Les illes Balears són un país plural i divers, com ocorre, necessàriament, amb tots elspaïsos formats per diferents illes. Certament, cada una de les illes Balears compta amb les seues característiques específiques, la seua idiosincràsia i les seues particularitats. I és cadascuna de les illes la que capta el sentiment d'adhesió i pertinença més gran entre els seus habitants. Però, en el Dia de les Illes Balears, voldria remarcar que no ens som mútuament tan llunyans ni tan estranys com moltes vegades se'ns vol dir.
La celebració de les nostres diades insulars (amb evidents connotacions nacionals) es basa en la fundació de les nostres societats actuals. A cada illa, la diada se celebra la data en què es va incorporar a la catalanitat (a la cristiandat, des d'una perspectiva religiosa). Així, Menorca –l'última illa a ser conquerida per la Corona Catalanoaragonesa i l'última a ser conquerida per Espanya- celebra la seua diada el dia de Sant Antoni, el 17 de gener, quan l'illa va ser incorporada a la corona per Alfons III. Mallorca celebra la seua diada el 31 de desembre, quan les tropes de Jaume I varen vèncer la resistència dels musulmans de Medina Mayurqa. I Eivissa i Formentera la celebram el 8 d'agost, dia en què es va acabar la conquesta de les Pitiües per part de les tropes comandades per Guillem de Montgrí, també sota el regnat de Jaume I.
La celebració de les efemèrdies fundacionals presenta dos inconvenients de cara a consolidar unes illes Balears més autocentrades i amb més confiança en elles mateixes: el fet que no hi ha una sola efemèride a celebrar (tenint present que Mallorca no compta amb suficient ascendent sobre la resta d'illes per imposar el 31 de desembre com a Diada Nacional) i, d'altra banda, el fet que aquestes celebracions obvien la qüestió fonamental, que és que les illes Balears no comptam amb capacitat de decidir per nosaltres mateixos, i que la vàrem perdre en un moment molt concret i determinat.
Que basem les nostres respectives celebracions de diades en l'efemèride fundacional implica que ho feim celebrant una conquesta. Certament, això no és la cosa més ortodoxa des d'una perspectiva anticonquestes, però s'entén perfectament si tenim en compte que allò que realment es reivindica no és la conquesta, sinó el manteniment de la identitat que en va sorgir. Però, certament, podríem tenir en compte també la conquesta inversa, és a dir, quan nosaltres vàrem ser els que vàrem perdre la sobirania. En aquest sentit, una colla molt heterogènia de persones de les diferents illes (amb el suport d'altres de la resta dels Països Catalans) hem fet una crida a celebrar el Dia de les Illes Balears, l'1 de març, amb un acte reivindicatiu de base històrica, que, a més lliga molt amb l'explicació de per què som on som, per què no tenim dret a decidir, i per què voldríem exercir-lo.
Reivindicarem els nostres drets homenatjant el patró Joan Mercadal, menorquí afusellat per alçar-se contra les armes del rei d'Espanya, després de la revolta que hi va haver a Menorca l'any 1810, immediatament després de la incorporació de Menorca al regne d'Espanya. Pel Tractat d'Amiens, Menorca deixava de ser britànica i passava a ser espanyola. Teòricament, la incorporació a la corona hispànica havia de fer-se paulatinament i sense forçar la màquina. També, en el Tractat d'Amiens s'especificava que Espanya no podia despersonalitzar Menorca (per exemple, que havia de mantenir el català com a llengua oficial de l'illa). Un cop ocupada Menorca, els espanyols oblidaren la lletra menuda del tractat i es dedicaren a dur a terme en aquesta illa la mateixa política que havien portat endavant a la resta de les Balears prop de cent anys abans.
La resposta menorquina va ser una mena de vaga general contra la incorporació a la corona d'Espanya, seguida a tota l'illa i amb forta participació popular. Llavors els espanyols varen veure que havien d'afluixar i suavitzaren la política inicial, però no passaren per alt l'oportunitat de carregar-se algú per fer por, per "exemplificar". La víctima escollida va ser Joan Mercadal, que va ser assassinat a Mallorca. A Menorca, després d'una petita etapa d'afluixament de la repressió, ben aviat retornaren les polítiques més agressives.
Recordar Joan Mercadal entenem que és una manera de relligar l'ànsia de llibertat d'aquells menorquins de principis del segle XIX, als quals els havia estat usurpada, i la dels ciutadans d'avui, de principis del segle XXI, de Menorca, de Mallorca, d'Eivissa i de Formentera que volem que les nostres illes recuperin plena capacitat de decidir el seu futur.