Intimidació als professors

En la guerra judicial contra la democràcia, després dels titellaires, dels rapers, dels dirigents culturals i dels polítics catalans, venen els professors. El col·lectiu d'ensenyants resulta un col·lectiu al qual es pot intimidar amb una certa facilitat. No tenen gaires possibilitats de defensar-se si els òrgans centrals de l'Estat, amb tot el seu poder, s'hi aboquen a sobre.

Faig aquesta reflexió pensant que un parell de secretaris d'Estat han anat a Barcelona a entrevistar-se amb els familiars d'alumnes que varen denunciar nou membres del Claustre de l'Institut El Palau. D'aquests, només hi havia un cas que hagués estat acceptat pel jutge com a possible "cas d'odi". Els altres nou estaven al congelador. Però a Madrid han decidir fer-ne una qüestió d'Estat. I per això hi han enviat els dos pesos pesats a fer costat als denunciants. Es tracta, claríssimament, d'un cas d'intimidació totalment inacceptable dins les normes de funcionament d'un estat que es reclami com a democràtic. Qui s´han cregut que són? Uns pinxos que van a fer por a uns pobres docents que ho fan tan bé com poden? El cosí del duc d'Alba, amb els seus canons i les seues armes? Per l'amor de Déu!

En relació a l'1 d'octubre de 2017, el segon col·lectiu més afectat per les denúncies davant els jutjats, després dels polítics, ha estat el dels docents. Ha anat sorgint un degotís continuat de denúncies contra mestres que han dut a terme accions que algú ha considerat inacceptables que faria esverar qualsevol societat amb un mínim de sensibilitat envers l'Educació.

N'he llegit uns quants casos i, certament, provoquen situacions al·lucinògenes. Per exemple, en un cas de denúncia múltiple, els professors implicats senzillament varen donar sortida a una demanda dels alumnes: la de manifestar la seua indignació per com havia actuat la policia l'1 d'octubre, el dia del Referèndum d'autodeterminació de Catalunya, que va guanyar clarament l'opció favorable a la independència del país. I que l'Estat no va poder aturar, malgrat el desplegament policial que va dur-hi a terme. Els al·lots es volien manifestar, i els professors varen facilitar que els que tenien més de divuit anys ho poguessin fer a la porta de l'institut, a la part de fora, i els que eren menors d'edat ho poguessin fer al pati. Varen tenir cura que els que no es volguessin manifestar també veiessin el seu dret a no fer-ho plenament garantit. Idò bé: varen ser denunciats per "odi".

A l'IES el Palau es veu que els professors, el dia 2 d'octubre varen fer una cosa inconcebible per a les mentalitats franquistes que els han denunciat: parlar a classe del que s'havia esdevingut el dia anterior. M'imagín que en varen parlar en els termes que varen saber, però que no varen obviar la qüestió. Hauria estat realment sorprenent, si després d'una jornada històrica com la de l'1 d'octubre, després de tot el que havia passat, no n'haguessin pogut parlar a classe. Idò bé, hi ha nou professors d'aquest centre que han estat denunciats per "odi".

Però han ocorregut coses molt pitjors: la premsa espanyola s'hi ha tirat damunt i els ha assenyalat. El mateix que criticava que els de la CUP els assenyalassin a ells (em referesc a n'Albert Rivera, líder de Ciutadans), ha assenyalat els professors del Palau, amb fotografies i amb noms i llinatges. Ha practicat sense cap tipus de vergonya ni de contemplació el que ell mateix criticava quan els de la CUP assenyalaven els dirigents de Ciutadans. Quina ètica és aquesta? Quina manera de comportar-se? Encara no han arribat a Kant, tots aquests desaprensius?

El col·lectiu de professors és molt vulnerable. Dels nou professors denunciats a l'institut esmentat, n'hi ha un que ja ha canviat de centres, i quatre que estan de baixa per motius psicològics. No crec que, quan s'hagi de certificar la seua innocència, ningú els rescabali del mal que ja els han fet. Seguint uns mètodes que s'assemblen molt als del feixisme, malauradament. I això que els que els han practicat es diuen a si mateixos constitucionalistes!