El diumenge, Periódico publicava una foto com a mínim curiosa: a una banda de platja d'en Bossa, la de Sant Josep, l'arena apareixia neta de posidònia; a l'altra banda, la de Vila, l'arena encara estava poblada per restes d'aquesta planta. Aquesta disparitat havia motivat protestes d'hotelers i restauradors.
Més enllà del debat sobre com s'han de gestionar les platges, fotos com aquella posen de manifest l'absurditat de les fronteres que separen els municipis eivissencs; en aquest cas, a l'altura de l'hotel Algarb, es traça una frontera imaginària entre Sant Josep i Eivissa, avui en dia completament arbitrària, ridícula i que té conseqüències tan estúpides com la que mostra la foto: tenir una platja neta i un centímetre després tenir la mateixa platja bruta.
Vull remarcar, en aquest punt, que tant Eivissa com Sant Josep estan governats pel PSOE, i que, a més, tenim un Consell que se suposa que es dedica a coordinar una mica el que fan els municipis (també governat pel PSOE, amb la inestimable ‘col·laboració' de Podem). Per tant, no hauria de ser tan difícil que els serveis de neteja es posassin d'acord per tenir la platja neta i polida a un mateix temps. No parlem ja de mancomunar el servei de neteja entre dos o més municipis; això seria un prodigi, quasi un miracle polític eivissenc.
Per cert, l'altre nucli turístic més important d'Eivissa, la badia de Portmany, també està partit per la meitat. Es coneix que els que varen agafar el tiralínies per dibuixar els nostres municipis no comptaven amb l'eclosió de la indústria turística; ells no ho podien preveure, però, nosaltres, hauríem de ser capaços de resoldre el problema o almenys de pal·liar-lo.