Últimament s'estan revisant els arguments dels contes infantils, com la Bella Dorment o Sant Jordi, la Princesa i el Drac; posant de relleu els estereotips marcadament masclistes dels personatges. Cosa bastant evident, que no necessita de gaires esforços per evidenciar-ho.
Ja des dels temps de les faules d'Isop alguns relats han utilitzat protagonistes animals, i així ens assembla que queda a recés el tema de gènere. Si volem explicar un conte a la nostra filla i no volem incidir en la «passivitat» de les Princeses, un protagonista que s'assembli a un peluix ens pot sembla una bona sortida.
El Rei Lleó o Bambi són alguns d'aquest protagonistes que, sense deixar de ser també estereotips masclistes, ens proporcionen una segona lectura, que pot arribar a ser tant, o més, perjudicial com els estereotips de gènere; ja que ens proporcionen un prisma d'observació de la Natura que pot estar tant distorsionat com ho està la Bella Dorment respecte a la psicologia femenina.
La factoria Disney ens dóna una visió segada de la Natura on sols determinades criatures tenen cabuda com a protagonistes amb els que empatitzar, amb els que sentir-nos identificats, i per tant, a considerar en el nostre inconscient com a criatures amb uns cert drets.
Alguns membres de l'ecosistema semblen tenir preferència, en una escala de valors oculta, per a ser dipositaris de les virtuts humanes que volem ressaltar. Generalment, l'imaginari humà ha escollit animals amb pèl (mamífers) per tal de dipositar tota la llista de qualitats morals que voldríem transmetre als nostres fills o als nostres conciutadans. I, per tant, els feim dignes de protecció o proveïts d'unes consideracions que no solen ser aplicables a totes les espècies de l'ecosistema.
Alguns animals amb ploma (ocells) també poden tenir presència en el repartiment de bondats. Però difícilment hi trobarem altres grups animals. Els crustacis, peixos, mol·luscs, rèptils, equinoderms, i tants altres, no tenen cabuda ni en els contes, ni en els retrats que feim de la Natura, ni en el que el ciutadà comú considera com a recurs natural o integrant de la Biodiversitat, ni com un factor ecològic tant necessari com qualsevol altre.
I ja no sols per no tenir pèl o ploma un animal es pot quedar fora del còmput dels elements naturals a tenir en compte. Si aquest animal és carronyaire, sapròfag o detritívor no se li atorgarà mai carta de ciutadania com a membre de la Natura a protegir. Quan tot ecòleg sap que sense aquests organismes l'ecosistema col·lapsa sense remei.
Totes aquestes reflexions m'han assaltat en veure la indignació aixecada per la mort de les cabres des Vedrà. I, sobretot, per la incomprensió que ha propiciat que no s'emportessin els cadàvers de les cabres mortes.
Sí, efectivament, es varen matar unes cabres. Que, per cert, foren introduïdes amb traïdoria i que estaven (estan encara) destruint un ecosistema molt singular, amb elevada biodiversitat, però també molt fràgil i en risc d'entrar en recessió.
Sí, efectivament, no es varen retirar els seus cadàvers, que quedaren a sobre de l'illot a disposició de tota una llarga sèrie d'organismes necròfags que així tengueren l'oportunitat de poder estructurar una cadena tròfica saprofítica on els cadàvers dels animals són el recurs energètic principal.
Moltes espècies d'insecte posen els seus ous en els cadàvers. I les seves larves s'alimenten d'aquest recurs generalment escàs. Què, a la seva vegada, són aliment de sargantanes, ocells i altres insectes. Els anèl·lids, o cucs de terra, remenen i aconsegueixen el seu aliment en les restes de la matèria orgànica que s'origina; i amb les seves defecacions i galeries fertilitzen la terra i la preparen per a l'arrelament de plantes. Hi ha un gran nombre de microorganismes edàfics que, quan hi ha un cadàver, tenen la oportunitat de desenvolupar-se i afavorir la maduració d'un sòl que als illots pitiüsos sempre és escàs, fràgil i vulnerable.
Els voltors són uns bons consumidors d'aquest tipus d'aliment, i les seves poblacions estan en uns mínims tant preocupants que a molts indrets s'han establert llocs on dipositar regularment cadàvers d'herbívors i altres animals, per tal d'evitar el seu camí cap a l'extinció. Les famoses «buitreras» dels Pirineus o la Penibètica, en són un exemple.
Els escarabats necessiten l'arribada de cadàvers per tal de tancar el seu cicle vital. I cal recordar que als illots pitiüsos tenim un bon nombre d'espècies autòctones d'escarabats, que en sí mateixos aporten una gran riquesa en biodiversitat a cada un dels illots on hi ha població de coleòpters.
Els voltors, els cucs, els escarabats, les mosques,... no estan entre la llista d'espècies animals dignes de la nostra simpatia i dipositàries dels drets de protecció. Per contra, la funció ecològica que realitzen propiciant que les xarxes tròfiques s'allarguin i s'estabilitzin és fonamental. Amb una funció transformadora, descomponedora i recicladora de la matèria orgànica que evita el col·lapse de qualsevol ecosistema. Tots els al·lots que han estudiat batxillerat saben que la dinàmica dels ecosistemes es basa en el reciclatge de la matèria i el flux de l'energia; on els cadàvers són la font energètica per a les cadenes tròfiques edàfiques.
En un illot, com es Vedrà, els cadàvers de gavines, o de cabres, no són un problema, ni són un element estrany, ni un factor desequilibrador. Són tant naturals com qualsevol altre element ecològic autòcton, que ajuda a conformar la gran joia de la biodiversitat que és qualsevol dels illots de les Pitiüses.
Per tant, per què l'erari públic ha de fer la gran despesa que implica retirar les cabres des Vedrà vives, si en arribar a Cala d'Hort, l'únic destí que poden tenir és el sacrifici? Per què si es sacrifiquen les cabres al mateix illot s'han de retirar uns cadàvers que no distorsionaran les poblacions autòctones de l'illot? Quan sí que ho farien els operaris arrossegant uns embalums de gran pes i volum per tot l'illot.
Posem una mica de seny i pensem en termes globals ecològics, i no sols animalistes.
Simpatitzam amb el Rei Lleó, però en el conte no apareixen les cabres i gaseles que necessita menjar amb certa freqüència. Simpatitzam amb les cabres, però no avaluam l'enorme quantitat de plantes que necessiten cada dia; i en el cas des Vedrà, aquestes plantes sí que mereixen, i tenen, una protecció explícita.
A la Natura no hi ha bons i dolents, no hi ha uns contra els altres. Tot es recicle, tot serveix d'aliment per a l'esglaó tròfic següent. Però sí que hi ha espècies autòctones i espècies introduïdes.
No serà que tenim una visió de la Natura mediatitzada pels estereotips que la factoria Disney ens ha transmès?