La cultura i el patrimoni doten de singularitat les Illes Balears. Conformen un llegat compartit de gran riquesa que hem heretat com a societat i que cal mantenir i posar en valor amb mesures de protecció i difusió que ajudin a transmetre'n la importància i a generar un sentiment de pertinença i compromís en les properes generacions.
El nostre paisatge no es pot concebre sense els edificis, elements i conjunts arquitectònics que, situats per tot el territori, configuren un imaginari únic construït al llarg del temps amb la complicitat dels illencs i admirat per visitants d'arreu del món. Per reflexionar sobre aquestes qüestions, divendres 29 de març a les 18.00 h el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears presenta a la seva seu d'Eivissa, el tercer debat del cicle Objectius COAIB, un espai de reflexió obert a tota la societat, centrat, en aquest cas, en la cultura i el patrimoni.
El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears considera imprescindible partir d'un diagnòstic de la situació actual, fonamentat en l'anàlisi de dades, que ens permeti definir una estratègia rigorosa per assolir objectius clars.
En aquest sentit, la recollida de dades de la situació del patrimoni ha d'estar basada en la identificació dels edificis o elements arquitectònics de valor que pertanyen a l'arquitectura històrica, moderna i contemporània.
Partint d'aquesta anàlisi cal defensar el patrimoni i la cultura més enllà dels edificis, incloent els monuments, els barris, els conjunts històrics, els seus entorns i paisatges. Cal remarcar que aquesta defensa ha d'anar acompanyada de la difusió del patrimoni i el seu entorn progressivament des de l'escola, sensibilitzant la societat sobre els seus valors i la importància de la seva conservació.
Un altre punt que convé subratllar és el de la necessitat de revisar periòdicament el patrimoni protegit incorporant-hi els nous edificis i validant els ja inclosos, pels seus valors i no per la seva antiguitat. Per tant, és imprescindible que tots els municipis disposin de catàlegs de protecció d'edificis i elements d'interès arquitectònic, històric, artístic i paisatgístic revisats i amb la incorporació de l'arquitectura contemporània. Dels 67 municipis de Balears, 40 disposen de catàlegs amb aprovació definitiva.
Concretament, dels 6 municipis d'Eivissa, la meitat disposen de catàlegs amb aprovació definitiva. Dels 8 de Menorca, 7 disposen de catàlegs amb aprovació definitiva. Dels 50 de Mallorca, 30 tenen aprovació definitiva, 16 provisional i 4 no en tenen. Més enllà d'aquests catàlegs cal aprovar mesures d'intervenció urgent en casos de perill de desaparició o destrucció del patrimoni.
Cal tenir present la importància d'adaptar i reutilitzar els elements patrimonials amb nous usos per permetre la seva conservació. Com diu la UNESCO, «tot enfocament que miri només al passat correrà el risc de convertir el patrimoni en una entitat rígida i congelada, que perdrà la seva pertinença per al present i per al futur».
Per tant, perquè aquest patrimoni segueixi amb vida, els equips pluridisciplinaris que comptin amb la visió global i la formació dels arquitectes com a coordinadors en les intervencions en el patrimoni i el seu entorn són una peça clau que cal potenciar. A més, val la pena afavorir la conservació mitjançant incentius econòmics, també per a la propietat privada, perquè sigui considerada un valor afegit i reconegut.
En definitiva, en paraules de la UNESCO, «La noció de patrimoni és important per a la cultura i el desenvolupament tenint en compte que constitueix el ‘capital cultural' de les societats contemporànies. Contribueix a la revaloració contínua de les cultures i de les identitats, i és un vehicle important per a la transmissió d'experiències, aptituds i coneixements entre les generacions».