El 2 de novembre, el Govern valencià refermava al conseller Vicenç Vidal i a Aliança Mar Blava el seu suport a la campanya contra les prospeccions d'hidrocarburs en la Mediterrània, i a favor de declarar zona d'especial protecció d'interès marí (ZEPIM) el passadís migratori de cetacis, del Llevant peninsular a la mar de Ligúria, com ja ho han fet el Parlament i el govern català, i ho està deliberant el govern andalús.
Les Illes Balears lideren i sumen suports en aquestes iniciatives, en les quals Eivissa n'és capdavantera i protagonista; ho feim sobre la base d'un amplíssim consens social i la (poc habitual) unanimitat dels grups polítics, conscients del que ens hi jugam, del potencial devastador dels sondejos, per al medi ambient, i per a la nostra economia, indissolublement lligada a l'atractiu turístic. Si perdem aquesta batalla, haurem begut “oil”.
La mobilització pitiüsa front els permisos de Cairn Energy al golf de València ha marcat un abans i un després. Al desistiment de l'empresa i la conseqüent declaració d'extinció dels permisos d'investigació concedits el 2010 (BOE de 22 d'octubre de 2015), s'hi ha sumat el doble arxiu de les iniciatives al golf de Lleó (BOE de 26 d'octubre de 2016) i la subjecció a avaluació ambiental ordinària del projecte Medsalt 2. Remarquem-ho, per falsar l'axioma segons el qual la societat és impotent front a determinats interessos.
La coordinació d'Aliança Mar Blava ha resultat una fórmula d'èxit per sumar l'actuació social i la institucional, així com la posició activa i bel·ligerant de les institucions illenques (Consells, Govern, Parlament, ajuntaments, o la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears), amb valuoses aportacions d'entitats científiques i ecologistes.
La posició del Ministeri de Medi Ambient ha anat evolucionant, tal i com constatàrem, amb Miquel Vericad, Daisse Aguilera i Carlos Bravo, en la productiva reunió de dia 21 de desembre de 2015, en la que se'ns assegurà que l'Estat promouria el ZEPIM i, de fet, així ho anuncià en la darrera reunió del Conveni de Barcelona, a Atenes. Seria un gran pas endavant, sempre en el benentès que la protecció seria incompatible amb les prospeccions. Per això, des de la Conselleria de Medi Ambient i l'Aliança, s'ha demanant l'adopció immediata de mesures cautelars, perquè la tramitació d'expedients continua. Com el macro-projecte de Spectrum a la mar balear, al qual MAGRAMA ha concedit pròrroga, mentre Indústria cursa una dotzena de sol·licituds de permisos d'investigació d'hidrocarburs.
Per la seva banda, el Congrés de Diputats (comissió de medi ambient de 19 d'abril d'enguany, ponent Sofia Herranz) ha aprovat instar al Govern a promoure una llei que declari el Mediterrani espanyol lliure de prospeccions. Tanmateix, el fet que el grup parlamentari popular hi votés en contra, al·legant que “la exploración e investigación de hidrocarburos es una actividad de innegable interés estratégico para España”, no augura un ràpid compliment d'aquesta comanda.
Caldrà seguir treballant per traslladar a Madrid la unanimitat que tenim aquí, o fer valer la majoria parlamentària per sobre de la posició del partit governant.
A més del risc de vessaments, que, evidentment, és el més preocupant, també cal prendre consciència de l'impacte brutal de la contaminació acústica que provoca l'agressiva tècnica dels air-guns. Segons ha publicat Bravo, el seu nivell sonor oscil·la entre 10.000 i 100.000 vegades el d'un avió a reacció i dobla el llindar de dolor de l'ésser humà. La societat científica alerta de danys irreversibles als cetacis i altres espècies.
Fa estona que la pobra balena va deixar de ser el monstre Leviatan, el d'avui és l'home. Calen límits, racionalitat, i consciència ecològica. La sàvia recepta d'Austen: sens and sensibility.