En general, els murs no em cauen molt simpàtics. Lamentablement, són necessaris per protegir la propietat privada o pública, inevitables en aquesta Eivissa on alguns es poden forrar la casa amb bitllets de 500 però on tots hem perdut la tranquil·litat. Però que siguin inevitables no vol dir que m'hagin de caure simpàtics.
Amb el mur de sa Penya em passa el mateix que amb quasevol altre mur, tanca o reixa. Se suposa que ahir es va començar a construir aquest mur: tendrà 150 metres de perímetre i 2,5 metres d'altura, serà de formigó i costarà 27.000 euros. Polit de veres. Però res que una bona escala no pugui superar.
L'Ajuntament de Vila ja va fer el ridícul una vegada, amb això dels murs i les reixes. A primers d'abril de 2002, essent alcalde Xico Tarrés, Vila va decidir instal·lar diverses reixes en punts de sa Penya, per dificultar la lliure circulació dels traficants de droga. Suposadament, ho va fer a petició de la policia. La qüestió és que les reixes varen volar en menys de 24 hores i l'Ajuntament se les va haver de menjar amb patates.
A mi em cau molt més simpàtica la policia que no els murs. Per començar, perquè em pareix més eficaç. I més humana. Si de mi depengués, mantendria una parella de policies per allí les 24 hores. Dipositar totes les esperances en un mur no sembla molt bona idea: fins i tot el de Berlin al final va caure. Si, ara, amb un mur dos metre i mig, va algú i aconsegueix ocupar una casa, n'hi haurà que riuran (o ploraran) durant setmanes. Un nou fracàs a sa Penya és una cosa que Eivissa no es pot permetre.