Formentera a mode d' escultures o arquitectures oníriques. Finalitzada, la moderadora li va plantejar varies qüestions, per exemple, com actua amb els seus clients per tal d' obtenir aquests notables resultats o quina valoració fa sobre l' urbanisme, la arquitectura, el territori i el desenvolupament en la seva illa, en les Pitiüses. Amb els clients actuo traient el màxim, fent servir les eines d' arquitecte per a satisfer les seves necessitats. Sobre desenvolupament, creixement va ser clar, el sistema econòmic actual i como a societat, deuria anar pensant, possiblement, en un decreixement . Igual hem arribat al límit dels nostres territoris.
Sobre aquestes qüestions, sostenibilitat i benestar, la periodista obrí posteriorment el debat als assistents. Es va opinar del problema del l´habitatge, dels polítics, de la ocupació insostenible del sòl rústic, de la economia dominant basada en el turisme, de la massificació, del reconegut nom mundial de les illes, de los recursos limitats, de los jets privats i el CO2... Es nombraren actuacions en illes semblants como a Lanzarote i/o Còrcega.
Es va debatre, sí debat que s' ha anat repetint ja moltes vegades a escenaris e Institucions diferents durant molts anys fins ara mateix . Sense anar més lluny en el mateix MACE al any 1973 l arquitecte Lluís Sert ja ens advertia de que «el perill actual de Eivissa és que aquesta harmonia que la illa ha conreat durant segles es destrueixi per el mal us dels medis moderns que estan creant tota classe de canvis en les ciutats». «Eivissa és una ciutat meravellosa però no ha sigut creada per l' automòbil. és una ciutatat a escala humana.». No posaré més cites, ni més opinions de grans arquitectes i visitants abans i després de la guerra, però sí un apunt de Erwin Broner « Reflexions sobre el futur d' Eivissa», exposava «estam molt preocupats per l' actual desenvolupament d' Eivissa» . I si no podem creure en les nostres creacions amb les nostres creacions amb orgull, no som dignes de les belleses de la nostra herència».
Però, seguim igual coordinant paraules i més paraules manifestant les nostres preocupacions per les illes, el seu creixement i benestar. On queden les mobilitzacions fructíferes com «Salven ses Salines» i altres. Els advertiments sobre el dic de Botafoc (per seguretat deien) i de la ampliació del port (arriben transatlàntics amb milers de turistes i no hi ha taxis, quina ironia, veritat? ) -Escala- o la solució a la mobilitat és ampliar les carreteres ? aquí les tenim, han solucionat alguna cosa? –Proporció-
El debat s' anava tancant a la casa de les muses sense cap resultat perquè igual en faltaven algunes, como les polítiques o les econòmiques. Les noticies actuals, en fase electoral, informaven que les muses polítiques creuen en el decreixement, també les dels agents socials, mentre que les muses dels hotelers demanen un observatori per saber si hi ha saturació a Eivissa (hi ha estudis sobre la capacitat de càrrega socio-ambiental de la illa). Doncs possiblement es tindran que ajuntar totes les muses per no continuar amb paraules i més paraules i dotar de informació a la ciutadania per poder exigir ja, consensos sobre el benestar i el creixement de les nostres illes, sinó pot ser que l' èxit del nostre vaixell, amb la seva capacitat i recursos, que és la illa, li passi com al Titànic.
MANUDIA. ARQUITECTE.