Una radiotelevisió pública té entre les seues obligacions la d'oferir un servei públic i una programació de qualitat. A banda de ser una obligació, de ben segur que dotarà a la cadena de prestigi i, amb una mica de sort, de bones audiències. Encara que ara per ara és cada vegada més difícil retenir a l'espectador davant d'una programació que et ve donada, quan els continguts a la carta et permeten triar allò que vols veure, independentment de l'oferta de les cadenes. Si a aquets fet li sumam la gran quantitat de canals existents, el tros del pastís de televidents que li correspon a cada televisió és cada cop més minso.
Valgui aquesta introducció per destacar l'aposta que IB3 ha fet per aquestes dues premisses de servei públic i qualitat amb el programa Engrescats, que des de fa dos diumenges emet a partir de les 21.30h. És d'admirar la valentia dels responsables, ja que a les dificultats abans esmentades, hem d'agregar el risc de fer un programa monotemàtic, amb l'afegit de tractar sobre un tema tan específic com l'educació. Per si això no era poc, la seua emissió és en diumenge a la nit, on competeix per l'audiència amb el Salvados de Jordi Évole o amb el començament de dues pel·lícules potents a Antena 3 i La 1. Un exercici de inconsciència que va concentrar davant la petita pantalla una gens menyspreable quantitat de 61.000 persones pel primer programa.
Aquesta inconsciència, però, ens ha captivat. Engrescats és un programa amb un ritme viu, amb una acurada edició i amb un exquisit tacte que ens transporta a altres televisions de més caixet que la nostra. Les diferents històries que van sorgint ens enganxen de manera especial, gaudint de les aventures de diferents protagonistes del fet educatiu a les nostres illes. Des d'experiències innovadores fins a la implicació de les famílies en els centres, tot passant per l'excel·lent tasca dels espais d'oci o la tan important FP. Mesclat amb petites i enriquidores entrevistes, i amb personatges de l'arxipèlag que recorden els seus docents més estimats, el llarg etcètera de vivències que desfilen davant nostra fa que en acabar l'emissió mirem el rellotge per assegurar-nos que l'hora de duració de l'episodi ja ha exhaurit.
Tan avesats com estam a parlar/escoltar de tot allò negatiu de l'educació, tal vegada aquesta petita joia servirà per demostrar que en educació el context ho és tot a l'hora d'interpretar les xifres. Els titulars escapçats sobre el fracàs escolar, abandonament educatiu i informes PISA, fa que les responsabilitats recaiguin directament sobre els que estam a peu d'aula. Res hi ha més injust que això, tal i com podem apreciar a la sèrie. Docents que vibren amb la seua professió, que s'emocionen davant del seu alumnat, que comparteixen experiències magnífiques, que transpiren entusiasme malgrat les dificultats i que, en definitiva, provoquen un millor futur pels nostres descendents. A més, tota aquesta visibilitat tindrà un efecte mirall per propiciar que altres docents dugin a les seus aules experiències vistes al programa o que moltes famílies se sentin engrescades, mai millor dit, per fer una passa endavant i introduir-se en la vida escolar de les seus filles i fills. Sens dubte, un efecte dominó que reportarà molts de beneficis a l'educació balear.
Paladejar la gran quantitat de petites meravelles que es fan als centres escolars de les illes és un gaudi absolut. No només, però, pels professionals o per les famílies. És un programa per tothom. Qualsevol que apreciï la bona televisió, hauria de fer-hi una ullada, encara que sigui per adonar-se que és possible fer programes sense que aquestes dues obligacions que esmentàvem al principi de l'escrit estiguin barallades. I ja posats, vèncer l'autoodi tan propi de les nostres terres i baratar la segona part d'aquesta paraula composta per estima, tenint per resultat una bona dosi d'autoestima per demostrar-nos que, aquí, també sabem fer les coses ben fetes. En televisió...i en educació.