L'essència de Sant Joan de Labritja ha estat històrica i culturalment lligada al món rural i, per tant, a tots aquells elements que tenen relació amb els recursos que sustenten la seva producció des d'una vessant econòmica i de subsistència per a les persones que treballen la terra i fan d'aquesta la seua forma de vida.
Partint d'aquesta realitat arrelada social i culturalment en moltes famílies del municipi, hem de fer tot el possible per garantir el futur del nostre entorn i del nostre camp, garantint la seua conservació a partir de la protecció de tot allò que l'envolta.
Tancar el cicle de l'aigua esdevé una qüestió fonamental. Una qüestió prioritària per a la població, però també per a la supervivència del sector agrícola i ramader i, per extensió, per garantir la productivitat que genera el camp de Sant Joan. Aquest ha d'estar l'objectiu.
Un objectiu que passa necessàriament perquè l'aigua procedent de les dessaladores arribi a tots els nuclis de població del municipi i, així, conseguir que els aigüers del subsòl es puguin recuperar del sobre consum que hem fet durant les darreres dècades degut a la gran demanda generada pel desenvolupament de la indústria turística.
Per això, la depuració de les aigües residuals per a la seua reutilització és fonamental pel que fa a aquest cicle, i aquesta ha de ser una prioritat política que hauria de ser una realitat al llarg de la propera legislatura. Una qüestió ‘d'estat', més enllà que sigui una o un altre la força política que governi al nostre municipi a partir de les properes eleccions de maig.
Actualment existeix una comunitat de regants que abasta una extensió important entre Sant Llorenç i Santa Eulària, però la seua supervivència és inviable degut la salinitat de l'aigua procedent de la depuradora de Santa Eulària. És vergonyós que des de l'equip de govern municipal no es tingui un control com toca a les companyies hoteleres, que són, en bona part, els grans consumidors i responsables que no es pugui reutilitzar l'aigua per part de la comunitat de regants.
Aquesta pota del cicle de l'aigua és -insisteixo- fonamental i ha de facilitar el foment i la creació de comunitats de regants, que activi el foment en el món rural d'activitats agrícoles i ramaderes, la plantació d'arbres i cereals, la conservació dels nostres espais naturals, així com dels nostres jardins, siguin públics o privats.
Només així, el nostre municipi es consolidarà com un referent econòmic de primer ordre dins l'economia circular d'Eivissa: preservant el seu entorn, reutilitzant els seus recursos i, al mateix temps, prioritzant el turisme sostenible.